Quan fa poquet un caçador lleidatà me contava que si nosatres per la Comunitat valenciana només podiem caçar conills, llebres, tòrtoles i guales, ells poden abatir llops, cèrvols, cabirols, javalins i orsos si els deixaren. M´ho dia sentint-se un poc orgullós perque les seues peces eren sempre de caça major. Pero lo ben cert és que yo no li tinc ni micoteta d´enveja, perque sé que tots eixos animals si entraren per les nostres hortes més que beneficis reportarien grans danys, aixina com en cadascú dels nostres corrals. Pero el chic aquell me continuava dient i aconsellant: «Si vosté passejant-se per estos boscs se trova en algún orso, faça com yo fiu un dia. Quedes quet, primer. No el provoque. Després li diu: «Tranquil, que yo no te vaig a fer mal.» Ell el mirarà un poquet i, segur, segur, que se´n anirà sense fer-li res.»
Yo, quan me va contar açò que els he dit me vaig somriure i me preguntí de sobte: ¿éste m´està parlant seriosament o contant una història de Tartarin el de Daudet? Perque yo pensí que més que parlar-li a l´orso, espardalisat li pregaria a Deu per a que el plantígrat se´n anara. I, fins a la fi se quedaria en els calçons banyadets. Pero lo cert és que orsos en la Vall d´Aran ya n´han contat 24. Com els francesos els fan la vida impossible, els animals passen la frontera, sembrant de por a tots els ramaders d´eixa vall. Aixina és com, per precaució, est estiu 50 ganaders han agrupat 34.000 animals en tres comarques lleidatanes: l´Alta Ribagorça, els Palllars Jussà i els Pallars Sobirà. Un pastor, i els seus gossos, vigilen el ganado, entre boires, calor, fret i pluges. El pastor rolla de quan en quan cigarro, muny a les cabres o té en les mans l´escopeta per si ix algún llop o cabirol. Pero, si veu a un orso, només a uns centenars de metros, segur que no li abellirà charrar en ell sobre el temps.
Aquells ganaders se queixen de la protecció dels orsos. Pero ningú els fa cas. Com a mi, quan me queixí a la guardia civil de que uns gossos no me deixaven dormir en el meu secà. Açò me va respondre el comandant: «¿Qué pretén vosté que els gossos no puguen lladrar? ¿Si no saben parlar qué és lo que hauran de fer?» I després d´eixa resposta, fins hui, els tinc que soportar. Si me canse dels lladrits, torne a la capital. Per sort no tinc ningún ca dalt del meu pis.
