Les “Normes de Castello” (Part 2ª)

Per Juli Moreno Moreno

En el numero 51 de la revista "Renou" s´inicià la publicacio d´un estudi al voltant de les "Bases d´Ortografia Valenciana" conegudes com a "Normes del 32 o de Castelló". En aquella primera part es plantejaven tres punts que contextualisaven "l´acort" ortografic, el qual es presentava com a un intent d´unificar l´ortografia valenciana. S´incidia en la ingenuïtat de fer una llectura tan simple d´aquella proposta ortografica i es denunciava la manipulacio que es feu i s´ha fet d´aquell acort transaccional, el qual ni consegui el recolzament que els seus promotors li auguraven, ni tancà tampoc la polemica que, baix una aseptica premisa d´unificar l´ortografia valenciana, amparava el mes greu atac a la substantivitat de l´idioma valencià.


En esta segona part es seguix exponent part d´eixe obscurantisme que rodejà la proposta i es fa una aproximacio al document, especialment al seu preambul i a l´us d´algunes "novedoses" grafies que no eren mes que l´inici d´un cami sense retorn, un cami que obria la porta a la catalanisacio, primer grafica i depres lexica, de la llengua valenciana.

(...de Renou-51)

¿Qué SON realment LES BASES DEL 32, popularisades com a NORMES DE CASTELLO o DEL 32?

Es un document molt basic, tan sols uns quatre fulls escrits. Consta d´un Preambul, en el que es fa una crida i una justificacio sobre l´acort, i una segona part en la que s´arrepleguen 34 bases en l´indicacio de l´us de les diferents grafies, s´introduixen les regles d´accentuacio i de l´us d´alguns signes com la dieresis o l´apostrof, aixina com el dels guionets en paraules compostes o en el cas dels pronoms febles respecte de les formes verbals.

A la fi del document s´inclou la relacio de les persones i entitats que el signaren.

1.- El Preambul:

Possiblement constituix la part mes interessant de tot el document, referint-se clar està a la part ideologica que inspirà l´acort i inclus al seu valor historic i llingüistic. Valor historic que nos acosta a una situacio punchosa, pero que intenta resoldre de la manera mes consensuada, oberta i generosa que segurament es podia.

Valor llingüístic perque la sola llectura del text nos aproxima a un valencià cult, en un respecte per formes propies i vives en la parla i per un intent d´evitar el recorrer a arcaismes ya superats. La pregunta, si mes no, es fa necessaria: ¿fon estrategia o un reflex de la llengua del moment? Lo que si que es cert es que no es fan concessions innecessaries a uns atres codics llingüistics, ni s´usa de recursos i solucions, en general, extranyes a la llengua valenciana.

El prolec es una apelacio al patriotisme i al compromis civic i intelectual per a treballar i millorar per lo que consideren "la més alta manifestació de la personalitat d´un poble", aço es "el seu propi parlar".


Nomes i com a mostra s´extrauen algunes de les afirmacions que s´hi realisen i donen sentit a les afirmacions anteriors:

  •  "El nostre poble comença a sentir la dignitat de la llengua pròpia. Deure de patriotisme i de cultura és treballar per a què eixe impuls no s´afeblixca i per a remoure tots els obstacles que s´oponen a la seua expansio".
  •  "Posat que el sistema ortogràfic és per força imperfecte i convencional… És la primera, la necessitat de posar d´acord, sincerament i eficaç, a aquells que en les seues produccions intel·lectuals empren la nostra llengua i obtindre després un consentiment automàtic i sense reserves de la massa de lectors".
  •  "Els escriptors i investigadors del País Valencià, les Corporacions i publicacions més preparades de la nostra terra, amb un patriotisme que mai no s´enaltirà prou, han arribat a l´acord transaccional que suposa el sistema que ací s´explana. Va sense dir que no hi ha cap vençut, puix les autoritats filològiques que sotafirmen mantenen els seus punts de vista científics, penyora viva de nous progressos".
  •  "Al temps, a aquelles autoritats i a la novella generacio d´estudiosos pertany la cura i la missió, prou feixuga i prou llarga, d´anar rectificant i millorant un sistema -a base d´amples acords- que deixant a un costat atres raons no pot ser tan madurat com caldria…".
  •  "…demanar la cooperació entusiasta del nostre poble en esta obra de depuració, de dignificació, d´estilisació de la llengua vernàcula, manifestació la més autèntica del seu propi esperit i del seu propi geni".

(continuarà…)

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: