Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")

Per Josep Boronat Gisbert

MANIOBRES FRAUDULENTES

“Intellectuals”... si afavorixen la catalanitat.

El segon testimoni d’intelectuals valencians que presenta es el d’un català, el tortosí Cristòfol Despuig. D’ell sí que transcriu un bon tros de dialec novelesc de 1557, replegant la llegenda de les donzelles. Sent català, ¿qué tenia que dir? Aixina i tot, reconeix que es una llegenda, una invenció. Pero la amolla. Seguim comprovant el solit fonament d’este retorciment d’idees.

Del tercer, fra Gaspar Antist (1550), que escriu en castellà la Vida de San Vicente Ferrer, i en ella diu que Sant Vicent predicava en català, no podem creure lo que està en contradicció en els escrits contemporaneus del sant, que afirmen clarissimament que en “sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”, que va parlar sempre la seua materna llengua valenciana, cosa que assegura el mateix S.G. (pp. 147-148).

¿On estan eixos “intelectuals” valencians? Yo no els veig.

¿Per qué a estos tres, casi desconeguts, els calificà com a “intelectuals”?

Es molt facil posar adjectius, encara que vinguen amples, molt amples, si son de la corda propia. Es molt facil dir “tots” admeten, “tots” expliquen tal cosa, encara que tal cosa ni la nomenen, ni son tots.

Ni son tots. Perque oblida a alguns que ell mateix cita en atre lloc: que el catala tortosi Amiguet, en este sigle (1502) traduix a Flisco “ex italico sermone in valentinum” (p.35); que el catala gironi Eiximenis edita en Barcelona en 1507 i en 1523 dos traduccions “en lengua valenciana” i “en nostra lengua vulgar valenciana” (p. 37); i que el catala Bonllavi edita en Valencia (1521) el “Blanquerna” de Ramon Llull, “traduit” i “estampat en llengua valenciana” (p. 37).

Pensant-ho be, lo unic que s’aprecia clarament de tot aço, es lo desmanyotat de la seua afirmacio, tan a contrapel de l’evidencia.

Els que, sense forçar les coses, podem calificar d’intelectuals, en el sigle XVI, com en el XV, donen un nom a la nostra llengua: “llengua valenciana”.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: