Rutes cidianes per terres de Castello i Valencia

Per José Vicente Gómez Bayarri

Les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar foren arreplegades en diverses fonts lliteraries, histories migevals i croniques arabigues i cristianes. L´esperit del cavaller de l´edat mijana animà a joglars anonims a evocar les seues gestes. Els relats citen poblacions per a on van transitar el “Campeador” i les seues mainades. El Poema de Mío Cid confon, de vegades, lo epic en lo historic. No obstant aixo, aço no es obstacul, per a que els llocs i camins del Cid tinguen, en l´actualitat, presencia viva en la nostra geografia. Un ampli repertori de localitats conquistades i de fortalees que defenien el territori son registrades en la documentacio al relatar acontenyiments historics.

L´itinerari del “Cami del Cid” es pot traçar, basicament, seguint els toponims constatats; ara be, hem de recordar que el Cantar de Mío Cid es una obra lliteraria, en aspectes novelats, on se descriuen passages ficticis recreats per l´autor per a fer mes suggeridora i poetica la narracio.

Els camins seguits pel “Campeador” i les seues hosts no configuren una via llineal, sino que les necessitats d’abastiment, l´alçament de campaments en llocs apropiats i atres aspectes de caracter militar o de negociacions politiques li van portar a caminar i retrocedir en diverses direccions, traçant una ruta tortuosa que a vegades s´entrecreua. Estos condicionants originaren un eix o arteria principal del cami i ramals i bucles en els trajectes.

Les rutes o itineraris des de que intervingueren en terres valencianes son diverses. La Historia Roderici, la Primera Crónica General, el Cantar de Mío Cid, o les fonts arabigues mencionen poblacions de les actuals provincies de Castello i Valencia.

Castello es una de les provincies que fon transitada per la host del Cid en les cavalcades cidianas per terres del Llevant Peninsular o Šharq al-Andalus com testimonien la Historia Roderici i el II Cantar del Poema de Mío Cid entre una atra documentacio historica.

Una de les rutes del cami que seguiren les mainades del “Campeador” i que discorre per territori castellonenc va formar el denominat “Anell de Morella”. Tenint com a punt de partida el castell d´Olocau del Rei es dirigix per les poblacions de Todolella i Forcall a Morella, centre neuralgic de la comarca dels Ports, i prosseguix travessant les abruptes terres de l´Alt Maestrat per la Iglesuela del Cid i Vilafranca. L´atre itinerari del “Anell de Morella” que part d´Olocau del Rei seguix el cami de Mirambell i Cantavieja per a confluir en Vilafranca. Des d´esta poblacio el cami del Cid passarà per Benasal, Culla, Adzaneta, Els Useres, l´Alcora per a arribar a la important plaça i castell d´Onda.

Una atra ruta de penetracio procediria de les terres turolenses i passaria per les localitats de Mora i Rubielos de Mora per a entrar en l´actual provincia de Castello per Montán, i descendia per Jérica, Segorbe i Torres Torres i arribava a Morvedre. Des d´esta ultima poblacio el cami es bifurcaria en direccio cap al nort per Almenara, Borriana, Castello, Benicassim i Orpesa; i cap al sur per Yubayla -actual Puig de Santa Maria- i Alboraya per a dirigir-se a Valencia, capital del regne de la taifa del seu nom.

Diverses poblacions de les mencionades en els recorreguts de la host de Rodrigo Díaz de Vivar son registrades en el Poema de Mío Cid: Port d´Alucat o Olokab -Olocau del Rei-, Jérica, Almenara, Borriana, Castejón, Onda.

En el periodo dels regnes de taifes el castell o fortificacio es va convertir en el centre de domini o de defensa del territori valencià. El control de la zona s´aconseguia en la instalacio d´un conjunt de torres sentinella i de chicotetes fortalees que depenien d´atres mes importants. Estes construccions castra´ls ubicades en llocs estrategics els permetia dominar les vies de comunicacio.

Les fonts cronistiques araps que ens proporcionen informacio sobre el territori castellonenc durant els tres primers segles de la dominacio sarraïna son escassissimes i breus. Lleugerament s´incrementen en l´aparicio dels regnes de taifes, encara que en la majoria dels casos es llimiten a mencionar el nom de la poblacio o fortificacio, sense aludir a l´estructura, finalitat, materials del castell, etc. Hem de recorrer als cronistes i itineraris de geografs àraps com al-´Udri, al-Bakri, al-Idrisi per a vore citats alguns nuclis poblacionals que tenien entitat de ciutat: Borriana i Onda; i certes fortificacions o castells: Almenara, Vall d’Uxó, Bechí, Borriol, Chivert, Culla, Castell de Montornés (en Benicàssim), Peníscola, Morella, Segorbe, Jérica, Bejís, etc.

Concretament, el cronista al-Bakri cita Onda en el segle XI. Al-Idrisi en el s. XII menciona les ciutats de Borriana i Onda i els castells d´Almenara i Morella. Yaqut (segle XII-XIII) tambe registra les ciutats d´Onda i Borriana, i entre els castells el de Jérica. El mateix autor concebix la ciutat com un centre en funcio administrativa i militar.

En l´actual provincia de Valencia hem d´indicar que transitaren per Morvedre, Yubayla i Valencia, i assentà el campament en els ravals de l´Alcúdia i la Vilanova abans de prendre la ciutat. Cap al sur de la capital del Regne, el Cid i les seues hosts travessarien Quart, Alzira, Xàtiva, Penya Cadiella -El Benicadell,-, Ontinyent i Bocairent. Des de la fortificacio de Penya Cadiella va poder acudir a frenar les incursions almoravits i dirigir-se a Bayrén, Tavernes de Valldigna, Cullera, Corbera per a tornar a Valencia. La sublevacio islamica en la ciutat de Valencia contra el rei al-Qadir portà a este monarca a desplaçar els seus tresors i efectes als castells d´Olocau i Serra. El Campeador es va dirigir a estes localitats per a recuperar part del boti alli depositat per al-Qadir; llocs que contaven en estrategics castells alçats en els contraforts de la Serra de la Calderona. Despres, per la localitat i castell de Torres Torres va poder dirigir-se a Morvedre. Tambe hague de cavalcar fins a Alpuente capital de la taifa del seu nom, governada per l´estirp dels Beni-Cassim, al rei de la qual li cobrava paries. Per a dirigir-se al castell d´Alpuente va haver de passar per la poblacio de Lliria. En una de les seues eixides o cavalcades el Cid, partint des de Valencia, es va encaminar a Quart, Torrent, Picassent i Almussafes. Finalment, la ruta cap a Castella li portaria fins als confins de les terres de Valencia; travessaria les localitats de Buñol, Siete Aguas, Requena, fins a arribar als dominis del monarca castellà Alfons VI.

Les mainades i el “Campeador”, personage historic, cavaller llegendari i heroi mitic, travessaren territori montanyos, paisages en notables contrastos, assentà campaments en diversos llocs, ocuparen castells i van creuar poblacions que ens servixen per a delimitar el cami del Cid.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: