cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 64
Por una historiografía del Reino de Valencia  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 64
Han pasado 2500 años y en este viejo país, que hace poco fue rico, ocupa la poltrona un remedo de aquellos sátrapas, al que no le interesa gobernar, sino mantenerse en el poder, aún a costa de empobrecer al pueblo.  Continuar llegint
 
Aixina parlem. El Fadrí  
Per Ramón Mingarro Traver.  Revista Renou Nº 64
Puix be, estes dos frases crec que nos definixen als valencians a la perfeccio; els de Valencia es senten el cap i casal, o siga, el centre de l’univers; els d’Alacant es senten forts i intenten crear un “Alacantó”, o siga, una provincia independent; i els de Castello al ser minoritaris, nos sentim abandonats, i tot allo que es fa en les atres provincies senta malament, al comparar-se.  Continuar llegint
 
El truc té truc  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 64
Els valencians fem una “cridà” i no un “truc” o una “trucada”. Les uniques “trucades” conegudes per esta zona eren els Vespinos i les Derbi´s Variant, que se “trucaven” canviant el cilindre i el tudo d´escap, i aixina una volta “trucada” alcansaven una velocitat superior a la que durien tindre quan eixien del taller, al menys aixo passava quan era adolescent ¡ah, tambe “truquem” en el famos joc de cartes “el truc”!  Continuar llegint
 
Aceres planes de vida i color  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 64
Les cases tenien les ventalles de par en par o entrebadallades per por a que entraren les mosques ans que els lladres. Perque, ¿quín lladre entraria en una casa sabent que res tenien dins que no fora només que cosa per a entretindre les dents? Continuar llegint
 
La crisis i el valencianisme  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 64
El valencianisme surgit des de el sentiment i l´orgull de defendre lo nostre: l´autentic, lo genui; va tindre, rapidament, el recolzament del seu poble. A l´ampar del que lluita de cor, se pegaren llapes i sanguisoles sense mes idiari que tindre una nomina en les que alimentar les seues faltes d´escrupuls. Continuar llegint
 
El campanar de Castello: "El Fadrí"  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares.  Revista Renou Nº 64
Esta pràctica de construir el campanar i el batisteri separats de la sèu és molt usual en Itàlia, a on les més conegudes catedrals tenen el seu campanar i el seu batisteri, separat de la catedral, com ocorre en la Catedral de Pisa a on es troba la coneguda Torre inclinada de Pisa que és el campanar de la mateixa, o en la catedral de Florència, nomenada la Basílica de Santa Maria del Fiore a on es troba el campanar de Giotto i el batisteri de Sant Joan.  Continuar llegint
 
Ahora le toca a San Pedro Pascual  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 64
EI cristianismo pervivió en los territorios controlados por el islam. Otra prueba: en abril de 1510 visitaron Valencia ocho frailes etíopes; venían de Roma "de dar obediencia al Pontífice y celebraron en el convento de Predicadores de Valencia la Misa Mayor y procesión" (Urreta, L.: Historia. Valencia, 1610, p. 606). Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 64
Muntaner, en els seus deliris, somnis fantasmagorics, diu una cosa tan incongruent com que en Murcia es parlava catalanesc. Coneixent-lo, no nos extranyem de falsejaments en la seua “Cronica”, la tercera. I mes quan ya de la primera pot dir l´historiador Ubieto que “La comparacio de la “Cronica de Jaume I” én la documentacio que va otorgar tal monarca porta a la conclusio de que aquella presenta arbitrariament els succeits, alterant la seua successio cronologica, falsejant deliberadament la relacio entre ells, i interpretant-los al seu gust”... afegint que “mentix amplament”. Continuar llegint
 
Pintura valenciana (Joan Batiste Carbó Rovira, Castello 1823-1880)  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 64
Castello 1823-1880. En Castello fon discipul del castellonenc pintor Oliet. En Roma estudià a Rafael, entre atres i conectà en el grup de “Nazarenos” que l´indugueren cap a la pintura religiosa.  Continuar llegint
 
La cuina valenciana: Esgarraet  
Per Mª Lidón García.  Revista Renou Nº 64
Se torren les pebreres al forn en un poquet d’oli per damunt (per a poder pelarles facilment). Se lleven les llavors i se tallen a tires. El bacallat se desala i se trosseja, se piquen els alls. Se mesclen els tres ingredients; s’adoba en oli i al plat i a la taula.  Continuar llegint
 
La bodega. Vins de la terra  
Per José Luis Cortés.  Revista Renou Nº 64
No es totalment cert que el grossor d’un vi que provoque les gotes que van caent pel cristal de la copa, siga per la riquea de glicerol. Les “llagrimes son degudes al percentaje d’alcohol que modifica la tensio superficial del liquid.  Continuar llegint
 
Refrans valencians  
Per Carlos Ros.  Revista Renou Nº 64

Mes val un bon amich, que parènt, ni così.
Mes val morir en honra, que viure en deshonra.
Mes valen amichs en plaça, que diners en la caixa.

 Continuar llegint
 
Classics Valencians. Jordi de Sant Jordi  
Per Marivi Ferrandis i Olmos.  Revista Renou Nº 64
Va naixer en Valencia a finals del segle XIV i mori abans de 1425, tal vegada en Italia; va servir com a guerrer al costat d’Ausias March en esta ciutat, en l’expedicio de 1420, a les ordens d’Alfons el Magnanim, el qual mes tart el feu el seu cambrer i li va concedir la baronia de la Vall d’Uxo.  Continuar llegint
 
Remeis de m´agüela  
Per Carmen Luís Ordiñaga.  Revista Renou Nº 64
Remeis casolans per a l´inflamacio de gola i per a les llagues de la boca  Continuar llegint
 

Revista Renou Nº 63
Comentaris  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 63
En este raconet de la revista RENOU i a modo de preambul de cada numero, procurem resaltar algun acontenyiment ocorrit des de l’emisio de l´anterior. Des d’eixa perspectiva volem nomenar al grup de conferenciants que nos han honrat en la seua presencia.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats