El desproposit com a norma

Per Rogle Constanti Llombart

La societat valenciana viu instalada en una sort de desproposit permanent en el que l’aberracio es tan quotidiana que ya no crida ni l’atencio.

El mes passat alertavem de la forma caotica en que estaven escrits els cartells explicatius de la falla del Ajuntament de Valencia, de les innumerables faltes d’ortografia -entre uns atres desgavells lexics- que se podien llegir, independentment del codic ortografic des del que s’analisaren. Esta mostra d’absolut desinteres per la llengua valenciana (o per l’artificial dialecte del barceloni al que ells nomenen “valencià”, igual te per a l’argument), es tan habitual que ya no pareix estranyar a ningu.

Aixina s’enten que passe desapercebut en el lloc mes centric del Cap i Casal, en la plaça de l’Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats, un rotul que ni fet a proposit resultaria mes ridicul. Ahi queda, per a recordar a la posteritat l’ignorancia i la desidia de l’Ajuntament que l’ha posat (o autorisat) i que, orgullosament tallat en pedra, resa: “Plaça de l’Escolania de la Mare de Dèu dels Desemparats”. Si, si, ni Nou, ni Onze, es la mare de “Dèu”, en la “è” oberta, que no la mare de “Déu”, en la “é” tancada, que es el nom de la divinitat.

Per un atre costat, ¿val la pena tornar a dir que mai, absolutamet mai, a la Mare de Deu l’han nomenada els valencians de cap atra forma que “dels Desamparats”? Quant mes antivalencià es el fet, i mes insulta la memoria d’este Poble, mes se repetix per tot arreu.

De tot aço podria debatre –pero debatre de veres, no com fan ells- el Consell Valencià de Cultura (CVC) si no estiguera tan ocupat en demostrar, un dia si i un atre tambe, que ni l’importa l’autentica Cultura, ni te res de Valencià, ni val per a res el seu Consell.

Recordem que el seu “moment de gloria” fon aquell dictamen sobre la llengua en el que proponien, com si haguera segut una iniciativa seua, la creacio de la Academia Valenciana de la Llengua (AVL). Mes avant el mateix Jordi Pujol desvelà que aixo de la AVL estava pactat d’abans en Zaplana, en lo que se posà de manifest que el CVC va fer de gosset falder al servici dels politics, montant una pantomima davant de l’opinio publica sobre un tema que ya estava decidit.

En conte d’amagar-se i procurar passar desapercebuts despres del paperot representat, i despres de l’absolut desprestigi en que havien deixat a l’institucio, no han deixat d’unflar el pit i fer-se els importants, volent passar per independents, com si no saberem ya tots que eixa institucio la crearen els politics per a servir-se d’ella a la seua conveniencia.

Desficiosos com estan, i no sabent qué fer per a que se parle d’ells, l’ultima ocurrencia ha segut redactar un informe recolzant la ridicula proposta del Ajuntament de Castello de declarar Be d’Interes Cultural (BIC) les Bases del 32. Este mateix CVC que no digue esta boca es meua mentres el Ajuntament de Sueca derrocava la casa de Bernat i Baldovi, un dels mes importants autors de la Renaixença valenciana, es preocupa ara de que aquella estafa del 32, aquella trampa en la que el catalanisme, com sempre ha fet, s’aprofità de la bona voluntat dels autentics valencianistes (igual, igual que han fet en la creacio de la AVL), aquella magancha que nomes servi per a introduir el catala en Valencia, tal com reconegue el mateix Sanchis Guarner, reba un atre immereixcut reconeiximent. Tots sabem ya que si es o no es declarat BIC sera perque convinga o no al govern del PP, i res pesarà en eixa decisio lo que diga o deixe de dir l’absolutament irrellevant CVC.

Pero a on se rebasen tots els nivells de destrellat es en la politica. Per si no fora prou en les trames de corrupcio, inversions anunciades en “confiança” i en les que ya no confia ningu, mijos de comunicacio al servici del control de l’opinio publica, implantacio d’un esterilisant bipartidisme..., arriba J. M. Miralles, l’actual president de Unio Valenciana —el partit que millor representà en el seu moment el sentiment identitari del poble valencià—, i, despres d’haver estat denunciant cruament l’antivalencianisme del PP, de sobte diu que recolza el programa d’esta formacio. I per a arredonir el despreci als militants del seu partit, regala, com si fora seua, a la Generalitat, la Senyera que custodiava UV.

Tot aço resultaria inconcebible si no saberem que Miralles no ha fet mes que seguir el cami que han marcat anteriors dirigents d’esta formacio, alguns dels quals apareixien en la foto que fixarà per a sempre en la retina esta escenificacio perfecta de la falta d’escrupols que poden exhibir sense rubor els politics.

Esperem impacients a vore quíns nous desproposits nos tenen reservats els nostres politics despres de les proximes eleccions del 22 de maig. ¡L’indignacio està garantisada!

* Editorial de la revista Rogle, nº 56 de maig de 2011. 

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: