El campanar de Castello: "El Fadrí"

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

El Fadrí és una torre campanar de la nostra benvolguda ciutat de Castelló de la Plana. Sent este un símbol i icon d’esta bonica ciutat.

El Fadrí és el malnom que popularment se li dona al “Campanar de la Vila”.

Darrere d’un tira i afluixa, actualment és propietat municipal i no eclesiàstica, com seria d’esperar. Esta és una situació no molt usual dins del món dels campanars.

Està separat de la catedral, com lo estigué el campanar d’El Micalet en Valéncia, fins a que les obres d’ampliació de la Seu de la Verge dels Desamparats lo uní ad esta.

Esta pràctica de construir el campanar i el batisteri separats de la sèu és molt usual en Itàlia, a on les més conegudes catedrals tenen el seu campanar i el seu batisteri, separat de la catedral, com ocorre en la Catedral de Pisa a on es troba la coneguda Torre inclinada de Pisa que és el campanar de la mateixa, o en la catedral de Florència, nomenada la Basílica de Santa Maria del Fiore a on es troba el campanar de Giotto i el batisteri de Sant Joan.

El Fadrí està situat en la Plaça Major, en el centre de la ciutat, junt a la Catedral de Santa Maria la Major, l’Ajuntament i el Mercat Central.

Un poc d´història. En 1437, el Consell decidix la construcció d’un campanar, el qual començà a construir-se en 1440. En 1457 intervingué en la seua construcció, el mestre Saera, el qual construí aproximadament, el primer cos, utilisant per a allò, pedres de baixa calitat aprofitades i reutilisades de la catedral, sent en l’actualitat esta la part del campanar més deteriorada.

Darrere d’este inici, hi hagué una llarga paralisació de les obres, sent finalment en 1593 quan intervingueren en la seua construcció i finalisaren la torre, Francesc Galiança de la Lancha, Guillem del Rei, Pere Crosali, Marc Volsanys i Antoni i Joan Saura, els quals seguiren els plantejaments que presentà el portugués Damià Méndez en 1591. Esta data de 1591 és la que sol donar-se com la data d’inici de construcció del campanar, encara que no fon aixina.

El Fadrí és una edificació que compartix els estils, gòtic i del renaiximent entre uns atres. Té una altura considerable, sent esta d’uns 58 metros. La seua planta és de forma octogonal contant en uns 29 metros de diàmetro.

La seua construcció consta de quatre cossos que es corresponen en la següent divisió. La cambra del rellonge, la presó de clercs, la vivenda del campaner i la cambra de les campanes. Esta última dispon de huit campanes per a tocs i tres més per a marcar les hores, una d´elles per a les hores en punt i dos per als quarts.

Arrematant esta supèrbia construcció trobem una terraça, la qual a la mateixa vegada és arrematada per un templet, a on es troben les campanes horàries, el qual fon acabat en 1735, encara que sempre es dona com a data de finalisació de les obres de construcció d’El Fadrí, la data de l’any 1604.

Antepit, templet, gárgoles i campanes

En la part superior es troba un antepit, decorat en huit gàrgoles, que rodegen la terraça en la que es troba el capitell de planta triangular en pilastres d’orde toscà. En l’interior existix una escala de caragol en pedra, que permet accedir als distints pisos de la torre, quines estàncies posseïxen coberta envoltonada en pedra.

L’accés a la torre es realisa a través d’una portada allindada en una capelleta en la part superior flanquejada per volutes, i un fontó triangular en la part superior, en els escuts del Regne de Valéncia i les Torres de Castelló. Tal extrem pareix ser obra del francés Johan Fraix. Cap senyalar la semblança d’este campanar en el de l’iglésia Parroquial d´El Salvador de Borriana.

Les històriques campanes d’El Fadrí, recobraren el seu repicar religiós i civil a mans de l’únic campaner municipal que existix en la Comunitat Valenciana, Fabi Jiménez.

En la porta d’entrada al campanar hi ha una inscripció commemorativa escrita en llatí que traduïda a l’idioma valencià diu:

“La que des de temps immemorials estava imperfecta, el senat consultat decidí acabar l’any de la rendició de 1591 acabant-se per fi l’any 1604 regnant Felip III, sent jurat de noble Jerònim Miquel i de ciutadans Narcís Feliu Gaspar Brunei i Francesc Navarro administrant els fondos públics Miquel Jaume i duent l’obra Jerònim Jover, Dr. En dret i Miquel Giner.”

En els anys huitanta es substituïren els jous de fusta, fets de manera molt peculiar i dissenyats per un ingenier municipal, per uns atres de ferro. Els treballs de substitució foren realisats per Salvador Manclús, de Valéncia. Les campanes quedaren preparades en roda de volteig, encara que de toc manual. Durant el canvi de jous, algunes de les campanes menors foren instalades en finestres diferents de les que ocuparen originalment.

Rellonge

També es substituí el rellonge mecànic per un ordenador Bodet i tres malls elèctrics, disposts de manera ostentosa i sense respectar els valors del monument.

En 2006, quan les campanes foren per fi restaurades, tornaren cadascuna als seus llocs originals, i de nou se les posaren jous de fusta a totes elles, sent el seu volteig i repique de manera manual.

Les campanes menors del rellonge toquen cadascuna mijan malls elèctrics, mentrimentres que la major, la de les hores, ha recuperat el mall extern original, que és mogut per una série de cables que apleguen fins a la sala del rellonge, a on hi ha un nou ordenador Apollo de Clock-O-Matic, posat dins de l’armari del rellonge mecànic, el qual permaneix net, pero parat.

Al campanar, a soles es pot pujar durant les festes de la Magdalena, en març, de manera regular i baix l’organisació de la “Colla el Pixavi”. No obstant es possible la visita qualsevol dia de l’any, concertant-la prèviament en l’Ajuntament de Castelló, titular del campanar. La visita és guiada pel campaner municipal i és debades.

Plano templet i terraça de campanes

Nom i característiques de les campanes del campanar. Les lletres i números entre paréntesis al costat del nom de la campana, és per a poder situar-les en el dibuix de més avant.

Cal recordar ací com a curiositat, que totes les campanes encara que tinguen nom d´home, sempre se li antepon l´artícul femení.

Campana                Fonedor                        Any        Diàmetro      Pes

La Doloretes (1)                                                  1824          45              53

La Joaquina (2)     Roses (Valéncia)                      1939          66            166

La Cristina (3)       Roses (Atzeneta d´Albaida)      1962          75            244

La Victòria (4)       Roses (Atzeneta d´Albaida)       1966         85            356

La Vicent (5)        Roses (Valéncia)                         1939       100            579

La Maria (6)         Roses, Josep i Ramon; Tormo    1789        115           881

La Jaume (7)       Roses, Germans (Silla)                1939        131         1302

L´Àngel (8)         Roses, Germans (Silla)                 1939       149          1915

La Lledó (A)        Roses, Germans (Valéncia)           1939        49             68     

(la menor dels quarts)

La Anna (B)       Roses, Vicent Domingo (V)            1921        76         254

(la gran dels quarts)

La Tafol (C)      Garcia, Bernabé                              1604       155       2156

(la de les hores)      

Revers i anvers del billet per valor d´un Fadrí. Acunyat per Centre Ciutat

La societat Centre Ciutat Castelló, acunyà, El Fadrí. Una moneda molt especial ficada en circulació en motiu d’unes festes de Nadal. El billet que equival a 1 Fadrí s’entregà en les botigues adscrites a la campanya en una cantitat que anava en funció del total de l’import de la compra. Estos Fadrins, pogueren després canviar-se per cistelles de Nadal en productes típics de Castelló. ¡No tots els campanars i els monuments poden dir que han tingut la seua pròpia moneda, encara que esta hi haja segut d’una campanya de promoció!

Dita campanya estigué patrocinada per la Diputació i l’Ajuntament de Castelló i InterCoop, responsable de producció dels aliments.

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: