Contes de chiquets

Per Manuel Casaña Taroncher

Al començar el curs que ara fa poquet acabarem, quatre de les meues netes -Carmen, Laura, Teresa i María- me donaren una gran alegria. Me varen dir: "Yayo: tots els mesos tenim que llegir un conte, nos ho han dit les mestres". Pero ya se sap lo cansats que arriben els menuts a casa, aixina que ya tens a sos pares, al costat, ajudant-los a acabar la ració de llectura en el llit. Bonica manera d´acabar el dia. I, també, pot ser com més a gust s´adorm, ahir i ara.

Ya era hora, me vaig dir, que els mestres pensaren lo bo que és aficionar a la llectura. Retallar la ració diària de TV. Que esta a majors i menuts crea desgana per a llegir, després. En fi, no sé si haurà segut per decisió d´inspecció o per l´inspiració de l´Espirit Sant, el recomanar la llectura dels contes. Siga de qui siga l´idea, fenomenal. Que un poquet de fantasia i tendrea no ve mal de quan en quan. Ya és prou crua la realitat diària que aguaita per la finestra-pantalla. A on la sanc corre, els morts abonden, els mals auguris se propaguen i els cataclismes mondials se mostren, sempre i precisament quan tens els plat en la taula. Ahí a on recomanaven: "Mastega bé, en calma, i calla". ¿I a vore, cóm tens que callar, si els menuts te diuen: "Yayo per qué eixe senyor ha matat a la seua dona?". O "¿perqué eixe chiquet va tot forrat de bombes?". Anem a vore, ¿contestes ad eixes preguntes per a que ho entenguen? ¿O enguls dir la veritat que el monyicot demana?

Es per lo que entre lo que els mestres han fet i yo m´he proposat la cosa va millor que anava. La tele apagada, se menja. Se charra de lo que se fa en l´escola o de lo que a u li ve en gana. I, a canvi, de nit, el conte infantil s´obri. Deixes que la menuda lligga. Li ajudes a comprendre esta o aquella paraula. O el lliges tú, en el mateix capçal. Veus cóm, de pronte, els ulls de la neta mig es tanquen acaronant ya els seus propis somis. Li ve un somriure dolç. La son aplega. Segur que lo llegit se li torna realitat, puix li notes un dormir feliç.

Tanques el conte i dius: ya tindrà temps sobrat de major per a repassar i aclarir atres contes. Els matemàtics que trauen els seus pares. Perque com sabem la vida és pura matemàtica. I al mercat se va més d´una volta a la semana. Que no se couen dinars per art de màgia.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu