Els Reis, sempre rics

Per Manuel Casaña Taroncher

Els chiquets de fa uns 60 anys en arrere, poc demanaven a ses majestats, puix massa be sabien que si molt escrivien en les cartes, poques coses els durien després. I, per lo tant, no gastaven casi ni llapissera escrivint la carta i esperaven el millor regal sols somiant. Perque la realitat era, si no la mateixa, pareguda tots els anys: tindria un carro i un cavall de cartó, el chiquet; una nineta i un costureret, la chiqueta i, a part d´algunes casques, ronyoses i peladilles poquetes coses més. A voltes, ell, una pilota, i ella, uns quants canonets de fils o uns contes i uns colorins, uns calcetins, un jerseiet de llana o uns guants per a no agafar prunyons. Poqueta cosa, com saben vostés, que era molt ben seleccionada per la mare i la yaya, puix el pare sols s´encarregava de posar l´herba i les garrofes per als gamells reials. I a tot açò encara els dien: «Ho tindràs si te portes be. Perque sino. carbó.» I clar, la mare a l´escoltar la paraula «carbó» l´ilusió d´ella també se li encenia, ya que per aquells dies eixe negre regal escasejava o era car i no sempre ne tenia per a encendre el foc i que fera al perol de l´olla -el de nap i chirivia- posar-se content i ballar. I és que, encara, per a calfar-se en la cuina només hi havia algun tronc de garrofera, uns eixarments de la vinya, unes branquetes de taronger, o pinyols d´oliva, i corfes d´armela. Clar que a una mala, per allà en Moncada, teniem la posibilitat de portar a casa pel de la fàbrica de sacs -cànem, yute i espart- que també servia per a fer foc i era barat. Només tenies que demanar permís i carregar.
 
M´he fet tot este recorregut per la memòria perque pense que hui voré tants joguets en les mans dels chiquets que pareixerà que la crisis borrà poquets somis. Cosa que a mi m´alegra, encara que els menuts pensen que tot els falte i mai res els sobre. Estaven ells ben segurs que els Reis no els fallarien. Aixina ho feren. Pero ara és quan yo me pregunte: ¿Són més feliços els chiquets de hui en dia que els d´adés? No ho crec. L´infància és gojosa sempre. No per lo que poseïx ni per lo que molt desija, sino perque te poca edat, cosa que els vells ne tenen, alguns, molta a l´esquena i, atres, massa i tot per a no enyorar, a montó, aquells Reis com yo.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: