El Compromis de Casp

Per Annabí

L’any 1409 regnava en la Corona d’Arago, Marti I l’Huma, que havia succedit al seu germa, Joan I, per haver fallit sense fills varons. En Sicilia regnava el seu fill, Marti el Jove.

En el regne de Cerdenya havia sorgit una rebelio d’una part de l’illa, promoguda per la republica de Genova, perque ans havia eixercit un protectorat sobre Corcega i Cerdenya i no volia perdre sa influencia. Ademes, genovesos i catalans rivalisaven pel comerç en el Mediterraneu occidental.

Aixina les coses, Marti el Jove prengué el manament de l’eixercit de son pare en Cerdenya ab la trista circumstancia de caure malalt de les malalties de l’illa. Ab el seu falliment en 1409, a la Corona d’Arago se li plantejava un greu problema; Marti el Jove era fill de Marti l’Huma i nomes deixava un fill illegitim (bastart), D. Fadric, Comte de Lluna, i este no podia succedir-li al tro de Sicilia, per lo que el nou rei d’esta fon… son pare, per tant, el Regne de Sicilia s’incorporà a la Corona d’Arago.

La situacio en que quedava la Corona era preocupant: el rei Marti no tenia mes fills, i per la seua edat ya no estava en condicions de tindre’n mes, aixina que, començaren les especulacions sobre la possible successio.

Havia fins a sis candidats a regnar (vore el grafic):

* Jaume, Comte d’Urgell
* Ferran, Infant de Castella
* Lluis, Duc de Calabria
* Fadric, Comte de Lluna
* Alfons, Duc de Gandia i Comte de Denia i Ribagorça
* Joan, Comte de Prades i germa de l’anterior

Estos dos ultims, podien alegar pocs drets per parentesc mes llunta, en canvi, els que tenien mes possibilitats eren el Comte d’Urgell i l’Infant de Castella.

El Comte d’Urgell tenia al seu favor ser “de la familia” i natural dels estats de la Corona d’Arago; per contra, ser mal administrador, tindre mal caracter, i sobre tot, era un joguet en mans de sa mare, dona molt dominant i que no parava de dir-li: “Fill, o rei, o res”.

L’Infant tenia en sa contra ser “estranger”, pero al seu favor, ser bon governant i haver demostrat valor personal. A la mort del seu germa, Enrique III el Dolent, Rei de Castella, desempenyà la regencia durant la minoria d’edat del successor, Juan II, ab gran acert, tant que altes instances de Castella li proposaren ser coronat rei en lloc del seu cosi, cosa que ell es negà. En quant a la seua valia, posem un eixemple: Sitiada la ciutat d’Antequera, tinguda per inexpugnable, els soldats que tiraven la terra al fos, es negaren a fer-lo per la cantitat de fleches que llançaven els moros. Enterat l’Infant d’aixo, agarrà un cabaç ple i es dirigui directament al fos, el volcà i tornà al campament, dient-lis: “Teniu vergonya i feu allo que yo he fet”. Antequera fon conquistada.

Mentres tant, el rei Marti era apremiat per sa dona i sa nora, per a que nomenare successor seu al Comte d’Urgell, pero ell es negà, i estant prop la seua mort en Barcelona, les Corts del Principat li preguntaren que ya que no havia nomenat successor seu, al manco lis diguera sa opinio personal sobre qui podia succedir-li, i el rei lis contestà: “Aquell qui per dret li corresponga”. Lo que pot entendre´s que per damunt de la voluntat real estan les lleis.

Fallit el rei Marti en 1410, les ombres de la guerra civil envoltaven els estats de la Corona d’Arago. El Comte d’Urgell proclamava estar dispost a enfrontar-se a qui li negara ser rei; l’Infant de Castella, qui no havia vollgut suplantar al seu nebot en Castella, en canvi, no estava dispost a cedir el seu dret.

Davant el perill de guerra civil, les mes altes institucions dels regnes d’Arago i Valencia i del Principat, acordaren crear una instancia o “compromis” que decidira a qui corresponia el dret a ser rei.

Cada estat nomenaria a tres compromisaris, el quals es reunirien en Casp, estos, despres d’escoltar les raons alegades per els sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentencia seria acatada obligatoriament per tots. Havia una important condicio: el designat com a rei llegitim, apart d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cadascu dels estats, i si algu no li votava, l’estat en qüestio podia negar-se a acatar el fallo.

El Regne d’Arago, designà com a compromisaris:

* L’Arquebisbe de Saragossa
* Frai Francisco de Aranda, cartuig
* Berenguer de Bardají, lletrat

El Regne de Valencia, nomenà:

* Frai Vicent Ferrer, dominic i mestre en Teologia
* Frai Bonifaci Ferrer, general cartuig i jurisconsulte, germa de l’anterior
* Ginés Rabasa, doctor en lleis

El Principat de Catalunya, nomenà:

* L’Arquebisbe de Tarragona
* Bernal de Gualbes, doctor en lleis
* Guillem de Valseca, doctor en lleis

Ans de reunir-se el Compromis, es produiren dos canvis: El valencià Rabasa, per malaltia, fon sustituit pel doctor en lleis, Pere Beltràn. Un atra circumstancia fon, que quan l’Arquebisbe de Saragossa estava en cami coincidi en Antonio de Luna, partidari del Comte d’Urgell i tractà de convencer a l´Arquebisbe, este li declarà estar a favor de l’Infant de Castella, per lo que el galtejà i ordenà als seus que l’apunyalaren. Fon sustituit en el Compromis pel Bisbe d’Osca.

Els compromisaris compliren sa missio, i aplegat el moment de la votacio, a proposta de l’Arquebisbe de Tarragona, demanaren a Frai Vicent Ferrer que raonare el seu vot i els motius. Este, aixina ho feu, i sa explicacio fon determinant per a decidir el fallo. El resultat fon: a favor del Comte d’Urgell, Guillem de Valseca, i l’Arquebisbe de Tarragona, encara que reconeixia que el mes adequat per a regnar era l’Infant de Castella; o siga, dos vots catalans. El valencià, Pere Beltràn, digué no haver tingut temps d’estudiar el cas, per haver sustituit a ultim hora a Ginés Rabasa, per lo que s’abstingué. I els atres dos valencians, el catala Bernal de Gualbes i els tres aragonesos, votaren a favor de l’Infant de Castella (Ferràn). Per lo tant, havent-se complit les condicions de majoria (sis vots de nou) i al manco un vot de cada estat, fon proclamat rei llegitim i reconegut en tots els Regnes i Principat de la Corona d’Arago.

Pero, no tots ho acataren: Jaume, Comte d’Urgell, reuni un eixercit junt als seus partidaris per a obtindre a la força allo que el Compromis li havia negat. El nou rei, demostrant ser tan previsor com sempre i reunint al seus lleals, es preparà per enfrontar-se al rebelt; encara que, intentà convencer al Comte de que canviara sa actitut i que foren amics, fon inutil.

Les Corts de Catalunya arribaren a declarar traidor al Comte d’Urgell i el rei l’acorralà en Balaguer, a on es vegé perdut. Donya Isabel, dona del Comte, i tia del rei, eixi de Balaguer i agenollant-se davant del rei li demanà clemencia per al seu marit. En conter d’eixecutar-lo, com era la costum i el dret, el rei condenà al Comte a preso per vida, en el Castell de Xativa, i a sa mare, la de “Fill, o rei, o res”, que fora tancada en un convent, tambe per vida.

El Rei Ferràn I, mereixqué el sobrenom de “l’Honest”. Anys mes tart, el Governador General del Regne de Valencia i Duc de Sogorb, el futur Alfons V el Magnanim, escrigué a son pare, que havia visitat en Xativa a Jaume d’Urgell, i que no li pareixia perillos, puix sa mare havia fallit; el rei li contestà que si aixina ho creïa, podia lliberar-lo. Lamentablement, el Comte d’Urgell mori durant eixe temps.

N’hi ha que dir, que el carrec de Governador del Regne de Valencia, era ocupat per l’hereu, el futur rei. Per algo seria….

Aixina m’ho contaren.


cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: