Eixe Invent

Per Josep Lluïs García Ferrada

Son tantes les barrabassades comeses per eixa academia que se tragué de la manega el prestidigitador Zaplana, que de quant en quant es convenient recordarne alguna per a no perdre de vista la maldat que s’inventaren els politics i els sabuts del Consell Valencià de Cultura a qui se’ls encarregà un dictamen i se tragueren de la manega una llei. Una llei antinatural perque comença per ficar al dimoni dins de la taula redona de l’entitat, i per assentar a l’enemic entre els encarregats de pautar una normativa per al poble valencià.

Vull recordar que eixe partit ara vengut a menos que es U.V., per boca del seu president, va assegurar que acodiria a la justicia, perque la gent triada per a formar part d’eixe antre filologic, a la que se li exigia, en la llei de creacio, ser experts en Llengua Valenciana, no podien acreditar la citada particularitat. Encara estem a l’espera de que eixa promesa i la justicia se manifesten ad este respecte i eliminen a tots els que sobren, o siga, tots.

Entre tant, els politics-academics, seguixen fent-ne de les seues. I, les seues son, sempre, eixir a la palestra en favor del catala, que, en definitiva es la llengua que defenen; uns perque son llicenciats en filologia catalana, atres perque compartixen la presencia en esta entitat que supostament tenia que defendre a la Llengua Valenciana, sent membres de l’Institut d’Estudis Catalans, organisme a qui el Sr. Gimeno, alcalde de Castello i el Sr. Fabra, factotum de la Diputacio, reberen en palmes de beneir i, damunt, els facilitaren una seu en la capital per a que seguiren fent el proselitisme corresponent, per a seguir introduint el catala en el nostre Regne.

Entre estes i aquelles, sempre cobrant, clar està, els dignissims membres d’eixa institucio seudovalenciana, se passegen pel mon, “gratis total”, pregonant les delicies de la llengua catalana. Per ad aixo, feren cap a l’Alguer, des d’on l’inclita presidenta, la Sra. Figueres, tingué la gosadia de soltar esta frase: “La crispacio que abans enfrontava als valencians pel conflicte llingüistic, ha desaparegut”…”Hui se poden plantejar en normalitat aquelles qüestions que abans eren motiu de controversia”. I la tia se quedà tan pancha i en una careta de no haver trencat mai cap de plat. Naturalment aço no s’ho inventa ella, crec que no se li podria ocorrir. Eixa frase es la consigna del “pepe” que utilicen des de Camps fins Zaplana, passant per els de mes abaix. Volen fer-li creure al poble que ells que son tan pollastres, han acabat en el conflicte. A lo millor s’ho creuen.

La prova evident de que la cosa no està clara es que, quan saltà a la prensa la jugada fosca d’inventar-se una atra denominacio per a la Llengua Valenciana, (ya en figura una atra en la Llei de creacio de l’antre, i cada vegada que la llegim, nos fiquem histerics) i començà el Sr. Giner, Jefe de la Diputacio de Valencia, Lo Rat Penat i demes estaments valencianistes a ficar el crit en el cel, se tingueren que tragar tot lo que havien dit i ya no hem tornat a escoltar cap paraula respecte a que al nostre idioma historic, volien batejar-lo com a “Valencià-catala”. Tornant a la visita arrere, a l’algueres, volien dir-li “varietat de la llengua valenciana-catalana parlada en la ciutat sarda de l’Alguer”, poc mes o manco, com si forem els valencians els que haverem conquistat aquelles terres, quan historicament, l’Alguer no fon colonisat ni tan sols per catalans.

Son increibles. I, ho son, perque en el següent follonet que formaren, inclus se ficaren en contra del propi Govern de la Generalitat que es qui els paga, tot a conter de que en Madrit, s’havia conseguit que se tinguera en conter a la Llengua Valenciana, com una mes de les llengües espanyoles. ¡Ay! Que varen sentir. A la prensa accedien els comentaristes escrivint: “el fet ha provocat reaccions airades dels mes furibunts catalanistes per lo que ells entenen com una secessio o quebra de l’unitat de la llengua catalana”… Entre els discols catalanistes, la AVLl nos recordava “el caracter integrador del sistema llingüistic”. I, afegia: “la diversitat idiomatica no pot servir de base a iniciatives que proyecten una image fragmentada del sistema llingüistic que els valencians compartim en atres territoris”. I, a quins territoris se referix la chusma academica: a Catalunya, tios a Catalunya i als païssos catalans.

Eixos son el que han resolt el conflicte. Els que diuen que hui en Valencia, s’ha legalisat la pau llingüistica, que no mes han firmat ells i, a conter d’eixa pau soles en les ments calentes del catalanisme, s’estan ficant les botes en bons sous, i en bons viages de turisme filologic a taula i mantell tot a conter del contribuyent al que, sense cap de dubte, estan fotent-li l’idioma.

Per a resoldre este articul vull contar-vos, amics, l’ultima parida d’un academic d’eixa academia “zaplanera”, que sempre fon bon amic meu i que hui ho seguix sent com a individu, ell ho sap; pero es el major enemic com a academic. En tota la cara va tindre la poca vergonya de dir-me, imagine que per a quedar be el dia que me vaig arrimar a saludar-lo: “¡Quanta rao teniu els blavers!”. Yo li digué, tota la teniem i ell me va respondre: “Home, tota no, pero molta si”.

Vos tinc que dir que aço a mi no me consola. A mi soles me consolarà poder vore en satisfaccio, la desaparicio d’eixa Academia Valenciana de no se sap be quina llengua, montada unicament per a distorsionar la Llengua Valenciana i per a encombrar “el sistema llingüistic que ells diuen que compartim”. Aixo me consolarà, la desaparicio d’eixe corral que atufa a barretina i sardana.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: