Dia de pluja

Per Manuel Casaña Taroncher

Primer, el vent gemecava pesarós com un monyicot. Sangolejava portes i finestres a plaer. De pronte, deixà de bufar. Llavors, el cel pareixia abaixar a terra. Estava cendrós i gros. Tant que semblava la pancha d´una ballena que volguera varar sobre les teulades, i allí se va quedar, tirant bufits; fent chorros d´aigua que caïen sobre la calçada estrellant-se en un soroll paregut al d´un perol fent roses. Litros i litros de gotes ballarines s´engolia la canal; atres, arruixaven carrers o cristals de finestres, repicant-los, com demanant permís per a entrar en casa que és a on, en este temps, millor s´està. Mentrimentres, en l´horta el llaurador, posant-se corrent un sac al cap se guaria en la cebera per vore si la tempesta amainava i la tasca podia acabar-la. Pero no fon aixina. Aigua a manta caïa; tanta que, rebosant els cavallons s´esmonyia en pressa com per una séquia de gom a gom. Aixina que allà el tenies esperant a que la pluja cessara per poder tornar a sa llar. Tot lo contrari pensaria el seu fill -o el seu net-, ansiant poder eixir al carrer i jugar en l´aigua fent barquetes de paper. O simplement tirant en ella una taronja, una anou i apostar-se algún cromo en el seu amiguet dient a vore quína arriba a l´atra punta del carrer, la primera.
Només parava de ploure, com una bandada de teuladins els tenies als menuts pel carrer piulant. També alguna que atra mare dient: «Si te banyes les espardenyes, no entres en casa.» O «si vens en els peus en fanc, te quedes sense sopar.» Amarosiues amonestacions que feyen les nostres majors, pero que per si acàs -puix era lo més segur-, atres netes o unes abarques les deixaven en l´entrada, perque era lo millor si no volien que el chocolate de carreró del carrer fins a l´alcova anara a parar. Esta estampa retrospectiva que els he intentat de pintar és només un esboç d´un temps ya prou passat i que pocs majors i menuts de hui la calquen, uns perque l´horta l´han abandonat i, els atres, perque el goig de banyar-se jugant, com, després, pastant fanc, ni l´enyoren ni el coneixen. En canvi, sí que, després de les classes, massa s´estoven -com una lloca- mirant la tele.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: