Associacio Cardona i Vives

La llei de l´embut

Per Domingo Gimeno Peña

Els reixos de la Corona d`Arago ya des de Jaume II van anar creant els archius reals: Eren archius al servici particular del rei, ferramentes que els reixos tenien com arma diplomatica per a tindre constancia de les cartes, ordens i de tota la documentacio de la cancilleria real. La costum de tindre constancia de tots els fets en llibres i documents va naixer en temps de Jaume I, propiciant l´us del paper. (El primer document en paper es el Llibre del Repartiment).

En el temps, la consideracio de propietat privada del rei se va anar perdent, per a ser d´us public.

En 1729, Frances Xavier Garma va ser nomenat archiver de l´Archiu Real de Barcelona i en una Maquiavelica operacio, li va canviar el nom per Archiu General de la Corona d´Arago, per aixina incorporar-li els fondos dels archius reals de Valencia, Saragossa i el de la Real Audiencia de Mallorca, maniobra que no va conseguir, pero va retindre documents depositats alli en temps de guerra i que no tenen res que vore en Catalunya: el Llibre dels Privilegis de Mallorca, incautat en 1244 quan la incorporacio d´este regne; el Llibre de Privilegis de Valencia, cancelat al ser derrotada La Unio en 1348; l´original de les Ordenacions de Pere el Ceremonios, aixina com la seua Cronica; el proces contra Jaume de Mallorca o el Llibre del Repartiment de Valencia, documents tots, d´una extraordinaria importancia i que devien ser custodiats pels regnes directament implicats.

En 1809, l´Archiu de Simancas va ser saquejat per les tropes de Napoleo i portades a França part dels seus fondos, entre ells els valencians perteneixents a la Secretaria del Regne de Valencia. Van permaneixer en França fins 1852 quan els van tornar, pero sense causa justificada es van quedar en Barcelona, afegint-se als ya retinguts.

L´influent familia Bofarull, que en eixa epoca dominava l´archiu, va tornar esta volta en mes exit a l´antiga idea de Garma.

Entre els documents que ilegalment se conserven en Barcelona està l´instancia empleada en 1641 per a recollir de Madrit la documentacio: "El Archivero del Reino de Valencia, que está en la corte, pide que se dé orden para recoger todos los procesos de aquel reino, conforme está mandado". ( A.C.A., leg. 882). Esta instancia demostra que els documents pertanyen i deuen estar en Valencia, pero despres de varies ordens reals per a la seua devolucio continuen en Barcelona.

En l´inauguracio de l´ultima seu de l´archiu catala, va estar present l´entonces president valencià Joan Lerma donant-li llegitimitat, pero no va glapir, fent ell el mes gran dels ridiculs i deixant en evidencia a les nostres institucions. Els intents de fer complir l´acort pres en els anys 80 entre els quatre principals estats de la Corona, de crear un patronat per a que els regnes integrants participen en igualtat en la gestio de l´archiu, no han tingut cap resultat positiu i existixen evidencies de manipulacio documental que se podria repetir.

El govern català demana insistentment a l´Archiu General de la Guerra Civil de Salamanca els documents de la guerra civil relatius a Catalunya, i els partits valencians en llinage del "País Valencià" recolzen en entusiasme inclus en presencia fisica, totes les manifestacions convocades al respecte, pero no se´ls ocorrix en absolut demanar als catalans la devolucio del nostre patrimoni historic, que ells retenen de forma illegal.

Els partits politics catalans, com sempre, se regixen per la llei de l´embut, i els valencians en llinage del "País Valencià", deurien canviar-lo per atre que realment nos aclarix-que els verdaders interessos que defenen.

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall