Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo catala (I) 1ª part

Per Federico Bonillo Vigo

La veritat es que el problema no es llingüistic, sino politic. Simplement es tracta de crear una “nacio catalana” anexionant-se uns territoris ab el pretext de la llengua. Ho dic, perque en lo tema de la llengua alguns o uns quants podrien arribar a certs acorts puntuals, -Yo mai-. Be, tal volta en dos punts molt concrets: 1º que els Valencians i els catalans parlem una llengua -aço es evident- i 2º que yo parle Valencià i ells un dialecte nomenat Barceloni, encarregat fer pel fundador de l’IEC Prat de la Riba i prefabricat per En Pompeu Fabra, un ingenier industrial en quimica -aço tambe es evident- , pero clar, yo soc yo i els politics de tanda, pensant nomes en l’interes i profit partidiste i personal, trien l’opcio de “ tirar per lo carrer d’en mig” davant l’inconpetencia d’uns i el chantage d’atres, ans que deixar les coses ben claretes des de´l principi.

Deixe per atra ocasio (no molt tart) un estudi-resum del naiximent del concepte de nacio catalana i de l’imposicio de la supremacía de la llengua catalana (imperialista l’una i absorbidora l’atra).

Sense entrar en la fondaria de l’historia (puix aixo, ho deixe per atre estudi, treball o articul), fent memoria i repassant lo que temin en comu els Valencians i els catalans i fent una llista comparativa, me done conte que son moltes les similituts -mentires- i tambe moltes les diferencies -veritats- que compartim o no en els catalans. Anem a vore:

VALENCIANS

El poble valencià va tindre coneiximent de la seua identitat i memoria historica ans de la reconquista per En Jaume-I. L’invasio arabica de les terres de la nostra patria, convertiren ad estes en la taifa mes important de l’Al-andalus, arribant a ser en lo temps, lo que es coneix per L’Antic Regne Moro de Valencia (S-VIII-IX Y X), nomes comparable ad ell en sapiencia i lluentor, el tambe Antic Regne Moro de Cordova.

catalans

¿La gran catalunya? durant el mateix periodo, era un territori desvalgut i sense cohesio, dominat pels Gots i Visigots, que entre lluites internes deixaren que l’invasio islamica els dominara casi per complet (la Tarraco romana, Lleida i Tortosa passaren a ser territori musulmà). De fet, acollonats per l’invasio islamica, recorriren a demanar ajuda al rei franc Carles Martell i mes tart al seu fill Carlemagne, creant la “Marca” (obviant els catalans, nomenar la paraula Hispana), que conquista de nou els territoris de Girona i Barcelona, establint els comtats de la coneguda com a catalunya Vella. Segons el llibre “Que es catalunya” de Lluïs Casassas, Xavier Fabregas i atres cinc mes, ab prolec d’Edmon Valles (Edicions 62, 1980) textualment diuen i reconeixen en la pag. 44 que : “Durant el domini dels gots (segles V,VI i VII) i fins des de l’any 971 a 1040, el país -que encara no podem anomenar pròpiament catalunya- tingué un paper secundari, doncs fins als segles X i XI el nostre país no es formà dins l’espai dels comptats que integraven la catalunya Vella i no fou mes concretament fins al segle XII amb les conquestes dels regnes islamics veïns de Tortosa i Lleida, que catalunya es configura com a entitat propia”.

VALENCIANS

El 28 de setembre de l’any 1238 el rei moro Zaid, firmà les capitulacions de la Ciutat i Regne de Valencia, entranr el rei En Jaume-I el 9 d’octubre en la mateixa, establint el nou Regne Cristia de Valencia independent, pero dins la Corona d’Arago, donant-li mes tart els privilegis d’uns Furs propis com a regne.

catalans

Una volta segurs dels araps, els comtats de l’inexistent catalunya es separen del vassallage del rei franc i mes o manco separats per territorits depoblats al sur i sur-oest de lo que era l’antiga Hispania (anys 900-1000), Lleida i Tortosa eren encara territori islamic i fins les definitives conquistes per part d’En Jaume-I d’estos territoris (que incorpora a la Corona d’Arago), no conformaren l’actual catalunya nova (segons ells), pero verdaderament Lleida i Tortosa eren de la Corona d’Arago en seu episcopal i eren frontera dels llimits ab el regne moro de Valencia. Mes tart el comtat de Barcelona, gracies a embolics matrimonials de la dinastia dels comtes de Barcelona en la Corona d’Arago, adquiri predominancia dins de la llavors catalunya i mes concretament en l’any 1350, en que no se sap com ni per que (segons els grans historiadors catalans del sigle passat i els actuals) passa a ser nomenada Principat de catalunya (sense princip)

VALENCIANS

Sense entrar en mes detalls (ya ho fare en atre moment) en lo tocant al tema de la llengua hem de tindre en conte que tant en l’Antic Regne de Valencia (en predomini durant sis sigles de l’influencia d’arabismes i el romanç de Castella i Arago), com en els desparramats comtats catalans (a mitat cami entre la llengua romanç d’Arago i les influencies del provençal del sur frances) , aixina com en la majoria dels territoris de la hispania romanisada, dic yo que parlaven algo – es a dir, no erem muts- parlaven llengues mes o manco paregudes en els seus subestrats, estrats, adstrats i superestrats, cadascuna en les seues particularitats, segons les influencies rebudes de les distintes cultures, pero del Llati vulgar per damunt de tot, degut a la forta i llarga dominacio romana. Crec que en aixo estem tots casi d’acort. Puix be, la tan manida teoria de l’origen de la nostra llengua, que afirma que va ser portada pels conquistadors que vingueren en lo rei Jaume-I, se cau pel seu propi pes, basicament per dos raonaments:

1ª Si en sis sigles de dominacio arap, no varen conseguir fer-mos parlar el arap, ¿com un grapat de soldats sense cultura i que ademes encara no tenien, ni consciencia, ni consolidada una llengua propia, pogueren ensenyar-mos a mosatros?. Recordem, que catalunya no va tindre conciencia com a tal, fins l’any 1350.

L’historiador E.Vidal en lo seu llibre “ Valencia durante el reinado de Jaime-I” i basant-se en els “Libres de Avehinaments”, aixina com el mes ilustre historiador de lo nostre Regne el profesor A. Ubieto basant-se el “Lo llibre primer del Repartiment de data 7 de juliol de l’any 1237”, (cite les senyes d’una de les tantes conferencies que ha donat i dona Na Teresa Puerto), afirmen en sifres lo següent (encara i tot les fraudulentes manipulacions, tachadures i garramanchos del fuller i garramos de Bofarull):

Els oriunts entre l’any 1387 i 1396 son: Valencia 36%, Castello, 30%, Terol 28%, catalunya 1,2%, Saragossa 1,2%, Extrangers 1,2% i restant Peninsula 2,4%.

N’hi ha un atre reconte des de 1401 a 1450: Valencians 51,64%, Aragonesos 15,72%, Castellans 11,50%, Extrapeninsulars 11,50%, catalans 4,23% i per determinar 5,41% i en 1457, el casell de l’inmigracio per regions oferix ad estes sifres: Castellans 63,5%, Valencians 27,6%, Aragonesos 5,9%, catalans 2,5% i Balears 0,5%. En les Corts de Monsò en l’any 1.510 el reconte de cases era de: 55.616 cases per a tot lo Regne, de les que 9.879 estaven en Valencia i per l’any 1.489 la proporcio de musulmans, mossaraps i cristians en tot lo Regne de Valencia era del 50%.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: