cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 52
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 52
Els adjectius quantitatius expressen quantitat d´alguna cosa sense precisar-la numericament; s´encontren, puix, entre els numerals i els indefinits. Els numerals concreten el numero, els quantitatius es referixen a quant o quants, i els indefinits a quants o quantes, sense precisar numero.  Continuar llegint
 
Comentario del libro "Al servicio de Valencia"  
Per César Ruiz de Arana y Torres.  Revista Renou Nº 52
El libro tiene diferentes lecturas. Es una exposición sistemática de la estructura y los problemas de la economía valenciana. También un testimonio válido de la entrega del autor a la solución de esos problemas. Es una exposición, no sé si calificarla de anticipación o indudable vigencia, de muchos de los problemas de hoy. Continuar llegint
 
¿Bendición o maldición?  
Per Juan Vanrell Nadal.  Revista Renou Nº 52
"Som un mox escaldat". Años atrás, la creación del Instituto de Estudios Baleáricos me había "henchido de gozo". Hoy no me fío. ¿Será una trampa perversa o una nueva traición al mallorquín? ¿Será la patraña vil para sellar definitivamente que el balear es catalán?  Continuar llegint
 
Les “Normes de Castello” (Part 2ª)  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 52
En esta segona part es seguix exponent part d´eixe obscurantisme que rodejà la proposta i es fa una aproximacio al document, especialment al seu preambul i a l´us d´algunes "novedoses" grafies que no eren mes que l´inici d´un cami sense retorn, un cami que obria la porta a la catalanisacio, primer grafica i depres lexica, de la llengua valenciana.  Continuar llegint
 
Quan vingué Joan Batiste Basset. Part II.   
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 52
En aixó, l´arribada de la flota británica en l´Archiduc a Barcelona, feu que Felip V ordenara l´eixida del Regne de Valencia de totes les seues tropes. Per ad ell també era més important Catalunya que Valencia, i els soldats abandonaren el sege de Dénia. Les autoritats valencianes suplicaren al monarca que no s´enduguera les tropes, pero la decissió de Felip de Borbó era inapelable.  Continuar llegint
 
Historia Reciclada, lengua humillada  
Per Obdulio Jovaní Puig.  Revista Renou Nº 52
Acabadas sus conchabanzas estatutarias las van a perpetrar en un papel, soporte muy sufrido: ¡Ya somos nacionalidad histórica! Au, qui estiga bovo que rode senia.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 52
Per a poder dir que la Renaixenca tingue orige en Catalunya, es presenten dogmaticament unes formes lliteraries que pretenen basar-se en l´influencia d´un poema; i s´extrema que Aribau, catala, va produir d´un colp l´iniciacio de la Renaixença catalana l´any 1833, datacio de la seua "Oda a la Pàtria"  Continuar llegint
 
Jordi de Sant Jordi. Sigle XIV. Poeta valencià  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 52
En el numero 50 de RENOU, corresponent al mes de novembre de 2004, publicavem uns fragments del cant primer de l´obra de Jordi de Sant Jordi. En este numero, per l´interes que representa la poesia del gran poeta valencià, tornem a publicar un nou fragment del cant segon, i aixi, completar, relativament, l´idea general de la poesia d´este magnific autor.  Continuar llegint
 
Comentaris  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 52
En el mon valencianiste, les persones que s’incorporen no criden l’atencio. Es massa pronte; encara no han desenrollat lo que porten dins que pot ser d’incalculable valor: llavor nova. En canvi, quan se nos va algun conegut, el solem plorar amargament. Ultimament han segut uns quanta. Fem mencio especial al nostre “Pare Guinot” i de Paco Obrer. En este Renou hi ha articuls que els recorden entranyablement. Continuar llegint
 
A Pere Delmonte Hurtado, q.e.p.d.  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 52
De la flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l´any 2000, transcrivim uns fragments de l´ultima part del poemari titulada "El Testament".  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 52
La vida d´En Josep Maria Guinot i Galán, deu de ser referent irrenunciable, per als que de veres volem la nostra terra, el seu recort deu de ser eixemple de lluita d´un home unic, i la Cardona Vives deu de mirar-se com espill en la persona que des del cel mos ajudara a realisar el seu ensomi de vida, la lluita per ser lo que som. Adeu amic, adeu Mestre.  Continuar llegint
 
Activitats de la Cardona Vives  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 52
Relacio d’activitats fetes durant els ultims mesos Continuar llegint
 
Acte d’entrega del Premis “Fadri-Cardona Vives 2005”, VIII Edicio  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 52
El 3 de juny, en el recinte de l’Ortega Plaja del Grau de Castello es celebrà l’acte d’entrega dels Premis “Fadri-Cardona Vives 2005” que, en la seua VIII edicio, distinguiren als següents personages... Continuar llegint
 
Refrans valencians  
Per Carlos Ros.  Revista Renou Nº 52
Un atre grapaet d´antics refrans valencians de Carles Ros, publicats en nostra revista Renou nº 52 de juliol de 2005. Continuar llegint
 
L´atra Guerra de Successio  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 52
L´historiografia catalanista nos ha fet creure que la Guerra de Successio va ser entre uns grans patriotes, els maulets, i uns renegats, els botiflers.
Segons esta visio, els maulets, eren defensors de les llibertats valencianes, de la llengua autoctona (la catalana), l´unitat politica en Catalunya (Països Catalans), defensors dels llauradors i les classes baixes contra els grans senyors. I els botiflers, defensors dels nobles, partidaris de les lleis castellanes i de la prohibicio de la llengua valenciana.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats