cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 65
¿Tu t´assentes o seus?  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 65
Concretament els valencians per a assentar-nos utilisem l´expressio “assentat” aixina que lo correcte per a esta campanya seria lo següent; “assentat i juga” i no “seu i juga” com mana i ordena en l´actualitat l´AVL del PP, puix crec recordar que en esta campanya tambe colabora l´Ajuntament de Benicarlo.  Continuar llegint
 
¿Cómo vas de esperanza?  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 65
Algunos jóvenes han perdido la esperanza y al acabar sus estudios se marchan a trabajar en países donde si hay democracia y libertad. Y trabajo. Los de mediana edad están en el paro u horrorizados de acabar en él. Los mayores asustados por si llega un día que no les pagan la pensión. Continuar llegint
 
Les torres de Serrans  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares.  Revista Renou Nº 65
Els jurats de Valéncia encarregaren la seua construcció al mestre Pere Balaguer. Començaren les obres el 6 d’abril de 1392 i s’acabaren en 1398. La porta fon situada en el lloc a on antigament es trobava el Portal dels Roters i la Porta d’Alcantara, gran baluart musulmà, al noroest del barri antic, sent l’entrada natural que comunicava en els camins que arribaven a la comarca d’Els Serrans, de la qual pren el seu nom.  Continuar llegint
 
Pintura Valenciana (Ramón Catalán Tomás, Caudiel 1922-Benicassim 2006)  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 65
Naix en Peñas Pardas (Caudiel-Castello) el 25 d’agost de 1922. Mor en Benicassim el 17 d’abril de 2006. Considerat gran retratiste, muraliste i pintor, mestre del dibuix i el color. Casat en Carmen Martín-Busutil; tingueren tres fills, Carmen, Lola i Ramón.  Continuar llegint
 
La cuina valenciana: arnadí  
Per Pilar Borrull.  Revista Renou Nº 65
Esta recepta es totalment casolana per a un postre molt conegut i apreciat.  Continuar llegint
 
La bodega. "Pago de Tharsys"  
Per José Luis Cortés.  Revista Renou Nº 65
En este numero comentarem les caracteristiques generals d’una bodega, situada en Requena (Valencia), de denominacio “Pago de Tharsys”. Continuar llegint
 

Revista Renou Nº 64
Comentaris  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 64
La Cardona Vives es una associacio que, a banda de defendre com en Castello no ho fa cap atra, les senyes identitaries que nos diferencien del rest de les regions espanyoles, se distinguix per la diversitat de les seues activitats.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 64
Els Fadrins son singulars, com el noste Campanari de Castello, firmes, imponents, i al mateix temps vists en molt de carinyo per aquells que els coneixem, o simplement els hem sentit en alguna ocasió...con succeix al sentir al noste Campanari, clar, ferm, valent.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana. La conjuncio i l´interjeccio  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 64
L´interjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament.  Continuar llegint
 
La ciutat i la poblacio de la Valencia islamica  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 64
La poblacio de la ciutat de Valencia la formaven, majoritariament, musulmans i cristians, que procedien d´un mateix orige, encara que tenien creencies distintes. Germà Colom ens va previndre, fa anys, de la “exigua colonisacio” i Joan Reglá subrallà que “els primers aragonesos i catalans de la repoblacio del segle XIII no passaven de ser una minoria molt reduïda”.  Continuar llegint
 
Tortosins: Ni catalans ni valencians  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou Nº 64
Com els aires de grandea i els desijos incomplits, a voltes tenen conseqüencies neuronals, alguns catalans, catalanistes i acatalanats, parlen de Murcia com a “país català frustrat”, quan la frustracio no tenen que anar a buscar-la tan llunt perque la tenen dins de les seues fronteres, en Tortosa, dins de la qual mor, s´acaba, s´esfuma, i es desfa el sentiment català, que passa a convertir-se en bufes de pato.  Continuar llegint
 
El Compromis de Casp  
Per Annabí.  Revista Renou Nº 64
Davant el perill de guerra civil, les mes altes institucions dels regnes d’Arago i Valencia i del Principat, acordaren crear una instancia o “compromis” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.  Continuar llegint
 
L’ actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (II)  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 64
En esta segona entrega nos ocuparém de les Bases, que en el document de 1918, s’arrepleguen baix els epigrafs IV i V, donant continuïtat aixina a la colaboracio del numero 63 de Renou. Continuar llegint
 
Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo catala (I) 1ª part  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 64
Sense entrar en la fondaria de l’historia (puix aixo, ho deixe per atre estudi, treball o articul), fent memoria i repassant lo que temin en comu els Valencians i els catalans i fent una llista comparativa, me done conte que son moltes les similituts -mentires- i tambe moltes les diferencies -veritats- que compartim o no en els catalans.  Continuar llegint
 
Barres i corones. La bandera de la ciutat de Valencia (segles XIV-XIX)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 64

En esta ocasió, Viciano nos oferix un llibre dedicat a la Senyera valenciana, o segons ell, a la bandera de la ciutat de Valéncia. En realidad, el llibre té dos parts clarament diferenciades: en la primera, es dedica a intentar explicar perque les cartes nàutiques i atles migevals porten Senyeres coronades; en la segona, reafirma totes les teories ya establides fa trenta anys per Pere Maria Orts i Bosch, sobre la Senyera.

 Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats