HISTORIA
| El poeta Ausias March. Cavaller valencià | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 65 Enguany es complixen els 550 anys de la mort del poeta i cavaller valencià Ausias March (1397-1459). Ab motiu d´esta efemeride es va a celebrar un congres en Valencia entorn a la seua figura. Ressenyem alguns trets de la seua biografia per a comprendre millor la seua personalitat. Continuar llegint |
|
| L’actualitat de la declaracio valencianista de 1918 (III) | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 65 En esta penultima entrega de la serie seguim la mateixa tonica i s’aborden les Bases VI i VII, aço es el municipalisme i l’estructura organisativa social que son el temes glossats i desenrollats, respectivament, per Salvador Ferrandis Luna i Maximilià Thous Orts. Continuar llegint |
|
| Sant Vicent Ferrer i "Vosaltres de la Serrania" | |
| Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 65 Qualsevol persona normal que analisara la cita, voria que sant Vicent Ferrer parla d´una “Serrania” que es troba entre Castella i Catalunya, en la qual els seus habitants n´amollen una en castellà i una atra en català. Pareix dificil traure d´ahi res d´especial que puga afectar als valencians. Continuar llegint |
|
| Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 65 “El nom de català el donaven els estrangers no sols a l’idioma sinó també als súbdits dels diversos estats dels reis d’Arago. Són molt nombrosos els exemples medievals i renaixentistes en què els valencians apareixen anomenats catalans” Continuar llegint |
|
| Les torres de Serrans | |
| Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares. Revista Renou Nº 65 Els jurats de Valéncia encarregaren la seua construcció al mestre Pere Balaguer. Començaren les obres el 6 d’abril de 1392 i s’acabaren en 1398. La porta fon situada en el lloc a on antigament es trobava el Portal dels Roters i la Porta d’Alcantara, gran baluart musulmà, al noroest del barri antic, sent l’entrada natural que comunicava en els camins que arribaven a la comarca d’Els Serrans, de la qual pren el seu nom. Continuar llegint |
|
| La ciutat i la poblacio de la Valencia islamica | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 64 La poblacio de la ciutat de Valencia la formaven, majoritariament, musulmans i cristians, que procedien d´un mateix orige, encara que tenien creencies distintes. Germà Colom ens va previndre, fa anys, de la “exigua colonisacio” i Joan Reglá subrallà que “els primers aragonesos i catalans de la repoblacio del segle XIII no passaven de ser una minoria molt reduïda”. Continuar llegint |
|
| El Compromis de Casp | |
| Per Annabí. Revista Renou Nº 64 Davant el perill de guerra civil, les mes altes institucions dels regnes d’Arago i Valencia i del Principat, acordaren crear una instancia o “compromis” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei. Continuar llegint |
|
| L’ actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (II) | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 64 En esta segona entrega nos ocuparém de les Bases, que en el document de 1918, s’arrepleguen baix els epigrafs IV i V, donant continuïtat aixina a la colaboracio del numero 63 de Renou. Continuar llegint |
|
| Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valencia (segles XIV-XIX) | |
| Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 64 En esta ocasió, Viciano nos oferix un llibre dedicat a la Senyera valenciana, o segons ell, a la bandera de la ciutat de Valéncia. En realidad, el llibre té dos parts clarament diferenciades: en la primera, es dedica a intentar explicar perque les cartes nàutiques i atles migevals porten Senyeres coronades; en la segona, reafirma totes les teories ya establides fa trenta anys per Pere Maria Orts i Bosch, sobre la Senyera. Continuar llegint |
|
| Aceres planes de vida i color | |
| Per Manuel Casaña Taroncher. Revista Renou Nº 64 Les cases tenien les ventalles de par en par o entrebadallades per por a que entraren les mosques ans que els lladres. Perque, ¿quín lladre entraria en una casa sabent que res tenien dins que no fora només que cosa per a entretindre les dents? Continuar llegint |
|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 Següent >> 122 registres trobats |
cites
Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanosMenéndez Pidal
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
