Refranys valencians

Per Carlos Ros

Lo cavaller, a la guerra, y el llaurador a la terra.

La pobrea es fara rica, si menjar poquet s’aplica.

Lo sacerdot retirat, es de tot hom estimat.

La dona qui prèn, son cos vén.

La lletra, pel cul entra.

L’ultim quixal, costa d’arrancar.

Les burles, venén a verés.

Lo que guanya l’escolà, cantant vè, y cantant sen và.

Lo menester fa fer.

Llargues rahons acurten la nit.

La persona que molt riu, no te sòn discurs molt viu.

L’home de si confiat, prèst es perdut y acabat.

Lo que diu que ia sap proa, lo cap te mes gros que un bou.

(Se respecta l’ortografia de l’epoca)

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: