En el 30 aniversari de les Normes de la RACV o Normes d’El Puig.

Per Juli Moreno Moreno

En març de 2011 es compliran trenta anys de l’acte d’adhesio a la normativa ortografica que, uns anys abans, havia fet publica la Seccio de Llengua i Lliteratura de l’Academia de Cultura Valenciana (ACV), ara Real. Mes de mil intelectuals i un gran numero d’entitats i associacions feren costat a la proposta ortografica per a la llengua valenciana en aquell acte, celebrat en el simbolic Real Monasteri de Sant Maria d’El Puig.

El proces de gestacio d’estes Normes respon, sense dubte, a la necessitat d’apartar-se d’quelles Bases del 32 (intencionadament popularisades com Normes de Castello) que nomes havien aprofitat per a catalanisar l’idioma valencià, relegant lo propi per a acceptar, sense mes, lo alie. I, ademes, havien aprofitat per a separar-se de la llengua viva, la qual i en molta sort encara es conservava en purea en tants i tants pobles valencians.

La necessitat de posar un fre ad aquell desembarc de lexic que començava a distinguir a la “progressia” valenciana (en general formada i educada en castella, i que ara es retrobava en la llengua dels seus ancestres “manipulada clar” en els ambits universitaris copats pel “nacionalcatalanisme”) del restant dels valencians; la necessitat tambe de donar solucio a un proyecte de normativisacio valenciana que frustaren els mateixos promotors de les Bases del 32, en ser els primers en no seguir-les i adoptar les propostes del IEC sense cap condicio, “el retorn a la fidelitat a la Patria” com escriuria Adlert, la recuperacio de treballs tan interessants com els de Nebot i Pérez, pero especialment Fullana, feren que la Seccio de Llengua i Lliteratura de la ACV, presidida llavors per Xavier Casp i Carola Reig , es plantejara la proposta d’elaborar una normativa ortografica adequada i propia per a la llengua valenciana.

Miquel Adlert escrivi al respecte: “El moment tan ansiàt pels valencians des de que, com el Palletér llanci el crit d’indepèndencia del català per a la llengua valenciana. Crit que, com el del Palletér el Pare Rico, replegà Xaviér Casp que fon impulsor per a que yo publicara “En defensa de la llengua valenciana”, on yo propugnava una total valencianitàt per a l’idioma valencià, al que correspòn una gramàtica sense depèndencies catalanes. Per a lo que exposava unes instruccions i unes sugerències, les quals, dutes per Xavier Casp a l’Acadèmia de Cultura Valenciana, foren la llavor per als estudis, rigorósament científics, que han fruitàt en l’ortografia, com a primera part de l’aludida Gramàtica”.

La Normativa era ya una realitat i es publicava per la propia ACV, encapçalada per una nota preliminar de la Seccio de Llengua i Lliteratura en els següents termes:

“La Secció e Llengua i Literatura de l’Acadèmia de Cultura Valenciana, conscient del seu comés en estos instants que poden ser transcendents per a l’afirmació de tan autèntica com indiscutible cultura valenciana, presenta ací un nou pas regulador que te com a meta la llengua valenciana culta i digna, tant de ser parlada com escrita. I hem dit “un nou pas” perqué la llengua, com a fet sociàl viu que es, està en constant evolució que cal seguir sense travar, respectant tot lo respectable mentres se propòn el rebúig de lo que, per corrupció, no mereixca respecte.

Per açò, hem partít de l’atenció directa de la llengua actuàl de qualsevòl lloc valenciaparlant del nostre poble i tambe, naturalment, del material literari i del peculiar sobre la llengua valenciana del que la llarga història nos ha fet hereus.

Ací oferím el treball, després de ser acordada la seua publicació per l’Acadèmia de Cultura Valenciana, al que seguiràn els atres necessaris per a completar la Gramàtica, el Vocabulari i el Diccionari que tan indispensables considerém.

Per a tot açò, demaném la comprensió, l’ajuda i la confiança d’este poble nostre, perqué estém convençuts que sap que, per a ser, no pot renunciar a res de lo que’l fa ser i de lo que’l pot fer ser qui es vol ser.”

Estes Normes anaren acompanyades d’una segona publicacio, esta de 1981, en el titul de II Documentacio Formal, editada tambe per la ACV, en la que se justificaven les normes ortografiques i es documentava l’us de les grafies fonamentalment en els escritors classics valencians. Es diu en la part introductoria: “En el següent trebàll, s’explica, en cada u dels apartats, el perqué i el cóm -a mes d’una constatació sincrònica i diacrònica- dels canvis efectuats i que es concreten en l’Ortografia publicada.

No pretenem, ni ara ni mai, ser dogmàtics; perqué sabem que no ho es cap de treball cientific. El nostre es el resultàt d’uns estudis i observacions sobre la llengua valenciana, a la qual volem servir”.

Tot no foren roses en el cami, mes be, i a banda dels atacs furibunts del serril catalanisme , tambe “dins de casa” hi hague els seus mes i els seus menys. Aço ho relata perfectament resumit A. Vila Moreno, en el seu treball Normes d’ortografia valenciana, en els capituls que titula “Les Normes de Murta” i “Les Normes de l’Academia”.

Les Normes, com ya s’ha dit, tingueren el seu recolzament visible en l’entrega dels plecs de firmes d’adhesio d’intelectuals i entitats civiques i culturals valencianistes, en l’acte que es celebrà en el Monasteri d’El Puig, el 7 de març de 1981, el qual arreplega detalladament la revista Murta, nº 33. pp. 4 a 8. L’entrega de firmes fon de part de la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia, que presidia Francesc R. Nieto Edo, al llavors Director Deca de l’Academia, Ilm. Sr. Julià San Valero Aparisi.

La tasca no havia fet mes que començar, i la Gramatica i el Vocabulari eren les grans prioritats de la Seccio. L’elaboracio de la gramatica vingue de mans de tres agregats colaboradors de la Seccio de Llengua i Literatura de la ACV, dos filolecs (Chimo Lanuza i Laura García) i un mestre (Toni Fontelles), llavors director dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. La primera edicio, a carrec de PARAVAL, S.L., veya la llum en 1980 i era reeditada “actualisada i ampliada” en 1982, en este cas incloïa un document de la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d’Educacio, declarant per resolucio de les Direccions Generals de la dita Conselleria (14 de setembre de 1982) el text gramatical apte per a l’ensenyança de la llengua valenciana: “…deberá llevar impreso en lugar visible lo siguiente: ‘Texto autorizado provisionalmente por la Consellería de Educación para la enseñanza del Idioma Valenciano”.

Despres vindria el diccionari i el treball de fer presents estes Normes en els ambits no controlats pel dogmatisme i uniformisador catalanisme. Els cursos del GAV i, especialment els de Lo Rat Penat serien els encarregats de la seua pedagogia i didactica, i per elles mateixa constituiren un referent d’unio per al valencianisme.

Ara fa ya huit anys que eixe icon i referent que unia, per circumtancies internes al moviment i especialment externes, ha devingut en un element generador de conflictes, pero aço es ya una atra historia; la d’un proces que es necessari coneixer, tant com la bondat d’una normativa ortografica que era la mes llogica per a la transcripcio de la llengua valenciana.

Notes 

1 “Academia de Cultura Valenciana”. Entrevista a Francesc d’Assís Carreres de Calatayud, per Francesc Ruiz López. Revista Murta nº 2, p. 11.

2 D’esta manera saludava Adlert, en el “Raconet de la llengua valenciana” del nº 13 de Murta, corresponent a maig de 1979, l’aparicio de la Normativa de la ACV, i cedia la seua seccio per a la publicacio de la mateixa.

3 I Ortografia. Acadèmia de Cultura Valenciana. Secció de Llengua i Lliteratura. Valencia, 1979.

4 Perez Moragón, Francesc. L’Acadèmia de Cultura Valenciana. Història d’una aberració. Quaderns 3i4. Eliseu Climent Editor, Valencia, 1982.

5 Fontelles, A. García, L. i Lanuza, J. Gramatica de la Llengua Valenciana. Nivell elemental. Ed. PARAVAL, S.A. 2ª edicio. Valencia, 1982

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: