Associacio Cardona i Vives

Jaume Roig

Per Marivi Ferrandis i Olmos

Este gran personage de la lliteratura valenciana, mege i escritor, naixque en la ciutat de Valencia no se sap exactament en quin any. En 1456 fon nomenat conseller de la ciutat. Es casà en Isabel Pellicer de la qual tingue sis fills. Mori en abril de 1478, en Benimamet.

L’obra fonamental d’est escritor es l’Spill, la qual fon escrita cap a 1459-1460 i publicada tambe baix el titul de Llibre de les dones o Llibre de consells. L’obra està composta per 16.359 versos molt breus que es nomenen “noves rimades o codolades”. No obstant, encara que el llibre està compost en vers, denota una intencio narrativa i ha segut considerat com a un clar precursor de la novela picaresca castellana; la seua misoginia, ilustrada moltes vegades en imagens topiques i en llocs comuns, te clares concomitancies en les obres de Boccaccio o de l’archiprest de Talavera. Alguns tractadistes han observat en el Vita Christi de sor Isabel de Villena, una replica a la ginecofobia de Jaume Roig.

El Spill te un fi moralisador i s’inicia en una consulta dirigida al cavaller Joan de Fabra, on s’afirma el proposit de l’autor de demostrar que totes les dones, a excepcio de la Verge, son vils. Conté quatre llibres: sobre la joventut del narrador, el matrimoni, la lliço de Salomo i d’enviudar.

La dificultat que presenta el condensat llenguage -de gran riquea lexica i molts recursos lliteraris-, a mes d’estar escrit en rima consonant i versos apariats de cinc silabes metriques fa que la llectura resulte monotona.

Aixi i tot, este llibre es un document de gran valor per als llingüistes, ya que mostra el valencià del poble front al lexic usat per molts escritors de l’epoca, el qual presenta fortes influencies provençals.

JAUME ROIG

Tercera part del Prefaci (fragment)

VALENCIÀ ORIGINAL

Doncs dich que totes
de qualque stat,
color, etat,
lley, nacio,
condicio,
grans e majors,
hiques, menors,
jovens e velles,
lleges e belles,
malaltes, sanes,
les cristianes,
juies, mores,
negres e llores,
roges e blanques,
dretes y manques,
les geperudes,
parleres, mudes,
franques, captives,
quantes son vives,
quals se vol sien,
tot quant somnien
esser ver creen,
del que no veende
proces de pensa
fan sens defensa,
ni part oir;
per presumir,
sols pronuncien
ver sentencien
que cert no saben.

VALENCIÀ ACTUAL

Dic, puix que totes
de qualsevol estat,
color, edat,
llei, nacio,
condicio,
grans i majors,
chiques i menors,
jovens i velles,
lleges i belles,
malaltes, sanes,
les cristianes,
judeues, mores,
negres i morenes,
roses i blanques,
perfectes i allisiades,
les geperudes,
parladores, mudes,
lliures, captives,
totes les vives,
totes les que siguen,
tot lo que somien
creuen que es cert,
lo que no veuen
juï mental
fan sense defensa,
ni escoltar part;
per presumir
parlen nomes,
fan vera sentencia
de lo que no saben.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)