Mercat vell, present

Per Manuel Casaña Taroncher

Acaba de cumplir 100 anys i està ben templat. Clar que, ara, està mudet -al mig del poble de Moncada-, quan moltíssimes voltes l´he creuat sorollós, ple de món paisà i de Carpesa, Alfara, Massarrojos, Benifaraig, Vinalesa... puix ad ell, tots els dillunsos, s´acostava. Punt de cita de jocs de menuts, de corregudes, d´entreteniment, en general, quan la menudalla eixia de l´escola, o venia de l´horta i, en aplegar allí, ya no pareixia cansada. Hi acodien chiquets del carrer Sant Roc, Malis, Negre, Corbella... Pel matí, charrador per la presència de dones; rialler, per les vesprades i nit, pels chiquets.

Mercat bonico, centre neuràlgic de comunicació -a cau d´orella-, ben propici per a pensar i comprar allò que, després, tenia l´ama de casa que ficar dins dels perols o la casola. Veïes verdures que duyen encara la llàgrima matinera de la rosada, i fruites fresques -sense passar ans per la nevera, eixa que hui te les gela i les lleva la seua dolçor primera-. Allí estaven, feya poquet collides de l´horta, tan reboniques com quan colgaven penjades de l´arbre. Hui, les que compres no saps quànt de temps porten collides. D´ahí que, al comprar-les, tens que demanar-te sort. Les d´ací, que les coneixes, son viage fon curt; les atres, venen de llunt. A més quilómetros, més colps poden dur damunt. I que siguen només colps, també algunes solen arrivar, de tant de suar pel viage, que ya ni tenen suc. Eixe és el mercat que recorde. Ple de colors; eixos que el llaurador sentint-se pintor va posar pel camp i la seua dona els portà dins del cabaç per a vendre. Este mercat ya s´ha fet vell. No ven només que recorts als que hem vixcut prop d´ell. Com a pocs passos de les parades tenies les drogueries de Pepico i de Vicent, les tendes del Roco o de la Ventureta, carniceries de Rafel, Lleonor, Farretes i Sidreta, la vaqueria dels Barra, ca´ la tia Salvaora, el tonyiner, l´espardenyer, la botiga de teles de Bonet, barberies de Tomàs i Toni, farmàcies d´Alcanyiz, don Agustí, i Fortea, que lo mateix feyen un aixarop que te venien una botella d´oli de ricí per a curar-te la pancha. Allí, roçant la gent, passava l´autobús de Broseta ya content de vore´s chafant adoquinat i no pols de la carretera.

Este mercat està enclavat en lo que hui és la plaça del Mestre Manuel Palau, gran compositor, fill d´Alfara del Patricarca, pero benvolgut en Moncada, pel seu gran saber i noble bondat.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: