cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 49
¡Digan la verdad!  
Per Juan Vanrell Nadal.  Revista Renou Nº 49
Cuando los romanos en el año 218 a.C. desembarcaron en Ampurias y conquistaron España, los españoles no eran mudos. Les ocurrió lo que a los habitantes de los otros países también conquistados por Roma: quedaron deslumbrados por toda la parafernalia de los romanos y quisieron hacer y hablar como ellos. De ahí las muchas “lenguas romance” de Europa. Continuar llegint
 
El Idioma Valenciano (Juan A. Mayor de la Torre)  
Per José María Adán García.  Revista Renou Nº 49
El número citado incluye un artículo de José María Adán sumamente documentado y titulado “La corona de Aragón, Baleares, Cataluña y Valencia”. Por creerlo de interés para nosotros y previa consulta al editor y por su mediación al autor que me autorizan a hacerlo, transcribo a continuación un extracto de dicho trabajo. Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 49
L’adjectiu numeral es el que determina al substantiu afegint idea de numero. Existixen diverses classes de numerals: cardinals, ordinals, fraccionaris i multiples. Si expressen simplement l’idea de numero son cardinals; si l’orde, ordinals; si part d’un tot, fraccionaris, i si la multiplicacio, multiples.  Continuar llegint
 
Miscelania d´actualitat  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 49
A ningú se li escapa que estem passant, sense donar-nos conter, per un periodo fracament lamentable per al valencianisme i, per tant, per als valencians. En molt poc de temps s’han donat fets que venen a corrobar lo que estic dient.  Continuar llegint
 
¡Ay, Mallorca, Mallorca!  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 49
Os llaman "Les Illes", a palo seco, como si fuerais miserables ínsulas de hierbajos e iguanas, y dad gracias de que no os rebautizan con nombres como Islas Tortugas o el de aquella "Isla de mal de vientre" que citaba Haedo en 1612 (Topographia de Argel, f. 89); y lo de tortugas podría ser, por la abundancia que teníais...  Continuar llegint
 
Activitats de la Cardona Vives  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 49
Relacio d´Activitats de nostra associacio, durant els mesos d´abril, maig i juny de l´any 2004.  Continuar llegint
 
Poemes de Francesc Baldó i Vives  
Per Francesc Baldó i Vives.  Revista Renou Nº 49
Plou, un combregar i un bateig.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 49
L’arabiste valencià Julià Ribera, en 1928, va denunciar l’aberracio en que havien caigut els filolecs al denominar com a moçarap als idiomes romanics parlats en l’Espanya musulmana.  Continuar llegint
 
Refranys valencians  
Per Carlos Ros.  Revista Renou Nº 49
Refranys valencians de Carles Ros, publicats en nostra revista Renou nº 49 de juliol de 2004. Continuar llegint
 

Revista Renou Nº 48
El “Libre del Consolat de mar” i el port de Valencia  
Per José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Historia).  Revista Renou Nº 48
El creiximent de l’activitat mercantil portuaria en la segona mitat del segle XIII va fer convenient la creacio de l’institucio del “Tribunal del Consolat de Mar”, per privilegi de Pere I el Gran, concedit a la ciutat de Valencia en 1283, avançant-se als que es constituiren dins de la Corona d’Arago, en Mallorca (1342), Barcelona (1347), Tortosa (1363) i Perpinyà (1387).  Continuar llegint
 
Carles Sarthou Carreres, mes que un erudit  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 48
El fet d’anar centrant esta cita en els llectors, en mes d’una ocasio, parlant d’algun personage o personalitat de l’ambit valencià i, en este cas, atenent a una casualitat que motivà l’adquisicio del llibre Impresiones de mi tierra de Carles Sarthou Carreres, he considerat, mes que oportu, parlar d’este vilarrealenc que aportà el seu coneiximent i el seu saber a l’investigacio historica i a la popularisacio i defensa del nostre patrimoni artistic i tambe migambiental.  Continuar llegint
 
La llei de l´embut  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 48
Els reixos de la Corona d`Arago ya des de Jaume II van anar creant els archius reals: Eren archius al servici particular del rei, ferramentes que els reixos tenien com arma diplomatica per a tindre constancia de les cartes, ordens i de tota la documentacio de la cancilleria real. La costum de tindre constancia de tots els fets en llibres i documents va naixer en temps de Jaume I, propiciant l´us del paper. (El primer document en paper es el Llibre del Repartiment).  Continuar llegint
 
Bernat Artola Tomàs. Ver empelt d’amor a Castello  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 48
Tinc per Artola Tomàs una especial predilecció – com també, per Enric Duràn i Tortajada – per haver segut u dels primers poetes que vaig llegir des de molt chicotet, per tindre un vers festiu, irònic i rialler. Li coneguí “Elegies” i “Terra”, al poc de temps.  Continuar llegint
 
Eixe Invent  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 48
Son tantes les barrabassades comeses per eixa academia que se tragué de la manega el prestidigitador Zaplana, que de quant en quant es convenient recordarne alguna per a no perdre de vista la maldat que s’inventaren els politics i els sabuts del Consell Valencià de Cultura a qui se’ls encarregà un dictamen i se tragueren de la manega una llei. Continuar llegint
 
El caballero de Nules decía "oferix", no "ofereix"  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 48
Antes de la inmersión los valencianos eran dueños de su idioma y, en cualquier escrito, hacían referencias al mismo. Así en los folios que el doctor Cardona dedicó en 1677 al venerable Sarrió, leemos: "Se apellidaba Sarrio, cuyas letras en perfecto anagrama valenciano dicen rosari. Que en idioma castellano es lo mismo que rosario" (Exeq. Val. 1677, p. 95).  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats