Tres dignitats del llinage Borja

Per José Vicente Gómez Bayarri

De tots els llinages valencians el dels Borja ocupa un lloc preeminent dins del Regne de Valencia per la influencia que eixerciren en la Historia de la Humanitat i especialment en la Historia de l´Esglesia en els segles XV i XVI i pels juis de valor sobre les controvertides personalitats d´alguns dels membres de la dita familia. Esta dinastia valenciana donà a la Cristiandat dos papes- Calixt III i Aleixandre VI-, un sant – Sant Francesc de Borja-, al voltant d´una dotzena de cardenals i numerosos nomenaments politics. Enguay celebrem el 500 Aniversari del naiximent en 1510 del sant valencià.

Alguns personages historics han segut maltractats injustament per la Historia a lo llarc dels segles. Un eixemple es la familia dels Borja. Les modernes investigacions i les opinions de grans amics contemporanis i admiradors dels papes Calixt III i Aleixandre VI, - aixi com de Cesar i de Lucrecia Borja, - que van ser figures eminents del Renaiximent poden servir-nos per a valorar en major rigor el paper que van eixercir els Borja valencians. Entre les personalitats que opinaren sobre la labor que van desenrollar mencionarem als humanistes Lorenzo Valla, Eneas Silvio i Maquiavelo, als pintors Pinturicchio i Leonardo da Vinci, els cardenals Bessarione i Farnese, - futur Pau III - o el mateix rei de França Lluis XII. El Diplomatarium dels Borja, i atres estudis recents, sense dubte, poden ajudar-nos a coneixer millor els avatars religiosos, politics, diplomatics i culturals d´este ilustrissim llinage.

A l´analisar la genealogia de la familia dels Borja tres son els membres que han conseguit major popularitat i notorietat dins de la historia de la Cristiandat: Alfons de Borja -Calixt III- Roderic de Borja -Aleixandre VI- i Sant Francesc de Borja.

Dins del mon de la cultura, Alfons de Borja fon considerat per Eneas Silvio com “un lletrat excelentissim”. De Roderic de Borja es destaca la gran labor de gran mecenes del Renaiximent italià i els seus enamoriscaments amorosos, i de Francesc de Borja la seua santitat i la seua labor d´expansio de la Companyia de Jesus.

El 28 d´octubre de 1510 va naixer en Gandia Francesc de Borja i Arago, hereu directe del ducat, bisnet d´un papa de Roma i d´un rei d´Espanya. Els seus pares foren Joan de Borja, III Duc de Gandia i sa mare Joana d´Arago i Gurrea. El llinage va fer que el jove cavaller Borja fora un personage de ranc en la Cort i en l´eixercit imperial de Carles I.

Quan nomes tenia 10 anys va morir sa mare. Les Guerres de les Germanies valencianes feren que es desplaçara a Denia i des del seu port es va embarcar en son pare, el virrei de Valencia i atres nobles valencians cap a la poblacio de Peniscola i prosseguir cami de Saragossa, on fon acollit per l´arquebisbe de la ciutat, germa de sa mare, i conseqüentment tio seu.

La seua acurada i completa formacio li va facultar per a eixercitar-se com a poeta -fon amic del toledà Garcilaso de la Vega- i va compondre obres musicals -Una missa polifonica i el gran drama o Misteri de la Resurreccio del Senyor-.

En 1539 moria l´emperatriu Isabel i fon nomenats Francesc i Eleonor, marquesos de Llombay, per a presidir la comitiva de cavallers, dames, clergues i servidors que portarien el cadaver de la Reina des de la ciutat imperial de Toledo a la Capilla Real de la catedral de Granada on reposaven els Reis Catolics. Este fet luctuos marcarà la seua vida religiosa, encara que ya era home de profunds sentiments espirituals.

Als 19 anys Francesc de Borja es casà en la portuguesa Eleonor de Castro. Als 29 va morir la Reina i eixe mateix any fon designat virrei de Catalunya, desenrollant una fecunda labor durant els quatre anys que va ocupar el carrec. Entre uns atres motius, fon la mort de son pare en 1542 en la ciutat de Gandia lo que va influir en que abandonara el carrec de virrei de Catalunya i tornara a la ciutat ducal.

En 1546 moria la seua esposa, la duquessa de Gandia. Francesc de Borja contava en 36 anys i se trobava en plena madurea humana, intelectual, politica i espiritual.

Ya abandonat el carrec de virrei va decidir viure en Gandia. En esta ciutat va incrementar les seues inquietuts religioses i complia en els deures que lligaven a un llinage a uns subdits i a una terra.

Sent ya el IV Duc de Gandia a la mort de son pare assegurà la continuitat de tots els membres que havien servit al seu progenitor; va reedificar l´Hospital dels pobres i pelegrins; es preocupà per la situacio dels moriscs i pels perills que suponien les incursions barbaresques; va erigir a Llombay un convent de dominics, i fundà en Gandia el Colege de la Companyia en 1546, sent el primer del mon que va obtindre la denominacio d´Universitat per privilegi del papa Pau III i de l´emperador Carles I d´Espanya.

Despres d´assistir a les Corts celebrades en Monzon convocades per l´Emperador, a on va acudir com un dels grans consellers de l´hereu, el futur Felip II, al tornar va escriure una íntima missiva a Ignasi de Loyola en la que li comunicava la decisio mes transcendental de la seua vida: la intencio d´ingressar en la Companyia de Jesus (1547). La resposta no es va fer esperar i el fundador de la Companyia en una bellissima carta li recomanava, entre atres assunts, que realisara el doctorat en teologia.

En 1550 deixà el palau ducal i la seua ciutat i es va dirigir a Roma acompanyat del seu segon fill, don Joan de Borja, nou jesuites del colege de Gandia i un grup de cavallers i servidors. La partida ha segut immortalisada per Goya en un gran llenç que es pot contemplar en la catedral de Valencia.

Abraçada la professio religiosa, despres dels estudis pertinents, va a celebrar la primera missa cantada. El pontifex Julio III va concedir jubileu plenari als fidels assistents.

Posteriorment començarà un llarc cami de predicacions, de catequesis i d´estendre i consolidar la Companyia per tot el territori peninsular, part d´Europa i per les terres d´Ultramar. Ignasi de Loyola li nomenarà comissari General de la Companyia per a Espanya i les Indies, en la funcio de vigilar i acreixer l´espiritualitat individual i colectiva dels jesuites i potenciar la fundacio de coleges i les missions.

Francesc de Borja i Aragó havia passat de virrei a jesuita i s´havia doctorat en Teologia.

En 1571 l´ambaixada papal entrava en Catalunya. En nom de Felip II li va rebre el llegat don Ferran de Borja, sext fill del III General de l´Orde dels jesuites que portava una carta personal del Monarca, datada en l´Escorial. De Barcelona es va dirigir a Valencia. Ací li esperava una impressionant comitiva de cavallers del Regne al capdavant de la qual cavalcava don Carles de Borja, V Duc de Gandia, que va baixar del cavall, se va agenollar en terra i besà la ma de son pare. Despres va descansar en el colege de la Companyia. Posteriorment vingue a visitar-ho don Juan de Ribera, Patriarca, arquebisbe i virrei de Valencia que li va pregar que predicara en la catedral Valentina.

Les negociacions per a formar la Lliga Santa, constituida per Espanya, Estats Pontificis i la Republica de Venecia derrotaran als turcs en la batalla naval de Lepanto l´any 1571.

El 30 de setembre de 1572 va expirar. Estava a punt de complir els 62 anys d´edat. Va ser soterrat en “Il Gesú”, esglesia mare de la Companyia de Jesus, al costat del fundador i primer General de l´Orde, Sant Ignasi de Loyola i del segon General el teolec pare Laínez. Fon beatificat en 1624 pel papa Urbà VIII i canonisat en 1671 per Clemente X.

Sorpren als estudiosos de la figura de Francesc de Borja la prolifica i preclara descendencia de personalitats ilustres del Sant Duc.

La Historia guarda memoria de l´universal e ilustre llinage dels Borja valencians que proporcionaren a la Humanitat numeroses personalitats de la vida religiosa, social i nobiliaria, ostentaren dignitats i eixerciren alts carrecs de ranc politic, diplomatic o militar i algunes d´elles foren distingides figures del mon de la cultura o mecenes renaixentistes.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: