Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre ´Pomell de Valencianitat´)

Per Josep Boronat Gisbert

     “Poc després, el dominicà valencià fra Lluís Galiana (1763), panegirista de l’idioma, escrivia al notari Carles Ros, apòstol de la llengua i les lletres valencianes en aquella centúria, dient-li que vendria molts exemplars del seu llibre, a més de Valencia, a Catalunya i a Mallorca, per ser la llengua d’aquests regnes “una en la sustancia y aun casi en el modo de hablarla si nos remontamos a fecha más antigua” (p. 33).

     Hi ha moltes maneres d’escriure coses, falsejant-les. Una d’elles es dir veritats a miges. Una atra es afirmar coses lleugerament, callant, silenciant fets i motivacions que capgiren el sentit de les afirmacions. De tot se troba en els escrits catalanisadors, i concretament en els de S.G., volent fer creure quimeres.

     Al dir que intelectuals valencians admeten l’unitat llingüística, calla
-sabent-ho- que, si es referixen a una certa unitat, ho es referint-se a temps antics; i que de cap de manera accepten la denominacio de llengua catalana.
     Els valencians tenim el deure d’obrir els ulls.

     Vejam un eixemple que presenta del sigle XVIII, el del dominica Lluis Galiana, ades citat.

     Diu lo que diu. Pero no diu S.G., s’ho calla, que eixa llengua a la que es referix Galiana, seguidor de Carles Ros, a l’escriure-li, es la que els dos califiquen sempre de “Llengua Valenciana”.

     Respecte a l’unitat de l’idioma en Valencia, Catalunya i Mallorca, notem que a fra Lluis Galiana, li pareix “una en la sustancia... si nos remontamos a fecha más antigua”.

     Referent a la denominacio de l’idioma, S.G. no diu res de Carles Ros, perque li desfaria lo que vol fer passar per bo.

     Afegim, per tant, lo silenciat per ell, i omplim alguns buits:

     Carles Ros i Herrera, precursor de la Renaixença valenciana, naixque en Valencia en 1703. Les seues idees llingüístiques estan escrites en: “Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano” (1734) i “Qualidades y blasones de la lengua valenciana” (1752), dos de les diverses publicacions que té. Notem: llengua valenciana, idioma valencià.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: