Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat GisbertEl nom “catalanesc”, buscat en lupa i tret de baix terra
“La denominacio de llemosí no és la més antiga de les aplicades al nostre idioma: a més de les de pla i vulgar, aviat rebé la de catalanesc”.
Quan els catalanisadors volen introduir la denominacio de catala per a la nostra llengua, fan coses com la que vorem si seguim llegint el capitul de S.G.
Vol introduir eixe nom; pero en els sigles XV i XVI, quan la llengua ha deixat arrere el periodo d’evolucio i formacio, i ha aplegat a ser llengua lliteraria, normalisada, no entropessa mes que én autors, traductors i gramatics, valencians i no valencians, que clarament i sempre li donen el nom de llengua valenciana.
En eixa situacio, rebusca en els temps anteriors, en els estrats inferiors dels temps, baix terra del nivell de cristalisacio, quan s’estava desenrollant la llengua i, per tant, no tenia encara un nom acceptat, acreditat, sancionat, reconegut.
Encontrà el nom “catalanesc”, pero – notem-ho ben subrallat – solament en “Regles de Trobar” de Jofre de Foixà, en les darreries del sigle XIII; en un traductor mallorqui, de finals del XIII o principi del XIV, de la “Cyrurgia” del mege catala Thederic; i en la “Cronica” de Ramon Muntaner. Tres paraules tan sols per tota documentacio, i referint-se a la parla, encara en evolucio, que usaven els catalans, i escrites per catalans.
cites
La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
