Miscelania d´actualitat

Per Josep Lluïs García Ferrada

A ningú se li escapa que estem passant, sense donar-nos conter, per un periodo fracament lamentable per al valencianisme i, per tant, per als valencians. En molt poc de temps s’han donat fets que venen a corrobar lo que estic dient.

Per eixemple, l’acossament des del nou govern central a tot lo que olga a Valéncia: “Camps promete una tenaz defensa desde la Generalitat del Plan Hidrológico Nacional, el AVE y la Copa América”, això vol dir que des de Madrit, a on ya no mana el pepe, estan que tiren espurnes per a ofegar a un Regne al que no poden dominar. Una atra: “Maragall pretende crear una red mediática catalanista en Valencia”, com si encara no ne tinguerem prou. “Mayor reprocha que la lengua sea un arma para romper la unidad de España”, en referencia a que el català tinga que ser llengua europea. “La RACV estima “vergonzoso” que la AVL llame vulgar al valenciano”. I, tenen rao, ells volen que el chiquets chicotets que no tenen coneiximent parlen com parlen en casa i quan siguen mes fadrins, que ho facen en català. Yo crec que tenen motius els de la RACV d’estar cabrejats. “La llicenciatura catalana “avala el conocimiento de valenciano”, para opositar a docente”, que ve a ser com si en França, establiren que per a opositar, el valencià es homologable al francès perque ara, els chiquets chicotets del Regne que conquistara Jaume I, en escola, diuen “cursa i papallona”. Els servicis jurídics del Congres, autoricen a l’esquerra a dir “país valencià”, que es qüestió que perseguixen de de l’inici de la democràcia a pesar d’haver firmat i assumit en Benicàssim que ni Regne ni país: Comunitat. I, es que estos firmen lo que faça falta encara que despres se facen de cos sobre la firma. I, com ells son contumaços en els seus plantejaments, servidor de vostès, que es valencià, quan parle de la meua terra, des de fa molt de temps, sempre la cite com a “Regne de Valéncia”, ¡me fa ilusio. Ells a contumaç, a mi no me guanyen! I, per últim, Rosa Regas, una catalana verinosa i roja, proposta pels socialistes obrers espanyols ara en el Govern, per a convertir-se en directora de la Biblioteca Nacional, referint-se a la llengua diu: “Es como si un mexicano y un argentino dicen que no hablan la misma lengua, cualquiera lo vería extraño”. No cal que els diga per on van els tirs; l’hem pillà: esta tia que se les dona d’imparcialitat, es partidaria acérrima de l’unitat de la llengua catalana.

En u dels meus escrits ya publicats, assessorava ad esta Sra., per a que no se ridiculisara en públic, dient-li que “els mexicans i els argentins, tenen molt claret qui els portà la llengua. Ho tenen escrit en l’historia i enla pròpia filologia castellana. En canvi, els valencians, tenim també molt clar que els catalans no nos dugueren res; prova d’això es que quan ells encara ni eren territori perque perteneixien a França, els nostres antepassats ya parlaven valencià”. I, afegia, que el problema unitariste radica en que hui, gracies al socialcatalanismevalencià, que es lo que s’ensenya. No se si farà cas al meu consell assessor, la dona esta, pero seria convenient que una tia que te que regir els destins d’un organismo tan important, se llegira l’historia.

Sobre totes estes qüestions he manifestat la meua opinió; a pesar d’això hi ha un tema que me cou precisament per ser escritor, i es l’últim, el de que la senyora rogelia tinga que dirigir una entitat a nivell nacional on s’archiven i se guarden tots els llibres que se publiquen en Espanya i mes encara perque una chicota del meu poble socialista obrera espanyola, com a Jefa de la cultura dels sociates valencians, s’atrevixca a dir en els papers, referint-se al nomenament de la Regas com a cap visible de la Biblioteca Nacional, que l’anunci “es una bona noticia”… “perque –esta senyora- ficarà cordura a un proces que quebra l’unitat de la llengua i que no tenia sentit”, afegint “Rosa Regas es sensible ad esta situació perque es catalana i coñeéis lo que ha segut el conflicte llingüístic”.

Permitixquen que ans de seguir me detinga un poc en estes coses de la burrianereta Escudero, que en sa vida ha parlat valencià ni pel carrer ni en sa casa i ara se fica a redentora exigint-li diners per un tubo al Govern valencià per a que promocione en mes pasta l’us de la llengua que ella no ha usat mai, coses de la vida. Diu l’inclita sociata obrera espanyola de Valéncia que la Regas “es sensible al problema de la llengua”. Hi ha que donar-li la raó, perque un català no pot estar inhalis front a un problema que han creat ells i, esta senyora no es que el conega, es que l’ha vixcut des del catalanisme practicant, i militant, manifestant-se a favor dels paisos i d’eixa unitat que portaria a Catalunya a convertir-se en la nació que tots els nois de la barretina somien; per això les afirmacions d’Escudero son mes propies de Perogrullo que d’una militant en carrec de responsabilitat. Es clar que la Regas coneix el problema; i tant que el coneix, l’han creat ells artificialment. Per a resoldre’l, per a que no se done lo que diu la valenciana de que es “un dislat” que llibres escrits en català i en valencià estiguen separats, la Sra. Directora, se propon convidar a filolecs i no a polítics per a que diguen lo que tenen que dir, que, sense dubtar-ho, serà lo que la directora vol escoltar: “que l’unitat de la llengua es assunt resolt i reconegut per la ciencia internacional de totes les universitats del mon mundial, incluides les dels paisos catalans, i que això es lo que han confirmat els filolecs convidats per ella, sense pestanyejar”.

Per si faltava algú en opinar sobre l’assunt, ¿A que no saben qui ho va fer revestit en la toga que li paga Maragall per a que seguixca invertint en el foment del catalanisme en el nostre Regne? Sí, efectivament, el guru, el conseller en cap, el cap visible de la secta; efectivament: Eliseu. ¿I que va dir Eliseu? ¡Home, que volien que diguera! “que la voluntat de la nova directora es escoltar únicament als llingüístes front ad aquelles qüestions de caràcter filològic i cientific”. ¿Qué? ¡He! Carácter científic… la ciència sobre tot, perque sense la ciència no pot existir una llengua, te que ser científica per damunt de tot i, aixina, per mig de la ciència, poden escamotejar totes les deficiencies d’una normativa feta per un aficionat que han embotit i seguixen embotint com en una dictadura, en terres catalanes i, per inèrcia dels paisos, i en el beneplàcit del “pepe”, en el nostre Regne.

La pregunta es obligà, pero de resposta facileta per a tot bon valencià que te el cul rascat de que li baixen els pantalons i li’l facen roig a pur de bastonades filològiques: ¿A quins filolecs creuen vostes que convocarà la directora per a que li diguen lo que ella vol escoltar?… Als de la universitat catalana del Regne de Valéncia. Als de l’Institut d’Estudis Catalans, que volen covar els ous en Castelló, en una seu que paguen els castelloneros del Regne de Valéncia. Als reverends acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola, que se fan damunt quan els preguntes pel problema valencià-català, cosa que va fer el Colectiu Valldaura del Regne de Valéncia. Als membres de l’Acadèmia Catalana de les Bones Lletres, interessats, també, en participar del pastis unitariste, incloent en ell, al Regne de Valéncia.

Estiguen tranquils o, vagen ya parant la cara, perque lo que es convocar ad alguns filolecs valencians o mallorquins no ho fara, perque això sería “Catarroja descuberta”.

I, aixina està l’assunt en el nostre Regne. Repetixc: Regne. Estem molt pijor que estiguerem en els anys de la preautonomía, perque, al menys en aquella època, eixiem al carrer junt a les ties maries i, al menys nos desfogàvem. Ara no, ara el mac, va tindre i ha tingut la màgia per a adormir-nos mentres solucionava el problema favorablement als postres interessos i als de Casp, i aixina nos lluix el pel, soportant bastonades per tots els costats i a mi, crèguem-me, ya m’estan fotent, lo que passa en el Regne de Valéncia.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: