Notes d´Etnologia Valenciana. La Pasqua de la Mona (V)

Per Agusti Galbis

Hem parlat sobre l’orige pagà del ritual que caracterisa la mona valenciana i la relacio de la Pasqua en la celebracio de l’equinocci de primavera. Hem vist que els cronistes musulmans parlaven de que cristians i musulmans, s’ajuntaven a celebrar una festa que nomenaven en el nom persa de “nawruz”, “nayruz”, “nowruz” o “no-ruz”, en la qual es celebra l’equinocci de primavera. Esta festa propia del cult solar zoroastrisme, religio anterior al naiximent de Crist, no ha pogut ser desarraïlada per l’islam dominant des del s. VII, per lo que continua celebrant-se hui en dia, havent segut declarada Patrimoni Inmaterial de l’Humanitat per l’Unesco en l’any 2009.

A continuacio anem a procedir a vore algunes caracteristiques actuals o historiques, de les celebracions de l’equinoci de primavera propies del “nawruz”. Per a fer-ho, gastarém, tant els texts de l’Unesco -en la pagina web de l’Unesco, hi ha un resum de caracteristiques en castellà, que està ampliant en angles-, com uns atres llibres.

Segons el resum de l’Unesco, trobem que durant la festivitat, es fan “juegos ancestrales”, que “se interpretan cantos, se ejecutan danzas y se celebran comidas…”. Es diu que “Los que más gozan de las festividades son los niños, que participan en numerosas actividades como la decoración de huevos duros”.

Pero escomençant pel principi, resulta, que l’ultima nit de l’any persa, previament al “Nawruz”, te lloc la tradicio nomenada “Kuze Shekastan”, consistent en “the breaking of earthen jars which symbolically hold ones bad fortune”, es dir, en trencar olles de fanc que simbolicament contenen mala sort. (“Encyclopedia of Observances, Holidays and Celebrations”). A partir del dia següent, s’han de pendre menjars especials aixina com estrenar roba, -“eating of special food, and the wearing of new clothes”. El menjar ha de ser de temporada, -“serve food of the new season”. (p 559 del vol 1 de l’enciclopedia “Medieval islamic civilizacion” Josef W. Meri, Jere L. Bacharach).

La taula del Naw-Ruz, es decora en fruits, pastiços, ous colorejats i unes atres delicies, -“The table is decorated with fruit, cakes, coloured eggs and other treats”. (“Naw-Ruz: The Baha´i New Year” de John Walbridge), i l’Unesco nos diu que els chiquets participen activament en les festes, i ajuden a colorejar i decorar els ous bollits, en els que juguen finalment, senyalant que el donar color als ous, es una activitat exclusiva del “Nourouz”, -“children participate in the event actively, in such rituals as coloring and decorating the cooked eggs…who finally they play games with the said eggs…It should be said that coloring eggs is an exclusive activity of Nourouz”. Afig que durant esta epoca, es fan artefactes i joguets per als chiquets, -“producing artifacts and toys for children”.

El dia de “Sizdah-be-dar”, el dia 13 del mes de “Farvardin” (2 d’abril), les families ixen al camp a menjar, -“Is it traditional for families to go to the countryside to picnic”. (“World and Its Peoples: Arabian Peninsula”. Marshall Cavendish. -2006. pp 526-527). Pero no se’n van al camp a qualsevol puesto, perque busquen estar junt a un riu o un estany, -“Zoroastrians therefore make a special effort to spend the day beside a river or a lake”. (“Zoroastrian Heritage” de K. E. Eduljee). Estos “picnics” familiars, estan usualment acompayats de musica i balls, -“often accompanied by music and dancing, usually at family picnics”. (“Calendar of Historical Events, Births, Holidays and Observances”). L’Unesco afig el foc a la festa, quan diu que la gent es meneja entre focs cantant cançons tradicionals i ballant en torn al foc, o prop de l’aigua, -“people may move in between piles of fire, singing traditionals sons, and dance around fire, or near water”.

Sent que actualment Iran es un pais musulmà, per a saber si es bevia vi, hem d’anar a referencies historiques. I efectivament, en estes festes, la gent bevia vi i cervesa; alguns rodejaven als viagers i els esguitaven en aigua bruta o vi i uns atres es llançaven ous els uns als atres, -“The people drank wine and beer; there were those who ambushed travelers and sprayed them with filthy water or wine, and others threw eggs on one another”-, estant documentada l’existencia de musulmans beguent vi en public, com els no musulmans o dhimmis, -“There is a report about muslims drinking wine in public… like the non muslims (dhimmis)”. Sabem tambe que les classes altes tambe estaven expostes a les bromes, -“Even emirs and dignitaires were exposed to this sort of ridicule”. (p 559 del vol. 1 de “Medieval islamic civilizacion”).

Finalment, en el llibre citat en el paragraf anterior, tambe es parla de que els jocs d’aigua tenien connotacions sexuals, -“Sexual overtones were expressed in the play of water games”-, idea que es reforça quan llegim sobre mascarades i jocs sexuals, -“masquerades and sexual games”. (p 249 de “The formation of Islam: religion and society in the Near East, 600-1800” de Porter Berkey -2003).

Pareix impossible pensar que totes les coincidencies entre les caracteristiques del “Nawruz” actual i historic d’Iran, i aquelles propies de la celebracio de la mona valenciana, siguen fruit de la casualitat, sabent sobre tot, que els escritors en arap d’Hispania / al-Andalus, li dien “Nawruz” a una festa del calendari solar celebrada pels habitants autoctons, tant aquells que continuaven sent cristians, com aquells que s’havien convertit a l’islam. Sent que les celebracions del ritual de la mona, tampoc casen en l’ortodoxia cristiana, nomes queda comprovar si estes podrien provindre de les celebracions d’unes festes solars primigenies dedicades a l’equinocci de primavera, que al igual que els iranis actuals, podriem haver heretades de costums ancestrals, l’orige de les quals, no podria estar mes que en els ibers valencians. Per a poder llançar l’hipotesis, s’hauria de comprovar en primer lloc, que els ibers valencians es trobaven entre els pobles de l’antiguitat que practicaven el cult al sol.

Trobem la resposta en el treball “Ciclos de tiempo en la cultura ibérica: la orientación astronómica en el templo del tossal de sant Miquel de Llíria” (Trabajos de prehistoria 63, No 1, Enero-Junio 2006, pp. 167-178), a on es parla de “un especial protagonismo del paso del sol por los equinoccios en el calendario ritual ibérico”, cosa que demostren per l’orientacio del temple iber de Lliria, afirmant que eixa relacio astronomica “la pudimos comprobar observando el orto solar el día 21 de marzo de 2004, el día posterior al equinoccio de primavera de aquel año”. Probablement, el cult al sol dels ibers, esta relacionat en el cult al bou, del que parlàrem en “Notes d´etnologia valenciana- els bous i la magia”, sent que quan els ibers valencians miraven al cel durant els equinoccis de primavera, veen una silueta pareguda a un bou, que segurament identificaren en la divinitat que permetia la ‘resurreccio’ de la vegetacio i de les collites, permetent el pas de la mort a la vida. Aixo succeia, perque els milenis IV y III a. C, periodo durant el qual sorgiren i adquiriren forma les religions de l’Orient Proxim, formen part de l’era de Tauro. (Vore “Matiz religioso de dos obras escultóricas del parque de Elche” de Rafael Ramos Fernández).

La conclusio d’est articul es que vistes les sorprenents similituts entre les celebracions zoroastriques del “nayruz”, en motiu de l’equinocci de primavera i aquelles que formen part del ritual de la Pascua de la mona valenciana; vist que el domini islamic de 14 sigles en els territoris a on es celebra el “nayruz”, no han pogut acabar en ell; vist que el cult al sol propi del zoroastrisme, tambe formava part de la cultura dels ibers valencians; vist que durant el domini islamic de 5 sigles del nostre territori, es troba documentat que els cronistes musulmans parlaven d’una festa popular a la que nomenaven “nayruz”, son tot motius, pels quals pot concloure’s, que el ritual de la Pascua de la mona valenciana, podria tindre els seus origens en celebracions de cult al sol propies del ibers valencians.

Esta conclusio seria una prova mes de que el poble valencià actual es el resultat d’una continuitat poblacional des dels iberorromans valencians, desvirtuant les teories de ruptures poblacionals que tant agraden de forma interessada ad alguns catalans i acatalanats en general.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: