Lluís Dubón Portolés

Per Manuel Casaña Taroncher

En el carrer de la Tapineria, de Valéncia, naix el 16 de juliol de 1892, Lluís Dubón Portolés, que seria dibuixant, pintor, ilustrador, cartelliste i constructor de falles. Morí el 28 d´agost de 1952.

Molta fon l´afició que va tindre, des de menut, per la pintura; sempre que podia, s´escapava d´escola per anar a pintar. Com no volia ser carnicer, els pares consentiren que dibuixara. El matricularen en l´Escola de Belles Arts. Als 11 anys, ya va pintar a l´òleo l´interior d´una barraca. Als 17 anys, és medalla de plata, en l´Exposició Regional Valenciana de 1909. Eixe mateix any guanya el primer premi de Cartells en l´obra "Miró". En 1917, fa "Labradora valenciana", adquirida per la Pincacoteca Municipal.

En 1922, és director artístic de la fàbrica de perfums Floralia, de Madrit. Viu en la capital d´Espanya i colabora en els diaris "Debate" i "Informaciones". Envía també dibuixos a "El Mercantil valenciano" i ilustra "Episodios Nacionales" i "Los tramperos de Arkansas". En 1932, torna a Valéncia com professor de Dibuix. Guanya el concurs de cartells de la Fira, 1933, comença a treballar per a la Litografia Durà i com a faller. Pinta molt: "Algarrobo", "Mi esposa", "Familiares del doctor Lleó".

Durant la guerra civil va a Ribarroja i entra en els tallers de l´Alliança d´Intelectuals antifascistes. Fa caricatures, atrezzos teatrals, cartells, de temàtica bèlica, en defensa de la II República. En 1938, ilustra "Trece luceros de plata", de Fernando Peris Rueda.

Acabada la guerra torna a la litografia Durà. Ilustra tres volums de "Contes del pla i la montanya", de Manuel González Martí. En 1944, fa la falla del Dr. Collado, (2on premi); 1948, premi d´honor per la del l´Estació del Nort. 1949, Barques-Pintor Sorolla. 1950, construix son darrer monument per a la falla de la seua barriada.

Contava la seua neta Concha "Sus quadros de valencianas tenían un aire sensual, con miradas turbadoras y actitudes soñadoras". Pintor de dibuix concís i poeta de les aiguades.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: