Les “Normes de Castello” (Part 2ª)

Per Juli Moreno Moreno

En el numero 51 de la revista "Renou" s´inicià la publicacio d´un estudi al voltant de les "Bases d´Ortografia Valenciana" conegudes com a "Normes del 32 o de Castelló". En aquella primera part es plantejaven tres punts que contextualisaven "l´acort" ortografic, el qual es presentava com a un intent d´unificar l´ortografia valenciana. S´incidia en la ingenuïtat de fer una llectura tan simple d´aquella proposta ortografica i es denunciava la manipulacio que es feu i s´ha fet d´aquell acort transaccional, el qual ni consegui el recolzament que els seus promotors li auguraven, ni tancà tampoc la polemica que, baix una aseptica premisa d´unificar l´ortografia valenciana, amparava el mes greu atac a la substantivitat de l´idioma valencià.


En esta segona part es seguix exponent part d´eixe obscurantisme que rodejà la proposta i es fa una aproximacio al document, especialment al seu preambul i a l´us d´algunes "novedoses" grafies que no eren mes que l´inici d´un cami sense retorn, un cami que obria la porta a la catalanisacio, primer grafica i depres lexica, de la llengua valenciana.

(...de Renou-51)

¿Qué SON realment LES BASES DEL 32, popularisades com a NORMES DE CASTELLO o DEL 32?

Es un document molt basic, tan sols uns quatre fulls escrits. Consta d´un Preambul, en el que es fa una crida i una justificacio sobre l´acort, i una segona part en la que s´arrepleguen 34 bases en l´indicacio de l´us de les diferents grafies, s´introduixen les regles d´accentuacio i de l´us d´alguns signes com la dieresis o l´apostrof, aixina com el dels guionets en paraules compostes o en el cas dels pronoms febles respecte de les formes verbals.

A la fi del document s´inclou la relacio de les persones i entitats que el signaren.

1.- El Preambul:

Possiblement constituix la part mes interessant de tot el document, referint-se clar està a la part ideologica que inspirà l´acort i inclus al seu valor historic i llingüistic. Valor historic que nos acosta a una situacio punchosa, pero que intenta resoldre de la manera mes consensuada, oberta i generosa que segurament es podia.

Valor llingüístic perque la sola llectura del text nos aproxima a un valencià cult, en un respecte per formes propies i vives en la parla i per un intent d´evitar el recorrer a arcaismes ya superats. La pregunta, si mes no, es fa necessaria: ¿fon estrategia o un reflex de la llengua del moment? Lo que si que es cert es que no es fan concessions innecessaries a uns atres codics llingüistics, ni s´usa de recursos i solucions, en general, extranyes a la llengua valenciana.

El prolec es una apelacio al patriotisme i al compromis civic i intelectual per a treballar i millorar per lo que consideren "la més alta manifestació de la personalitat d´un poble", aço es "el seu propi parlar".


Nomes i com a mostra s´extrauen algunes de les afirmacions que s´hi realisen i donen sentit a les afirmacions anteriors:

  •  "El nostre poble comença a sentir la dignitat de la llengua pròpia. Deure de patriotisme i de cultura és treballar per a què eixe impuls no s´afeblixca i per a remoure tots els obstacles que s´oponen a la seua expansio".
  •  "Posat que el sistema ortogràfic és per força imperfecte i convencional… És la primera, la necessitat de posar d´acord, sincerament i eficaç, a aquells que en les seues produccions intel·lectuals empren la nostra llengua i obtindre després un consentiment automàtic i sense reserves de la massa de lectors".
  •  "Els escriptors i investigadors del País Valencià, les Corporacions i publicacions més preparades de la nostra terra, amb un patriotisme que mai no s´enaltirà prou, han arribat a l´acord transaccional que suposa el sistema que ací s´explana. Va sense dir que no hi ha cap vençut, puix les autoritats filològiques que sotafirmen mantenen els seus punts de vista científics, penyora viva de nous progressos".
  •  "Al temps, a aquelles autoritats i a la novella generacio d´estudiosos pertany la cura i la missió, prou feixuga i prou llarga, d´anar rectificant i millorant un sistema -a base d´amples acords- que deixant a un costat atres raons no pot ser tan madurat com caldria…".
  •  "…demanar la cooperació entusiasta del nostre poble en esta obra de depuració, de dignificació, d´estilisació de la llengua vernàcula, manifestació la més autèntica del seu propi esperit i del seu propi geni".

(continuarà…)

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: