cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

El hombre tranquilo
Per Wenley Palacios
Hace 200 y pico años, el Rey permitió a Napoleón que ocupara España. Se alzó el pueblo de Madrid, el alcalde de Móstoles, el Palleter en Valencia y otros muchos héroes populares y militares de no alto rango.  Continuar llegint
 
Sin mordaza y sin velos
Per Cesáreo Jarabo
D. Josep Anglada i Rius, concejal en el Ayuntamiento de Vic por la formación Plataforma Per Catalunya, presentó ayer en la librería Argot de Castellón, y en el marco del ciclo del conferencias “TERCEROS MARTES HISPÁNICOS” organizada por el COLECTIVO33, su libro “ SIN MORDAZA Y SIN VELOS”.  Continuar llegint
 
Documentacio excepcional: Els cristians valencians de 1238.
Per Agusti Galbis
Hui assistirém al desmontage definitiu de la teoria catalanista que manté l’inexistencia dels cristians valencians prejaumins, en l’unica finalitat de propugnar falses substitucions de poble i falses importacions de llengua.  Continuar llegint
 
Cataluña, la Nació Barataria del nunca-jamás…
Per María Teresa Puerto Ferre
El barbarismo histórico “nació” que la analfabeta casta parasitaria catalana se quiere inventar ahora para Cataluña es el fiel reflejo del SECULAR COMPLEJO DE INFERIORIDAD CATALÁN que mi profesor medievalista y catedrático A. Ubieto Arteta solía denunciar en clase allá por los ´60...  Continuar llegint
 
Respecte per al coneiximent
Per Vicent Ramón Calatayud
Vos puc parlar des de l´experiència personal, del millor suc que rajaren cervells tan ben amoblats com els de Miquel Adlert, Julià San Valero, Xavier Casp o Eduardo Primo Yúfera, en les postrimeries. Donant de sí fins l´últim alé i deixant testimoni de disciplina intelectual i apertura social, fent mestrage per l´eixemple i sense necessitar alliçonar a ningú.  Continuar llegint
 
¡España como resto!
Per Obdulio Jovaní Puig
Claro que en nuestras «Escoles en Valencià» no puede enseñarse esto, que sería merecedor de excomunión ideológica, arma de desinformación masiva a los catecúmenos en Formación del Espíritu Nacional, obligados todos, por caciquismo académico, a hacer la «o» con el canuto del 32. Porque allí lo que se enseña es que «Si perdem la llengua, serem Espanya».  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: L´orchata de chufa (i II)
Per Agusti Galbis
Per aixo, des d’un punt de vista etimologic, tambe existix la possibilitat de que la paraula ‘orchata’ siga la denominacio d’una beguda elaborada pels valencians descendents dels iberorromans en que es trobà Jaume I, els quals parlaven en el romanç valencià orige de la nostra llengua valenciana. Els valencians, hem d’evitar que es creguen que tenim la sanc d’orchata i defendre tot lo nostre que a uns atres els agradaria que fora d’ells. Com l’orchata, sense estar ben gelada, no seria lo mateix, en el proxim articul analisarém la relacio dels valencians en els gelats i refrescs.  Continuar llegint
 
Tornant per lo que no anàvem
Per Vicent Ramón Calatayud
¿Quí tragué redit electoral enfrontant a mija Espanya? Ficant-nos tan enjugassadament en la reforma estatutària, tan a la fresca va tindre al personal, quan s´estalviaren de votar per majoria. Com en les partides arreglades, allò no contà. Ara, passats quatre anys, mentres cobrà ventaja el despropòsit, d´esquenes a la llei i quan el fanc del deixar fer ya els incomoda, perque volen allaugerar-se i votar, utilisen totes les tàctiques sense pudor i trauen lo que trauen, per seguir incomodant, aguardant-ne més.. Complicat, pero cert.  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: L´orchata de chufa (I)
Per Agusti Galbis
En acabant del articul sobre la chufa valenciana, (Vore “Notes d’etnologia valenciana: la chufa”), es evident que toca parlar de l’orchata valenciana de chufes. “Puedes presumir de tu horchata, amiga chufa”, escrivia Alvaro de Laiglesia en “La gallina de los huevos de plomo”, afegint que “no hay refresco que pueda compararse con ella”.  Continuar llegint
 
La tiranía de los meticulosos
Per Cesáreo Jarabo
De manera reiterada vengo manifestando que vivimos en tiranía, y me reafirmo cuando leo la definición que de tiranía da el diccionario de la Real Academia: “Abuso o imposición en grado extraordinario de cualquier poder, fuerza o superioridad.”  Continuar llegint
 
El terrorismo y el sistema
Per Cesáreo Jarabo
El pasado día 27 de Junio, el Congreso de los diputados tuvo a bien celebrar un acto extraordinario, nada menos que en domingo (gran esfuerzo para los diputados), para, dicen, rendir homenaje a las víctimas del terrorismo.  Continuar llegint
 
Eliseu Climent, un vividor del catalanisme
Per Joan Ignaci Culla
Els plens poders i bendicions del seu protector Jordi Pujol, li proporcionava a Eliseu Climent accés directe a tot tipo de subvencions publiques catalanes, en les que penetrar, fomentar i divulgar la cultura catalana, en un clar intent de suplantar-la per la nostra genuïna valenciana; ademes de promoure i impulsar l´idea dels fantasmagorics països catalans: un proyecte quimeric basat en la subvencio.  Continuar llegint
 
Entrevista a Manuel Gimeno Juan
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Benvolguts amics, hui em cap l´honor i el plaer de poder entrevistar a una persona, que junt ad atres companyons, ha marcat l´història de Valéncia i de la llengua valenciana. Aixina que em cap el plaer de dir-vos que hui estic junt a Manuel Gimeno Juan.  Continuar llegint
 
Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XV)
Per Josep Maria Guinot i Galan
Seguim en la Morfologia (3ª part del llibre), ara el Capitul XV, que correspon a la Conjugacio regular (primera conjugacio: amar; segona conjugacio: vencer, perdre; tercera conjugacio: sentir, servir; resum de les caracteristiques dels verps regulars; conjugacio passiva i forma reflexiva). Del llibre de D. Josep Mª Guinot.  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: La Chufa (i III)
Per Agusti Galbis
Com l’etimologia pot donar-nos pistes sobre l’orige i antiguitat de la paraula “chufa” entre els valencians, raonarém sobre el tema.... Acabarém repassant el proces de “plantada”, “collida”, “llavada” i “secada” de les chufes tal i com es fea antigament, comprovant el ric vocabulari genui de la llengua valenciana, del qual una part important, compartim exclusivament en tortosins.  Continuar llegint
 
Camps ante las cajas
Per José Manuel Miralles
Tras la integración de Bancaja y Caja Madrid, Rato ocupa la presidencia del nuevo grupo con un mayoría aplastante sobre el presidente de Bancaja, José Luis Olivas. La sede operativa está en Madrid, el consejo de la macrocaja madrileña, lo dominan perfectamente Rato y Rajoy. Los valencianos, hoy más provincianos que nunca, vemos con desesperación cómo se genuflexiona ante estos Grandes de España todo un ex molt Honorable. Molt fort, quina vergonya!  Continuar llegint
 
El avance de las taifas
Per Cesáreo Jarabo
Ahora, tras cuatro años de pantomima jurídica, el conocido como “Tribunal Constitucional” ha largado una nueva sentencia contra España a cuenta del estatuto secesionista redactado por el parlamento taifal de Cataluña.  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: La Chufa (II)
Per Agusti Galbis
En el present articul vorem les raons que justifiquen l’introduccio del cultiu de la chufa, definirém cientificament la chufera, i comprovarém que la paraula “chufa” es un valencianisme en el castellà.  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana: La Chufa (I)
Per Agusti Galbis
El cultiu de la chufa, tant per a menjar-se-la com per a preparar orchata, es i ha segut una caracteristica propia de valencians, que ha contribuit a la nostra identificacio com a poble. Per aixo, ni les chufes ni l’orchata de chufes, podien quedar al marge de la voracitat manipuladora i destructora d’alguns catalans i acatalanats.  Continuar llegint
 
Mequetrefes
Per Cesáreo Jarabo
Es de señalar que el artista encargado del diseño de la obra sí es un hombre culto, motivo por el cual marcó los colores que debían figurar en el micro-monumento; a saber los colores de la bandera nacional: rojo y gualda. Pero los munícipes, repito que incultos y ahítos de incultura y de odio a España, modificaron a su antojo los citados colores. Así, por arte de la propia estupidez, hicieron aparecer el color morado sustituyendo el color rojo en la bandera nacional  Continuar llegint
 
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60  Següent >>
1190 registres trobats