Refranys valencians
Per Carlos RosLo cavaller, a la guerra, y el llaurador a la terra.
La pobrea es fara rica, si menjar poquet s’aplica.
Lo sacerdot retirat, es de tot hom estimat.
La dona qui prèn, son cos vén.
La lletra, pel cul entra.
L’ultim quixal, costa d’arrancar.
Les burles, venén a verés.
Lo que guanya l’escolà, cantant vè, y cantant sen và.
Lo menester fa fer.
Llargues rahons acurten la nit.
La persona que molt riu, no te sòn discurs molt viu.
L’home de si confiat, prèst es perdut y acabat.
Lo que diu que ia sap proa, lo cap te mes gros que un bou.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idiomaAzorín
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
