cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 63
Remeis de m´agüela  
Per Carmen Luís Ordiñaga.  Revista Renou Nº 63
La mel diluïda ab aigua templada i presa hora i mija abans del menjar, resulte de gran consol per a la gastritis, ulcera o acidea estomacal, puix afavorix la cicatrisacio de la mucosa de l’estomec.  Continuar llegint
 
Jaume Roig  
Per Marivi Ferrandis i Olmos.  Revista Renou Nº 63
L’obra fonamental d’est escritor es l’Spill, la qual fon escrita cap a 1459-1460 i publicada tambe baix el titul de Llibre de les dones o Llibre de consells. L’obra està composta per 16.359 versos molt breus que es nomenen “noves rimades o codolades”. Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 63
Vol introduir eixe nom; pero en els sigles XV i XVI, quan la llengua ha deixat arrere el periodo d’evolucio i formacio, i ha aplegat a ser llengua lliteraria, normalisada, no entropessa mes que én autors, traductors i gramatics, valencians i no valencians, que clarament i sempre li donen el nom de llengua valenciana.  Continuar llegint
 
Pintura valenciana: Albert Guallart Ramos  
 Revista Renou Nº 63
Albert Guallart Ramos naix en Castello, en 1936. Tant ell com els seus germans, Rafael i Ferran van dependre de son pare, Rafael Guallart Carpi, prestigios ceramiste que havia begut de l’art ceramic d’Alcora, Ribesalbes i Onda.  Continuar llegint
 
La cuina valenciana: Potage de la Plana  
Per Pilar Sanz.  Revista Renou Nº 63
Els cigrons se posen al foc en una olla, en el pernil i aigua gelà. S’afig un poquet de sal. Als 20 minuts se posen les espinaques en les creïlles tallades “a dados”.  Continuar llegint
 
El raco del vi  
Per José Luis Cortés.  Revista Renou Nº 63
Esta ultima temporada se parla molt dels VINS DE LA TERRA. Ara s’esta començant a anomenarse este tipo de vins i convindria ferlos un poc de propaganda i escomençar a coneixerlos.  Continuar llegint
 

Revista Renou Nº 62
Comentaris  
 Revista Renou Nº 62
Una vegada mes tenim que lamentar la perdua d’un valor en l’entramat que constituix l’Associacio Cultural “Cardona Vives”. Recordem a José Palanques Esteller (Benicarlo, 1925-2008) com un amic que se va distinguir per practicar un periodisme independent en una zona on no resulta gens comodo fer-ho.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 62
Poquetes son les visions si ho comparem en la gran cantitat que tenim guardades en la retina, que queden plasmades per a sempre en una foto, i d’estes sempre hi han unes privilegiades que conformen l’album de la nostra efimera historia. Continuar llegint
 
El 550 aniversari del Magnanim  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 62
Es notori, que el monarca va tindre certa predileccio per Valencia, Regne que contribuïa en subsidis a sufragar gastos de les seues campanyes mediterranies, i que no li originava problemes politics. La seua cort napolitana fon visitada i contà en notables prohoms valencians.  Continuar llegint
 
Coherencia valenciana  
Per José María Adán García.  Revista Renou Nº 62
¿Cómo es posible que un idioma histórico y gramaticalmente diferenciado, con un propio siglo de Oro y su renaixensa, definido estatutariamente como tal y por lo tanto con respaldo constitucional, un gobierno valenciano con mayoría absoluta, permita que Universidades, colegios, medios de comunicación…. organismos del Estado como el Senado; o incluso internacionales, lo ignoren, lo escamoteen o lo tergiversen…? Continuar llegint
 
La Real Senyera i Castello  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 62
Tambe a la bandera de "la ciutat i Regne", se li afegirà la corona vora el pal sobre una franja blava: “color azul del qual los antiguos reyes d’Arago nostros antecesors solian en sus Vanderas lleuar", "que en dicha añadidura del sobredicho color azul se sobrepongan o entretejan o se pinten en linea recta tres coronas reales de oro".  Continuar llegint
 
Llengua i literatura dels valencians  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 62
Dels 723 congressistes als que van presentar el document per a la firma, 687 no el van firmar, 36 si (segurament els organisadors), i dels 22 components del Comite Cientific a soles 7 el van firmar, els atres 15 no. Que despres del monumental ridicul fet en el XVI Congres, asseguren lo clar que sempre ho ha tingut la romanistica internacional es de tindre una cara dura impressionant.  Continuar llegint
 
Castello: Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV (II)  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 62
En acabant de la conquista del Rei En Jaume-I, este considera que eixe sistema de recs i les seues lleis devien ser protegides i que devien consevarse per l’aprofitamen general del regne. Es ad este sentit el rei En Jaume, per a que l’agricultura en Castello no sofrira cap quebrant en lo seu desenrroll, maná en els Furs, quel sistema establit pels araps, continuara vigent, aixina com la seua distribucio de recs i les lleis quel regien. Continuar llegint
 
Les valencianes i "las catalanas"  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou Nº 62
En l´articul de hui, hem comprovat com la primera estrategia de catalans i catalanistes ha segut separar el català escrit del català parlat acostant-se a la llengua valenciana. En acabant, pretenen obligar-nos a escriure paraules valencianes com si foren catalanes, diguent-nos que les pronunciem de forma distinta a com s´escriuen.  Continuar llegint
 
Valencia era nostra  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 62
Con esta pacífica conquista les privó de entrar a saco en Valencia, es decir, de robar y esclavizar a los vencidos, quedando burlados los deseos de aragoneses y catalanes. Don Jaime había aprendido una amarga lección durante la conquista de Mallorca, cuando los Condes Catalanes pusieron en peligro la consolidación de la conquista, porque sólo estaban ocupados en el saco, en la rapiña. Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats