cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Dia de pluja
Per Manuel Casaña Taroncher
Primer, el vent gemecava pesarós com un monyicot. Sangolejava portes i finestres a plaer. De pronte, deixà de bufar. Llavors, el cel pareixia abaixar a terra. Estava cendrós i gros. Tant que semblava la pancha d´una ballena que volguera varar sobre les teulades, i allí se va quedar, tirant bufits; fent chorros d´aigua que caïen sobre la calçada estrellant-se en un soroll paregut al d´un perol fent roses.  Continuar llegint
 
Cigrons, sempre bons
Per Manuel Casaña Taroncher
Cigrons bollits, guisats o torrats servixen per asseciar a u i evitar més d´un badall. I és que, en realitat, esta papillonàcia pot presumir de ser rica en proteïnes, carbohidrats, fibres, minerals i vitamines i damunt el seu preu resulta barat.  Continuar llegint
 
Els Reis, sempre rics
Per Manuel Casaña Taroncher
Els chiquets de fa uns 60 anys en arrere, poc demanaven a ses majestats, puix massa be sabien que si molt escrivien en les cartes, poques coses els durien després. I, per lo tant, no gastaven casi ni llapissera escrivint la carta i esperaven el millor regal sols somiant.  Continuar llegint
 
D´orsos, llops i cèrvols
Per Manuel Casaña Taroncher
Quan fa poquet un caçador lleidatà me contava que si nosatres per la Comunitat valenciana només podiem caçar conills, llebres, tòrtoles i guales, ells poden abatir llops, cèrvols, cabirols, javalins i orsos si els deixaren. M´ho dia sentint-se un poc orgullós perque les seues peces eren sempre de caça major.  Continuar llegint
 
Carrer Xavier Casp
Per Manuel Casaña Taroncher
Sí, des de hui, aixina tindrem rotulat un carrer en Valéncia. Content estic, perque Xavier Casp no sols fon per a mi un gran poeta, sino també un bon amic.  Continuar llegint
 
L´autumne convida a llegir
Per Manuel Casaña Taroncher
L´ autumne, eixa estació de l´any en la que les fulles ballarines quan se cansen de revolar, al caure, te fan una catifa dorada per al teu pas, el teniem fins fa poquet present i casi ni s´haviem apercebut per la rara climatologia d´enguany...  Continuar llegint
 
Ya no és temps de nius
Per Manuel Casaña Taroncher
Només acabaves d´eixir d´escola, a l´aplegar a casa, berenaves. Al poquet de temps, encara en el mòs en la boca li dies a la mare: «Ya he acabat tot el treball de classe». I és que com el bon temps havia arribat i no volies avorrir-te, te´n eixies al carrer. Allí t´encontraves en una caterva d´amics, proposant a qué jugar. A voltes u dia: «¿I per qué no anem a buscar nius?».  Continuar llegint
 
Rabo de gat i olivarda
Per Manuel Casaña Taroncher
El rabo de gat és una boja olorosa, llenyosa, de rametes grogues i grises -flors disposades en rodalets- que bollida servix per a curar lo mateix unflors per colps que llagues. Neutralisa els àcits gàstrics i és espasmolítica. L´aprofitaven també, com l´àloe, per a tindre la pell sempre jove i ben fina.Plantes, les dos, d´ahir que entraven en casa com medicina  Continuar llegint
 
Lluís Dubón Portolés
Per Manuel Casaña Taroncher
En el carrer de la Tapineria, de Valéncia, naix el 16 de juliol de 1892, Lluís Dubón Portolés, que seria dibuixant, pintor, ilustrador, cartelliste i constructor de falles. Morí el 28 d´agost de 1952. Molta fon l´afició que va tindre, des de menut, per la pintura; sempre que podia, s´escapava d´escola per anar a pintar.  Continuar llegint
 
Veïns d´ahir i d´ara
Per Manuel Casaña Taroncher
Totes les cases tenien: corral, porta i portaló, que donava eixida a un atre carrer, i, per la mateixa excusa de voler passar d´un carrer a un atre, s´entrava i s´eixia per ell, només saludant a la veïna i dient-li lo que anaves a fer.  Continuar llegint
 
¿Parlen valencià en l´escola?
Per Manuel Casaña Taroncher
Pense que no, perque no sé, si per culpa dels mestres, dels pares o de qui mana -i mana poc o nos enganya- pareix que a la fi, en raó o sense ella, se parlarà -passat un temps- eixa llengua estranya que s´ensenya en l´escola. La que proclamen ensenyants catalanistes i la que parla la gent, ara, per Valéncia no importe gens ni miqueta.  Continuar llegint
 
Alegre mona de Pasqua
Per Manuel Casaña Taroncher
La mona -muna- és pasta que ya la feyen els àraps; com també la pasqua la celebraven els judeus commemorant l´eixida d´Egipte, i els saxons a la deesa pagana de la primavera i la fertilitat...  Continuar llegint
 
L´anhel del teu cor
Per Manuel Casaña Taroncher
Res millor que fer valdre o conseguir l´anhel del teu cor. Realitat el teu desig o l´anyorança que senties. O el teu somi fet goig i image. Mentrestant, en eixe estat esperançat en el que pugues viure -com l´autor del llibre que acabe de llegir ("L´idioma valencià, vist per un profà en la matèria") Francesc Blasco Urios- deixa que els seus batecs cordials parlen. I ya se sap que quan el cor parla mai les dents mosseguen els llavis...  Continuar llegint
 
V. R. Calatayud, académic
Per Manuel Casaña Taroncher
Per son natural dinamisme -en totes les accepcions que comporta esta paraula: activitat, treball, afany, vivacitat, energia, dedicació... -i pel seu acérrim alé d´embravit mamprenedor -sempre incansable- en la defensa del valencià, crec que ahir l´ilustríssim Sr. En Vicent Ramon Calatayud va rebre la distinció de ser admés com académic de número en la Real Académia de Cultura Valenciana. El seu discurs d´ingrés versà sobre "Als 30 als anys de Murta". Li va contestar el decà de dita institució -en ben encertades paraules- l´ilustríssim Sr. En Vicent Lluís Simó Santonja.  Continuar llegint
 
La senyera, nostra bandera
Per Manuel Casaña Taroncher
Pero com es pot constatar, excepte lleugers afegitons sempre queda la senyera com la bandera més estimada i respectada pels valencians. Per monàrquics i republicans, per dictadors i demòcrates, puix la seua figura nos agermana i tant com al vore-la el cor t´ompli d´enyor si estàs fora com d´amor i eufòria te plena l´ànima si estàs en casa.  Continuar llegint
 
Tant te vullc...
Per Manuel Casaña Taroncher
Tant te vullc que te trac un ull. Este és un refrà que per ser tant conegut, uns l´usen i, atres, ni cas que li fan. I, en conseqüència tenim palisses i desavenències familiars, separacions de matrimonis, o per tindre el morro tort, ara el pare, o després el fill, venen les baralles de paraules que acaben en les mans.  Continuar llegint
 
Mercat vell, present
Per Manuel Casaña Taroncher
Acaba de cumplir 100 anys i està ben templat. Clar que, ara, està mudet -al mig del poble de Moncada-, quan moltíssimes voltes l´he creuat sorollós, ple de món paisà i de Carpesa, Alfara, Massarrojos, Benifaraig, Vinalesa...  Continuar llegint
 
Despertars diferents
Per Manuel Casaña Taroncher
Els despertars diuen que són, només, quan la sòn desapareix per haver dormit prou. Pareix que siguen tots iguals, pero no. Perque no sempre ocorre d´eixa manera. Abans te despertaves quan el sol t´entrava pels badalls de la porta o els clavills de la finestra o perque el gall te cantava sense parar de content o perque volia que li portares l´almorzar.  Continuar llegint
 
Corral i carrer d´estiu
Per Manuel Casaña Taroncher
El gat, en el corral, a l´ombra de la figuera, al vore´t alça el llom i badalla. Camina unes passes i, com a regal d´amistat, se refrega per les teues sabates com si volguera netejar-les. Està apegalós com el temps. I com les mosques que no te deixen que passes sense menejar la mà per a saludar-les.  Continuar llegint
 
Contes de chiquets
Per Manuel Casaña Taroncher
Ya era hora, me vaig dir, que els mestres pensaren lo bo que és aficionar a la llectura. Retallar la ració diària de TV. Que esta a majors i menuts crea desgana per a llegir, després. En fi, no sé si haurà segut per decisió d´inspecció o per l´inspiració de l´Espirit Sant, el recomanar la llectura dels contes. Siga de qui siga l´idea, fenomenal. Que un poquet de fantasia i tendrea no ve mal de quan en quan.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
30 registres trobats