Castello: Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV (II)

Per Federico Bonillo Vigo

De nou estic entre tots vosatros, valencians de soca, valencianistes de cor, de pur i ver sentiment. Convidat novament per la nostra benvolguda Cardona i Vives, vos regale la quarta entrega de Anotacions d’Historia, i que correspon a la segon part de l’anterior, que com recordareu parlava de “Ordinacions e Stabliments” en la nova fundada vila de Castello. Pero n’hi ha que dir, que ademes d’estes ordenances particulars dins dels Furs comuns a tot el Regne de Valencia, tambe es dictaren “escritures de compromis” entre distintes viles adjacents a Castello per diverses qüestions. Una de les que mes conflictes donaren, es la que per lo temps, mes antiga en tot lo nostre Regne de Valencia. Es aquella que ve de temps preterits, aquella, que entre les moltes coses que tenim que agrair als araps i que per els moltissims anys de dominacio (mes o manco pacifica), formaren i formen, part de la nostra cultura i tradicions. Com comentava ades, el mes milenari de tots eixos beneficis que tenim que agrair-los, el primer, el mes transcendental es: l’estat florent de l’agricultura en tot lo regne. Eren gent treballadora, entesa i practica, perço crearen i disenyaren uns sistemes de rec unics en el mon sancer i unes lleis uniques per al seu control i aprofitamen dels mateixos. Eixes lleis i la seua aplicacio te forma “juridica sense papers” en l’unic tambe en lo mon sancer (i d’aci no res, Patrimoni de l’Humanitat) “Tribunal de les Aigües”.

En acabant de la conquista del Rei En Jaume-I, este considera que eixe sistema de recs i les seues lleis devien ser protegides i que devien consevarse per l’aprofitamen general del regne. Es ad este sentit el rei En Jaume, per a que l’agricultura en Castello no sofrira cap quebrant en lo seu desenrroll, maná en els Furs, quel sistema establit pels araps, continuara vigent, aixina com la seua distribucio de recs i les lleis quel regien.

Respecte a les aigües del Millars, dir que es repartiren entre les quatre viles de la Plana, es dir: -Castello, Almassora, Vila-Real i Borriana- de la mateixa manera que ho tenien fet en temps dels moros. El primer document que proba de manera indubtable les desavenencies entre les 4 viles, es la “Sentencia Arbitral” de l’Infant D. Pedro d’Arago, datada en Valencia el 20 de març de 1.346, per la que es distribuix les aigües entre les 4 viles ans nomenades, puix el desenrroll i creiximent d’estes, va ser molt important i la demanda de mes aigua, fea que n’hi hagueren conflictos entre les poblacions per les quel riu Millars. A tal efecte s’otorgà una escritura publica de compromis entre els sindics de Castello, Almassora i Vila-Real d’una part, i de Borriana d’atra, davant del notari de Valencia, Bernat de Fabrica, el dia ans de les “Kalendas” de març, nomenant a l’Infant Pere d’Arago com a juge i arbit en totes les qüestions i discordies que sobre les aigües es pogueren donar, en lo compromis solemne dels 4 sindics, baix la pena de mil marcs de plata a respetar, complir i fer complir lo que l’Infant resolguera.

L’infant publicà la sentencia arbitral en la forma següent:
•     Que quan el riu porte poca aigua, es dividixca tota l’aigua en xixanta files iguals, adjudicant a Vila-Real, catorze; a Castello, catorze i mija; a Almassora, dotze i mija, y les deneu restant a Borriana.
•     Que si l’aigua no arribara a formar les xixanta files, es fera xixanta parts iguals i es repartiren com queda proveït.
•     Que si tant mancara l’aigua del riu, i la que corresponguera a Almassora no arribara a formar una fila, que llavors es donara tota l’aigua a una sequia i regaren d’ella: Vila-real por vintihuit hores; Castello per vintinou; Almassora per vinticinc, i Borriana per treintahuit.

En acabant establix varies regles o normes per a portar a efecte o terme lo ades expost, declarant nules i sense efecte i cap valor, totes les sentencies o juïns ordinaris o extraordinaris anteriors. Tot aço esta com he dit ades en un fermos pergami de grans dimensions, que s’encontra en l’Archiu Municipal de Castello. En ell, el preambul esta escrit en llatí i es molt extens, parla del compromis otorgat per les 4 viles. A continuacio ve la part dispositiva i que per la seua importancia, comentare en forma reduïda i que esta redactada en “valencià”. Vejam: <<On nos Infant en Pere Compte de Ribagorça e de les Montantes de Prades, Arbitre e Arbitrador e amigable componedor per la Universitat de la vila de Castello e los singulars de aquella, e per la Universitat de Vilareal e los singulars de aquella, e per la Universitat del loch de Almazora e dels singulars de aquella, o per llurs syndichs e procuradors per les dites Universitats a aço constituits de la una part, e per la Universitat del lloch de Burriana o per llurs syndichs a aço constituits de latra part, comunament elers sobre la questio que era entre les dites parts per raho de la Aygua del riu Millars, segons que en lo compromis daguen en nos fet pus llargament se compte……..>> (sic). A continuacio detalla les particions que ades he comentat, tal com: << Que en temps que sia minua daygua en lo dit riu e per raho de la dita minua, se haura afer entre ells particio de aquella aygua e de tota la dita aygua sien feytes sexanta files o parts iguals al partidor sobira que es al azut o damunt lo azut de Vilareal, les quals sexaginta files o parts eguals sien partides en la forma siguent: Primerament de les dites sexaginta files o parts eguals asignam e ajutgam que haja la vila e universitat de Vilareal quatuordecim files o parts; e enapres, de aquelles dites sexaginta files….. de Castello quatuordecim files o parts et mediam. Item de aquelles ……….Lata fuit haec sentencia per dictum Inclitum Dominum Infantem Petrum Arbitrum et Arbitratorem, et lecta per me notarium infrascrptum de mandato ejusdem Domini Arbitrum et Arbitratorem et de voluntate et consensu partium praedictarum, que ibidem presentes erant coram dicto Domino Infante, videlicet in Domo Fratrum Predicatorum Civitatis Valentiae in quadam camera ajusdem Domus ubi dictus Inclitus Dominus Arbitrum et Arbitratorem hospitabatur die Martis quoe computabatur Tertio decimo Kalendas Aprilis anno Dosmini Millessimo tercentessimo quadragessimo sexto>> (sic). De 8 de giner de 1433, es un atre document o privilegi del Rei Joan de Navarra, lloctinent i governador general del Regne de Valencia, el qual conta la queixa de les 4 viles contra Pere de Spasa i Joan Canau, que pretenien baixar per el riu Millars una gran cantitat de troncs de madera i com el riu prtava poqueta aigua, la madera no podria arribar a la mar i per lo seu recorregut, faria molt de mal a les preses i assuts, que per reals llicencies havien construit les 4 viles per al rec de les seues terres. El rei Joan de Navarra, ordenà als 2 referits ades, baix multa de mil florins d’or, s’abstingueren de baixar la madera pel riu mes allá de les dites preses i assuts.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: