HISTORIA
| L´agricultura i el Tribunal de les Aigües en la Valencia musulmana | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 66 L´historiador i geograf Al-Razí lloà la bondat del terme de Valencia. Destaca el contrast que existia entre les planes costaneres i les montanyes de l´interior. Aludix a la fertilitat de la zona de Burriana, que tota es irrigada, i ressalta la importancia del safra en el terme de Valencia, diguent que ho exporten a totes les parts del mon. Continuar llegint |
|
| L´actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (i IV) | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 66 En esta quarta entrega, o millor quinta si tenim en conte l´introduccio al voltant del mateix tema feta en el num. 61 de Renou (juliol 2008), s´acaba la serie d´articuls en els quals s´ha pretes fer una aproximacio a un document que pot considerar-se basic per al valencianisme de llavors, i tambe per a l´actual. Continuar llegint |
|
| "La Corona D´Aragó"... ¿Naix en 1137? | |
| Per Pere Martí i Martínez. Revista Renou Nº 66 Si les denominacions tenen per objecte definir lo més exactament a la "cosa" que se vol identificar, esta de "Corona d´Aragó des de 1137" està mal aplicada. És tendenciosa i com magistralment diu el professor Ubieto resulta anacrònica per no adequar-se a la realitat històrica de l´época. O abans de 1137 per estar més que justificada l´existència d´una primigènia i incipient "corona" d´Aragó, o molt després dels esponsals com plantegen els professors Ubieto o Lalinde Abadía entre uns atres; pero no en 1137... perque sí. Continuar llegint |
|
| Vicent Martín-Villalba i Medina | |
| Per Redaccio. Revista Renou Nº 66 En l´anterior numero de Renou ferem referencia al falliment de Vicent que, desgraciadament, nos ha deixat este passat mes d´octubre. Continuar llegint |
|
| Notes d´etnologia valenciana: construccions populars | |
| Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 66 Contestem a la pregunta: ¿Existia la barraca en Valencia previamente a la vinguda de Jaume I o nos la varen dur els "conquistadors"? Convindrem, en que si se pot demostrar la seua existencia previamente a la vinguda de Jaume I, dificilmente es podra mantindre que algu l´haja dut en eixa epoca. Continuar llegint |
|
| El mordisco a Montpellier | |
| Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 66 Según Eco, "Ramón Llull era un catalán nacido en Mallorca, autor de obras escritas la mayor parte en árabe y catalán" (La búsqueda de la lengua perfecta. Barcelona 1996). EI semiólogo italiano, amable con la editorial barcelonesa, considera catalán a Llull, a pesar de que no existió ningún estado que se titulara Cataluña en vida del filósofo, muerto en 1316. Continuar llegint |
|
| Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”) | |
| Per Josep Boronat Gisbert. Revista Renou Nº 66 Pero no pot ser honest aprofitar-se´n d´una demostracio d´ignorancia per a fer creure que tots consideraven catalans als valencians, i molt menys per a extendre la denominacio a la llengua dels valencians. Continuar llegint |
|
| El poeta Ausias March. Cavaller valencià | |
| Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 65 Enguany es complixen els 550 anys de la mort del poeta i cavaller valencià Ausias March (1397-1459). Ab motiu d´esta efemeride es va a celebrar un congres en Valencia entorn a la seua figura. Ressenyem alguns trets de la seua biografia per a comprendre millor la seua personalitat. Continuar llegint |
|
| L’actualitat de la declaracio valencianista de 1918 (III) | |
| Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 65 En esta penultima entrega de la serie seguim la mateixa tonica i s’aborden les Bases VI i VII, aço es el municipalisme i l’estructura organisativa social que son el temes glossats i desenrollats, respectivament, per Salvador Ferrandis Luna i Maximilià Thous Orts. Continuar llegint |
|
| Sant Vicent Ferrer i "Vosaltres de la Serrania" | |
| Per Agusti Galbis. Revista Renou Nº 65 Qualsevol persona normal que analisara la cita, voria que sant Vicent Ferrer parla d´una “Serrania” que es troba entre Castella i Catalunya, en la qual els seus habitants n´amollen una en castellà i una atra en català. Pareix dificil traure d´ahi res d´especial que puga afectar als valencians. Continuar llegint |
|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 Següent >> 129 registres trobats |
cites
"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
