Refranys valencians
Per Carlos RosLo cavaller, a la guerra, y el llaurador a la terra.
La pobrea es fara rica, si menjar poquet s’aplica.
Lo sacerdot retirat, es de tot hom estimat.
La dona qui prèn, son cos vén.
La lletra, pel cul entra.
L’ultim quixal, costa d’arrancar.
Les burles, venén a verés.
Lo que guanya l’escolà, cantant vè, y cantant sen và.
Lo menester fa fer.
Llargues rahons acurten la nit.
La persona que molt riu, no te sòn discurs molt viu.
L’home de si confiat, prèst es perdut y acabat.
Lo que diu que ia sap proa, lo cap te mes gros que un bou.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
