El “Libre del Consolat de mar” i el port de Valencia

Per José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Historia)

El creiximent de l’activitat mercantil portuaria en la segona mitat del segle XIII va fer convenient la creacio de l’institucio del “Tribunal del Consolat de Mar”, per privilegi de Pere I el Gran, concedit a la ciutat de Valencia en 1283, avançant-se als que es constituiren dins de la Corona d’Arago, en Mallorca (1342), Barcelona (1347), Tortosa (1363) i Perpinyà (1387).

L´objectiu essencial fon deliberar i sentenciar els contractes i les  diferencies que sorgien entre patrons d´embarcacions i mercaders, atenint-se als  usos i costums consuetudinaris de la mar en eixa epoca. La dita Institucio  Consular fon otorgada al comprovar l´importancia que anava adquirint el port de  la ciutat de Valencia.

El Libre del Consolat de Mar té el seu orige, fonamentalment, en el  "Constituum usus", text pisano del segle XII, i en un atre text llatí, "Consuetudo  maris", de la primera mitat del segle XIII.

El "Consolat de Mar" es una recopilacio del dret consuetudinari maritim  elaborat per jurisconsults a partir del segle XIII. El contingut originari del  Libre del Consolat de Mar està constituit per disposicions entorn al  procediment i dret mercantil i maritim. Es un codi de la llegislacio maritima -  comercial, compendi de la multisecular acumulacio d´ordenacions, usos i  practiques, arreplegades i sistematisades per "savis homens qui van per el mon" i per  "nostres antecessors". Arribà a adquirir tanta autoritat que es va convertir,  de fet, en el dret comu de les materies maritimo - comercials en tot el  Mediterrani. Per esta rao, es feren tantes traduccions: a l´italia (1519), al  castella (1539), al frances (1577), entre uns atres idiomes. Bastara recordar  que segons opinio d´historiadors del Dret, el Libre del Consolat de Mar fon  durant anys el llibre mes difos per tota Europa.

El manucrit que es conserva en l´Archiu Historic Municipal de la ciutat  de Valencia fon confeccionat a les acaballes del segle XIV, en bella  caligrafia de Jaume Gisbert i iluminat per Domingo Crespi, i constituix un monument  juridic de primer orde i una joya lliteraria i artistica.

L´estructura laboral de l´activitat de Mar està perfectament configurada  en el Libre del Consolat. Els carrecs mes significatius eren: el "senyor de  la nau", amo i capita de l´embarcacio; el "nauxer", oficial tecnic que disposa  la maniobra i ordena les funcions de la gent; el "mariner", encarregat de  realisar activitats especifiques en la nau; el "escriva", administrador de  l´embarcacio, etc.

La defensa contra la pirateria i el corso, la vigilancia de la costa,  l´activitat pesquera i l´expansio maritima comercial desenrollà l´industria  naval valenciana, alçant-se drassanes per a la construccio i restauracio de tota  classe d´embarcacions. Ya el rei Conqueridor, Jaume I, utilisà la via  maritima per a aprovisionar les seues hosts, i ell mateix fon l´impulsor d´obres en  el "Grau". El port de Valencia va ser punt de confluencia de rutes i  mercaders, i les seues drassanes s´encarregaren de construir i reparar naus.

En el fons de la seccio del Mestre Racional de l´Archiu del Regne de  Valencia consta consignats gastos efectuats per encarregats del control de les  "drassanes del Grau". Estos fons documenten preus de productes, salaris  professionals, ritme de treball, materials utilitsats en la construccio i reparacio  d´embarcacions, llocs de procedencia de la fusta i d´atres materials, etc.,  testimoniant l´intensa activitat de l´industria naval en les drassanes i port  de la ciutat de Valencia, cap i casal del Regne en els segles migevals.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: