Associacio Cardona i Vives

La Real Senyera i Castello

Per Joan Ignaci Culla

El Memorial de Consells, anys 1375 a1383, num. 17, arreplega la concesio de Pere II de Valencia, el del Punyalet (o el Ceremonios) a nostre Regne en 1377, especificant perfectament, com naix la Real Senyera com simbol nacional de tots els valencians, i no com interessadament per a confrontar-mos, volen alguns fer que siga unicament de la ciutat de Valencia. Inicialment els simbols de Valencia eren “senyal de edificis a forma de una ciutat”, la ciutat fortificada sobre l’aigua (possiblement del temps de Jaume I, i que encara es pot vore en la Seu), que despres la ciutat i el Regne adoptaren com a propis “el senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles”, es dir, les de dos barres com hem pogut comprovar en tots els documents: penons, monedes, escuts, segells, i que a partir d’eixe moment i per privilegi del senyor rei afegiran “la dita corona al dit senyal”. L’escut de la “ciutat e Regne de Valencia” portarà ya la corona damunt (“al cap subira sia feta corona”), i quan el monarca escriga el nom de Valencia afegirà una corona damunt la lletra L.

Tambe a la bandera de "la ciutat i Regne", se li afegirà la corona vora el pal sobre una franja blava: “color azul del qual los antiguos reyes d’Arago nostros antecesors solian en sus Vanderas lleuar", "que en dicha añadidura del sobredicho color azul se sobrepongan o entretejan o se pinten en linea recta tres coronas reales de oro". (A.C.A. Real Cancilleria, reg. 888, fol. 209 r.y v., i Martí de Viciana, Tercera parte de la Crónica…, p. 296).

Prova ben evident de que la Real Senyera respresentava tot el Regne de Valencia, es un articul del prestigios castellonenc Gaeta Huguet, sobre la seua ciutat, publicat en el semanari valencianiste Renaiximent, en febrer de 1908, en motiu del septim centenari del naiximent de Jaume I.

“Lo senyor alcalde que tením, que és andalús, no ens permet parlar en nostra llengua. Lo grupo de valencianistes que allí som ó habém de fer lo mut ó parlar en llengua de Castella. Aquesta situació nos porta greu congoixa: pero no tanta que ens fassa oblidar lo nostre deure quand se presenten fets tan culminants com lo centenar del Rey En Jaume I. Pera festejarlo acordarem presentar al Ajuntament (de Castello) la següent proposició, que fon acceptada per unanimitat: Excm. Senyor: Lo concejal que té l’honra de suscriure creyent qu’est deure sagrat de gratitut per als pobles nobles enaltir la memòria d’aquells qu’han contribuit a llur grandesa i benestar, y jutjant qu’en aquest sentit y en primer terme deu esser considerada la grand figura del rey demòcrata En Jaume I de Valéncia, no sóls per haver estat lo fundador de Castelló, sinó que així mateix per haver otorgat a la nostra Nació la constitució foral més franca del segle XIII. Te’l honor, pera honrar la memòria ab motiu del seté centenari de son natalici, de presentar la proposició següent: 1er. Destinada a aquest Excelentísim Ajuntament serà confeccionada una senyera que sía facsimil de la qu’existix á la metròpoli valentina y qu’els reys de la nostra Nació li donaren com a pròpia... Castelló, 6 de febrer de 1908.”

Als pocs dies, el mateix semanari es congratulava de l’exit de la proposta d’Huguet. Aixo si, en un erro, ya que es fea referencia que la Real Senyera era del temps de Jaume I, i no de Pere II de Valencia, el del Punyalet (o Ceremonios): “L’Ajuntament de Castelló, á proposta del concejal nostre distinguit amich el fervent regionaliste En Gaetà Huguet, acordà per unanimitat confeccionar una senyera, imitació de la que tením en nostre Arxiu municipal, com recòrt del VII centenar qu’enguany se cumplix del naiximent de nostre gran Rey Jaume I, pues qu’ell donà al Regne valencià eixa preciosa insignia composta p’el blau del cel y les cuatre barres”.

Mai ha segut qüestionada la Real Senyera con simbol nacional dels valencians, fins fa quatre dies que varen apareixer aquells que denigren la Nostra cultura al acostar-la a una aliena, com es la catalana.