Associacio Cardona i Vives

Classics Valencians. Jordi de Sant Jordi

Per Marivi Ferrandis i Olmos

Va naixer en Valencia a finals del segle XIV i mori abans de 1425, tal vegada en Italia; va servir com a guerrer al costat d’Ausias March en esta ciutat, en l’expedicio de 1420, a les ordens d’Alfons el Magnanim, el qual mes tart el feu el seu cambrer i li va concedir la baronia de la Vall d’Uxo. En 1423 fon fet presoner, no per molt de temps, pel condotiero Sforza, i en la preso va escriure el poema “El presoner” o “Desert d’amics”.Tingue amistat en el marqués de Santillana, que en el famos “Proemio” va dir entre atres coses d’ell: “...fizo entre otras, una canción de opósitos, la “Passión de Amor”, en la qual copiló muchas buenas canciones antiguas...” En el seu honor, ya mort el nostre poeta, va escriure el marques de Santillana el poema “Coronación de Mossén Jorde”.

El seu breu cançoner (18 poemes) es generalment amoros. La seua poesia, encara que molt vinculada a l’escola provençal i utilisa recursos retorics de Petrarca, es la que obri de manera decisiva la lirica valenciana. Estigue molt influenciat pels trovadors i la seua poesia està impregnada d’una suau tristea i està reblida de despedides angoixoses i tendres, d’evocacions en somis, en enyorança i melancolia. La curta vida de Jordi de Sant Jordi i la brevetat de la seua obra no impedixen que siga un dels poetes més importants de la lliteratura valenciana. Es un poeta cortesa i el seu mes bell poema “Estramps” s’obri en versos solemnes i rotunts que exponen l’idea de les faccions de la dama (se supon que son alabances a la reina Margarita de Prades, viuda de Marti I d’Arago), considerada com a una canço solemne, juntament en la de “Midons”.

Just lo front port vostra bella semblança
que de mon cors nit e jorn fa gran festa,
que remirant la molt bella figura
de vostra faç m’es romasa l’empremta
que ja per mort no se’n partra la forma
ans quant serai del tot fores d’est segle
cells qui lo cors portaran al sepulcre
sobre ma faç veuran lo vostre signe.

Si com l’infants quant mira lo retaule
e, contemplant la pintura ab imatges i,
ab son net cor, no lo’n poden gens partre
tant ha plaser de l’aur qui l’environa,
atressi’m pren devan l’amoros cercle
de vostre cors, que de tants bens s’enrama
que mentre’l vei mas que Deu lo contemple:
tant hay de joi per amor qui’m penetra

Just en el front porte el vostre bell rostre
per aixo el meu cos, nit i dia està de festa,
puix remirant la figura tan bella
de vostra cara se m’ha quedat gravada
que ni estant mort se me’n perdra la forma
ben al contrari, quan ya no estare al mon,
aquells que el cos portaran al sepulcre
voran vostra senyal damunt la meua cara.

Aixina com l’infant mira el retaule
contemplant la pintura en imagens
en el seu cor net, no poden separar-lo
tant de plaer te l’or que l’envolta,
aixi em succeix davant l’amoros circul
de vostre cos, que de tants bens s’adorna,
puix mirant-lo mes que a Deu el contemple:
¡tant es el goig que tinc per l’amor que em penetra!