La crisis i el valencianisme

Per Joan Ignaci Culla

¡Estem en crisis! La crisis nos ofega. La tenim de tot tipo i colors: economica, moral, politica, inclus... valencianista.

Espanya es debat entre la crisis mundial i l´ineficacia del nostres governants per traure-nos d´ella en medides eficaces i coherents. Som conscients, com mantenen els analistes financers, que hem vixcut per damunt de les nostres possibilitats creguen-mos que eren “los reyes del bambo”.Pero tambe que, les autoritats no a soles no han ficat les mides correctores adequades en el seu precis moment, sino que, ademes, han negat la major dasta que la situacio nos ha menjat.

Aixina nos trobem que tenim una industria gens competitiva, ya que no s´ha invertit en I+D (no tenim patents propies, de fet, quasi totes les industries importants son extranjeres), practicament s´han cargat l´agricultura i el sector servicis esta abandonat a un turisme que cada volta mes s´allunta del pais de bous i pandereta, car (ya no som competitius) i poc professional que mos hen convertit.

El boom inmobilari, unic envit per el que s´havia apostat i en el que tants especuladors s´han beneficiat: constructors, promotors, bancs, el propi Estat en el IVA, etc., s´ha anat per l´aire, tenim que sufragar en els nostres imposts als que mes han guanyat. Per atra part, a la chicoteta i mijana empresa, ademes de afornar-la en totes les cargues impositives, lis estan llevant les llinees de finançament (credits, polices, etc.), per a poder subsistir, ¡i aixo que mantenen el 80% dels puestos de treball!

De la crisis politica ya hem parlat en atres ocasions, per lo tant no anem a perdre mes temps... ¡tots tenim un traje!

¿I del valencianisme? Puix el valencianisme esta vivint la pijor crisis de la seua historia, des de el meu i particular punt de vista.

El valencianisme surgit des de el sentiment i l´orgull de defendre lo nostre: l´autentic, lo genui; va tindre, rapidament, el recolzament del seu poble. A l´ampar del que lluita de cor, se pegaren llapes i sanguisoles sense mes idiari que tindre una nomina en les que alimentar les seues faltes d´escrupuls.

La falta d´un “idari idiologic” (encara no el tenim), clar i sense ningun tipo d´interpretacions, va propiciar que en els moments claus i decisius en la politica, els sentiments es transformaren en rentes vitalicies. La famosa clau que devia propiciar el canvi cultural, per el que tant havien bregat i auspiciat, no mes va obrir la porta del INEM per a “colocar” als que no les importava, ni representaven el valencianisme.

Hui per sort, molts (quasi tots) dels que vingueren no a servir, sino a servir-se del valencianisme, s´han llevat les caretes. Coneguem el seus noms i llinajes. Coneguem el seus fets.Pero el problema no es que esta gent desalmada continue cobrant i traicionant el valencianisme, el gran problema es que lo han desacreditat i se ho han servit en bandeja a qui s´ha convertit en el bastion del fals valencianisme, el PP.

¿I Ara que? Puix a soportar com cada dia tenim meins pes especific en les decisions politiques i culturals. A soportar com cada dia estem mes devidits. A soportar com apareixen nous mesies disfraçats de palleters que dasta ara havien estat amagats, i hui busquen, a qualsevol preu, un protagonisme a on donar cabuda al seu ego que no al “seu” valencianisme.

Si volem reconstruir el valencianisme, traure-lo de la crisis agonica que sufrix, no podem caure en els mateixos erros que sofrirem en temps passats. Tenim que escomençar a lliurar-nos dels nous iluminats i treballar des de la llealtat. Si no es aixina, si no recuperem un proyecte autentic, sense falsos seudovalencianistes que provoquen la divisio i que tant beneficia al PP (¿algu ha pensat que a lo millor no es casualitat?), tindrem que soportar com creix el catalanisme a traves de formacions com el Bloc, ERPV o el mateix PP. ¡Que ningun s´enganye!

Eixe pas, te que vindre acompanyat de una bona formacio dels nostres jovens, autentics pilars del nostre futur. De recuperar la conciencia de Poble. De sentir-mos orgullosos de ser valencians.

Eixir de la crisis del valencianisme esta en nostres mans, a soles tenim que ficar les medides correctores adecuades per eliminar-la, i no esperar-se a que, definitivament, ya no tinga solucio al haver passat la nostra hipoteca a ejecucio. Ni no ha fem ¡YA!, que ningun es sorprenga si despres els nostres bens formen part del patrimoni del nostres enemics.

Ademes de ser conscients, tots estem soportant la crisis actual. Una crisis que, en el nostre cas- Espanya- te una doble consideracio, ya que es junta tant la que s´ha generat a nivell mundial, com a la que mos ha condenat l´ineficacia dels nostres governats.

Els analistes financers independents sostenen que hem vixcut per damunt de les nostres possibilitats creguen que eren “los reyes del bambo”. I, per atra part, les autoritats no a soles no han ficat les mides correctores en el seu precis moment, sino que ademes han negat la major, dasta que la situacio nos ha menjat. Aixina nos trobem que tenim una industria gens competitiva, ya que no s´ha invertit en I+D (no tenim patents propies, de fet, quasi totes les industries importants son extranjeres), practicament s´han cargat l´agricultura i el sector servicis esta abandonat a un turisme que cada volta mes s´allunta del pais de bous i pandereta, car (ya no som competitius) i poc professional que mos hen convertit. El boom immobiliari en el que tants especuladors s´han beneficiat

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: