Carles Sarthou Carreres, mes que un erudit

Per Juli Moreno Moreno

El fet d’anar centrant esta cita en els llectors, en mes d’una ocasio, parlant d’algun personage o personalitat de l’ambit valencià i, en este cas, atenent a una casualitat que motivà l’adquisicio del llibre Impresiones de mi tierra de Carles Sarthou Carreres, he considerat, mes que oportu, parlar d’este vilarrealenc que aportà el seu coneiximent i el seu saber a l’investigacio historica i a la popularisacio i defensa del nostre patrimoni artistic i tambe migambiental.

No hi ha mes que llegir i contrastar algunes biografies de Carles Sarthou  per a constatar el seu amor a l´investigacio i a tot lo que fonamenta les  seues arrels en terres valencianes. Pero, si alguna obra hi ha que resenyar per  a estudiar-la en profunditat i fruir d´ella, m´inclinaria, especialment, pels  dos tomos que va escriure de la Geografía General del Reino de Valencia,  dirigida per Francesc Carreras Candi, dedicats a la provincia de Castello i a la  de Valencia (apareguts, respectivament, en 1913 i 1918).

Carles Sarthou Carreres va naixer en Vilareal el 4 de novembre de l´any  1876. "Sus padres, de familia hortolana, (ell naixque en el mas de Carreres,  propietat dels seus ascendents materns) de desahogada posición económica,  tras realizar primera enseñanza en su ciudad natal, hacen que curse el  bachillerato en Castellón, estudia la carrera de derecho en la Universidad de  Valencia y se doctora en Madrid en 1903" [1]. La seua vida professional com a juge  tambe es vincula, ya en 1905, a la seua ciutat natal.

La seua inteligencia el fara medrar professionalment i anira ocupant  diferents carrecs i destins en la carrera judicial (ostentarà la Secretaria   Judicial de Burriana des de 1906 i, a partir de 1920, ocuparà tambe este carrec en  Xativa). En est ambit professional arribà a ser president de la "Asociación  Nacional de Secretarios Judiciales de España".

La capital de La Costera sera a on definitivament s´etablirà i a on  eixercirà ademes d´archiver-bibliotecari i de conservador del Museu Municipal.  Estos carrecs seran recompensa al seu merit, puix els obtindrà despres de la  guerra civil, i en tota seguritat com a conseqüencia de la seu destacada labor de  salvaguarda dels fondos artistics de Xativa i la seua comarca. Tambe  desempenyarà el carrec de croniste oficial de la ciutat.

Pero sobre la seua personalitat, sobre les seues qualitats humanes, hem de  seguir a Lidia Sarthou que, en el prolec del llibre citat, nos diu:  "Inherentes a sus especiales cualidades intelectuales, lo fueron una extraordinaria  bondad, la humildad creadora propia de cuantos dejan realizada una obra  perdurable tras de sí; una generosidad pronta en todo momento y una sinceridad casi  infantil" [2].

Sarthou fon un prolific colaborador de periodics i revistes, especialment  de publicacions de l´ambit valencià, pero tambe estatal i inlcus algunes  estrangeres. Fins a mes d´un miller de colaboracions se li poden atribuir.  D´entre eixes publiaccions es poden destacar "ABC", "Heraldo de Aragón", "Las  Provincias", "Diario de Valencia", "Lo Rat Penat", "La Provincia" ," Arte y  Letras" i "Heraldo" de Castellón, "Arte Español", "Játiva", "Játiva Turista" i  una llarga llista.

En Carles Sarthou trobem aunades dos facetes, la d´investigador i la de  divulgador. Ad ell se li deuen una serie de coleccions arqueologiques i  fotografiques de gran valor. Fon un home inquiet que anava buscant coneixer cada  raco de la nostra terra valenciana, aixina se nos resenya en la ficha biografica  inclosa en el llibre Impresiones de mi tierra, quan s´afirma "Fue de los que  creyó, como Cavanilles, que las cosas debían conocerse -in situ-, más allá  de la soledad de los archivos. Llevado de una gran curiosidad e inquietud por  todo lo valenciano, recorrió de parte a parte nuestras tierras, acompañado  siempre por su inseparable cámara fotográfica con la que fijó, par alas futuras  generaciones, paisajes, monumentos y obras de arte -muchas de ellas  desgraciadamente desaparecidas ya, pero de las que tenemos imagen gracias a él-".  Fins a mes de cinc mil negatius conformen el seu archiu fotografic.

La seua labor investigadora es plasma en un total de 83 obres, una extensa  bibliografía que abarca estudis fonamentalment de les ciencias socials:  geografics, historics i artistics. Pero tambe va escriure, sense apartar-se  d´esta tematica vinculada en lo social, algun compendi que arreplega les  principals costums i festes de la provincia de Castello, com el cas del llibre ya  citat en el present articul.

El treball ben fet, la seua abundant produccio i la seu abnegacio  investigadora i el seu reconeiximent com arqueolec i historiador, que motiva la seua  participació en diferents congressos, el feren mes que mereixedor per a que  fora nomenat Academic Corresponent de la de la Historia.

Va morir en Xativa l´any 1971, ciutat que el va acollir i que li otorgà el  titul de Fill Adoptiu.

D´entre les seues obres es fa precis citar: El matrimonio (1904), Impresiones de mi tierra (1910), Geografia General del  Reino de Valencia (provincia de Castellón -1913- y provincia de Valencia  -1918), El arte cristiano retrospectivo de la provincia de Castellón (1921), Los  tesoros artísticos de Játiva, Monasterios setabinos, El Archivo Municipal de  Játiva (1922) Guía turística ilustrada de la provincia de Valencia (1927),  Valencia histórica y monumental (1927), Castillos de España (1932), Monasterios  valencianos (1943), Catedrales de España (1946)¸ Un viaje a Peñagolosa  (1952), Iconografía mariana (1957) o Játiva, cuna del papel en Europa (1961).

Com que estem prop de Magdalena, inclus podem trobar algunes pinzellades  en l´obra de Sarthou que no debem de deixar de llegir. Nos recrearém sense  dubte en eixe relat-cronica que nos manté expectants i nos aproxima a la  realitat que descriu.

[1] Añón Marco, Vicente. 101 Hijos Ilustres del Reino de Valencia. T.II Valencia, 1978. p.67

[2] Prólogo a la reedición de Impresiones de mi tierra, nº 1 de la coleccio “Biblioteca Grafica Valenciana”, dirigida per José Soler Carnicer

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: