DOCUMENTS
| Dia de pluja | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Primer, el vent gemecava pesarós com un monyicot. Sangolejava portes i finestres a plaer. De pronte, deixà de bufar. Llavors, el cel pareixia abaixar a terra. Estava cendrós i gros. Tant que semblava la pancha d´una ballena que volguera varar sobre les teulades, i allí se va quedar, tirant bufits; fent chorros d´aigua que caïen sobre la calçada estrellant-se en un soroll paregut al d´un perol fent roses. Continuar llegint |
|
| Cigrons, sempre bons | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Cigrons bollits, guisats o torrats servixen per asseciar a u i evitar més d´un badall. I és que, en realitat, esta papillonàcia pot presumir de ser rica en proteïnes, carbohidrats, fibres, minerals i vitamines i damunt el seu preu resulta barat. Continuar llegint |
|
| Els Reis, sempre rics | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Els chiquets de fa uns 60 anys en arrere, poc demanaven a ses majestats, puix massa be sabien que si molt escrivien en les cartes, poques coses els durien després. I, per lo tant, no gastaven casi ni llapissera escrivint la carta i esperaven el millor regal sols somiant. Continuar llegint |
|
| D´orsos, llops i cèrvols | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Quan fa poquet un caçador lleidatà me contava que si nosatres per la Comunitat valenciana només podiem caçar conills, llebres, tòrtoles i guales, ells poden abatir llops, cèrvols, cabirols, javalins i orsos si els deixaren. M´ho dia sentint-se un poc orgullós perque les seues peces eren sempre de caça major. Continuar llegint |
|
| Carrer Xavier Casp | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Sí, des de hui, aixina tindrem rotulat un carrer en Valéncia. Content estic, perque Xavier Casp no sols fon per a mi un gran poeta, sino també un bon amic. Continuar llegint |
|
| L´autumne convida a llegir | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher L´ autumne, eixa estació de l´any en la que les fulles ballarines quan se cansen de revolar, al caure, te fan una catifa dorada per al teu pas, el teniem fins fa poquet present i casi ni s´haviem apercebut per la rara climatologia d´enguany... Continuar llegint |
|
| Ya no és temps de nius | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Només acabaves d´eixir d´escola, a l´aplegar a casa, berenaves. Al poquet de temps, encara en el mòs en la boca li dies a la mare: «Ya he acabat tot el treball de classe». I és que com el bon temps havia arribat i no volies avorrir-te, te´n eixies al carrer. Allí t´encontraves en una caterva d´amics, proposant a qué jugar. A voltes u dia: «¿I per qué no anem a buscar nius?». Continuar llegint |
|
| Rabo de gat i olivarda | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher El rabo de gat és una boja olorosa, llenyosa, de rametes grogues i grises -flors disposades en rodalets- que bollida servix per a curar lo mateix unflors per colps que llagues. Neutralisa els àcits gàstrics i és espasmolítica. L´aprofitaven també, com l´àloe, per a tindre la pell sempre jove i ben fina.Plantes, les dos, d´ahir que entraven en casa com medicina Continuar llegint |
|
| Lluís Dubón Portolés | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher En el carrer de la Tapineria, de Valéncia, naix el 16 de juliol de 1892, Lluís Dubón Portolés, que seria dibuixant, pintor, ilustrador, cartelliste i constructor de falles. Morí el 28 d´agost de 1952. Molta fon l´afició que va tindre, des de menut, per la pintura; sempre que podia, s´escapava d´escola per anar a pintar. Continuar llegint |
|
| Veïns d´ahir i d´ara | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Totes les cases tenien: corral, porta i portaló, que donava eixida a un atre carrer, i, per la mateixa excusa de voler passar d´un carrer a un atre, s´entrava i s´eixia per ell, només saludant a la veïna i dient-li lo que anaves a fer. Continuar llegint |
|
| ¿Parlen valencià en l´escola? | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Pense que no, perque no sé, si per culpa dels mestres, dels pares o de qui mana -i mana poc o nos enganya- pareix que a la fi, en raó o sense ella, se parlarà -passat un temps- eixa llengua estranya que s´ensenya en l´escola. La que proclamen ensenyants catalanistes i la que parla la gent, ara, per Valéncia no importe gens ni miqueta. Continuar llegint |
|
| Alegre mona de Pasqua | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher La mona -muna- és pasta que ya la feyen els àraps; com també la pasqua la celebraven els judeus commemorant l´eixida d´Egipte, i els saxons a la deesa pagana de la primavera i la fertilitat... Continuar llegint |
|
| L´anhel del teu cor | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Res millor que fer valdre o conseguir l´anhel del teu cor. Realitat el teu desig o l´anyorança que senties. O el teu somi fet goig i image. Mentrestant, en eixe estat esperançat en el que pugues viure -com l´autor del llibre que acabe de llegir ("L´idioma valencià, vist per un profà en la matèria") Francesc Blasco Urios- deixa que els seus batecs cordials parlen. I ya se sap que quan el cor parla mai les dents mosseguen els llavis... Continuar llegint |
|
| V. R. Calatayud, académic | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Per son natural dinamisme -en totes les accepcions que comporta esta paraula: activitat, treball, afany, vivacitat, energia, dedicació... -i pel seu acérrim alé d´embravit mamprenedor -sempre incansable- en la defensa del valencià, crec que ahir l´ilustríssim Sr. En Vicent Ramon Calatayud va rebre la distinció de ser admés com académic de número en la Real Académia de Cultura Valenciana. El seu discurs d´ingrés versà sobre "Als 30 als anys de Murta". Li va contestar el decà de dita institució -en ben encertades paraules- l´ilustríssim Sr. En Vicent Lluís Simó Santonja. Continuar llegint |
|
| Tant te vullc... | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Tant te vullc que te trac un ull. Este és un refrà que per ser tant conegut, uns l´usen i, atres, ni cas que li fan. I, en conseqüència tenim palisses i desavenències familiars, separacions de matrimonis, o per tindre el morro tort, ara el pare, o després el fill, venen les baralles de paraules que acaben en les mans. Continuar llegint |
|
| La senyera, nostra bandera | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Pero com es pot constatar, excepte lleugers afegitons sempre queda la senyera com la bandera més estimada i respectada pels valencians. Per monàrquics i republicans, per dictadors i demòcrates, puix la seua figura nos agermana i tant com al vore-la el cor t´ompli d´enyor si estàs fora com d´amor i eufòria te plena l´ànima si estàs en casa. Continuar llegint |
|
| Mercat vell, present | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Acaba de cumplir 100 anys i està ben templat. Clar que, ara, està mudet -al mig del poble de Moncada-, quan moltíssimes voltes l´he creuat sorollós, ple de món paisà i de Carpesa, Alfara, Massarrojos, Benifaraig, Vinalesa... Continuar llegint |
|
| Despertars diferents | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Els despertars diuen que són, només, quan la sòn desapareix per haver dormit prou. Pareix que siguen tots iguals, pero no. Perque no sempre ocorre d´eixa manera. Abans te despertaves quan el sol t´entrava pels badalls de la porta o els clavills de la finestra o perque el gall te cantava sense parar de content o perque volia que li portares l´almorzar. Continuar llegint |
|
| Corral i carrer d´estiu | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher El gat, en el corral, a l´ombra de la figuera, al vore´t alça el llom i badalla. Camina unes passes i, com a regal d´amistat, se refrega per les teues sabates com si volguera netejar-les. Està apegalós com el temps. I com les mosques que no te deixen que passes sense menejar la mà per a saludar-les. Continuar llegint |
|
| Contes de chiquets | |
|
Per Manuel Casaña Taroncher Ya era hora, me vaig dir, que els mestres pensaren lo bo que és aficionar a la llectura. Retallar la ració diària de TV. Que esta a majors i menuts crea desgana per a llegir, després. En fi, no sé si haurà segut per decisió d´inspecció o per l´inspiració de l´Espirit Sant, el recomanar la llectura dels contes. Siga de qui siga l´idea, fenomenal. Que un poquet de fantasia i tendrea no ve mal de quan en quan. Continuar llegint |
|
| 1 | 2 Següent >> 30 registres trobats |