Les “Normes de Castello” (Part 1ª)

Per Juli Moreno Moreno

L’acort ortografic transaccional que suponen les Bases del 32, que pareix s’adoptà a finals d’eixe any (alguns donen com a data de conclusio de la seua redaccio el 21 de decembre de 1932), no suponen una superacio del conflicte ortografic al que pretenen posar solucio i, en la majoria de casos, amaguen en moltes de les afirmacions que les han rodejat asseveracions completament falses.

Les Bases, en l´esperit en el qual s´han volgut envoltar, responen a un intent d´elaboracio d´una normativa ortografica per a la llengua valenciana en un objectiu clar, acabar en l´anarquia imperant en l´escritura en el moment en que se gesten. L´intent de codificacio volia unificar criteris i possiblement unir a tots els qui feyen us escrit de la llengua propia, facilitar la tasca al mon editorial i mostrar un unic model grafic per a una llengua.

La proposta, en el moment, no fon mes que un intent i un plec de voluntats, unes bones i vergens que cregueren en els bons proposits i unes atres guiades per la finalitat ultima, sempre reservada, de buscar l´unifiacio ortografica en el catala. Hauria de transcorrer molt de temps i de donar-se moltes circumstancies a posteriori per a la seua implantacio parcial.

Les Bases del 32 supongueren obrir la porta a solucions extranyes, no sols per a qüestions d´ortografia, sino per al propi corpus lexic i morfologic de la llengua valenciana. Com un cavall de Troya han significat, el sedaç primer i el gran colador despres, per a que els qui regiren els destins politics de la reincorporacio de la llengua en les escoles i part dels qui participaren en el seu prestigiament social i lliterari, anaren canviant les formes, les solucions, les expressions i inclus el lexic, menyspreant la realitat valenciana a favor de solucions i formes d´una atra llengua (el catala).
 
A.- La desmitificacio:

¿Normes d´Ortografia Valenciana de Castello, o Normes de Castello?

1.- No es tracta de un conjunt de normes, perque careixen de corpus i de raonament sobre cadascuna de les propostes ortografiques que integra el document. Son unicament bases, aixina figura en el propi document, es dir un soport o sustent, sense cap argumentari.

2.- No son d´Ortografia Valenciana, en la seua integritat. Es tracta, i aixina hi ha autors que ho afirmen en estudiar este proposta ortografica, d´una copia de l´ortografia, obra de Pompeu Fabra, adoptada i utilisada per l´Institut d´Estudis Catalans (IEC) a partir de 1913, per tal de buscar punts d´aproximacio i unio entre les dos llengües.

3.- No son de Castello. La proposta naix en Valencia, concretament al voltant de la gent que participava en la revista "pancatalanista" "TAULA DE LLETRES VALENCIANES", de la qual ixqueren 38 numeros (1927-1928) i que davant el desgavell ortografic, perfilà i buscà un consens en est aspecte. Desapareguda la revista fon una atra publicacio "EL CAMÍ" (1932-1934) de similars caracteristiques, auspiciada fonamentalment per Adolf Pizcueta (periodiste i politic valencià (1901-1989) i la seua colla (J.Reig, Gaetà Huguet Segarra, Lluïs Revest, C. Salvador…entre atres) la que arreplegarà el testic, en deixar d´editar-se "TAULA DE LLETRES VALENCIANES", i des d´on es feu l´encarrec a Gaetà Huguet per a que proponguera a la Societat Castellonenca de Cultura, que ya usava les normes fabristes catalanes, la constitucio d´un grup de treball per a la redaccio de les BASES. Hi hague fortes reticencies, en un primer moment, en la propia Castellonenca a assumir la missio puix es trobaven molt comodos en les normes del IEC que ya havien adoptades. Al final pareix que es creà una comissio presidida per Lluïs Revest (1) i de la que se sap formava part tambe Carles Salvador. Poca informacio hi ha de si es feren reunions de treball o no a l´efecte o si a la fi fon una labor unipersonal de Revest en algun consell de C. Salvador. Lo bo es que se´ls donà forma i es publicaren en "EL CAMÍ" el 14 de giner de 1933, convidant des de la revista a escritors i entitats a que s´adheriren a les mateixes.

4.- La máxima difusio es feu en la ciutat de Valencia, per una banda a través de la propia revista "El Camí", pero fonamentalment per la massiva edicio que en motiu de la Festa del Llibre de 1933, feu i reparti gratuïtament l´Ajuntament de Valencia. Hi hague una generosissima reedicio, a carrec tambe de l´Ajuntament de Valencia en 1984, en complir-se el 50 aniversari de le Bases.(2)

B.- L´estrategia:

Per una atra banda hi ha que fer constar alguns punts basats en l´estrategia seguida respecte del lloc i del cóm s´havia de confeccionar i presentar este proyecte, el qual ni convence ni modificà posicionaments ni maneres d´ecriure el valencià, inclus no sols entre els que el firmaren sino entre els qui les redactaren. Aixina, Alfons Vila Moreno en els seus estudis(3) al respecte ya arreplega alguns punts sobre l´estrategia que presidi la redaccio i que nos permetem reproduir en part:

1.- Es decidi traslladar l´iniciativa a Castello -ya hem vist que parti d´un sector minoritari de Valencia- perque l´ambient en la capital de La Plana podia ser mes propici. Ya hi havia un cert terreny adovat, la Castellonenca de Cultura i el propi Gaetà Huguet, fill del patriarca i verament valencianiste Gaetà Huguet Breva, usaven les normes del IEC. 

2.- Presentar la proposta com exclusivament ortografica i destinada a facilitar la labor de les editorials i unir en la forma als escritors valencians.

3.- Obviar qualsevol referencia a les directrius fabristes-catalanistes que podien haver ocasionat rebuig, i revestir el document en un preambul imbuit pel patriotisme valencià que inspirava l´iniciativa.

4.- Treballar aïlladament en persones i menuts colectius per a conseguir les seues adhesions.

C.- L´obscurantisme de la proposta:

Pero, lo que no es menys cert, es que tot lo relacionat en esta proposta s´envolta d´obscurantisme:

a) No apareixen clarament els seus redactors, encara que es sap que s´implicà directament Revest, i participà Carles Salvador fent alguna aportacio. Hem de dir que ningu d´ells era filolec. El primer fon archiver de professio i mestre d´escola el segon. Si que es cert que abdos tenen treballs de caracter gramatical i el segon destaca com a poeta i escritor.

b) No es feu un document producte de l´estudi i l´investigacio de les diferents normatives en que s´havia escrit el valencià, ni tampoc de la lexicografia i gramatiques publicades en esta llengua en anterioritat. Igualment s´obvià a associacions capdavanteres en la recuperacio cultural i llingüistica del moviment valencianiste com Lo Rat Penat, o a filolecs de la talla del Pare Lluïs Fullana i Mira, als quals despres si que se´ls reservaren els primers llocs de firma per a prestigiar i fer millor venda del document. S´ha de recordar l´intent de Lo Rat Penat de buscar esta mateixa solucio per a l´ortografia unes decades abans (1912-1913) i l´encarrec que se li feu de redaccio d´unes normes al Pare Fullana. Aci les sessions si que foren obertes i participatives, implicaren als escritors i usuaris, i es realisaren diferents assamblees i debats al respecte fins a conseguir una codificacio que despres tampoc sería seguida de manera unitaria.

c) L´arreplegada de firmes fon buscada i solicitada. A pesar de que la revista "EL CAMÍ" li donà publicitat i solicità les adhesions oferint la redaccio, com a punt de trobada, realment se sap que en moltsissim casos -tal volta la majoria- es buscaren casa per casa les adhesions. Es el cas, entre molts atres, de Lluïs Fullana, l´unic filolec que les firmà i perque el propi Pizcueta ana a Madrit en busca del seu recolzament, el pare Fullna, contrariat i sense estar convençut, pero segurament pressionat per la seua condicio de religios o mogut per un esperit de concordia, transigi en la firma fent constar: "Ates lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles". Lo mateix ocorregue en Lo Rat Penat, que despres d´una airada protesta les firmà atenent a "l´esperit de concordia dins la familia valenciana" i "les accèpta  a titul com son provisonals".

  •  En el document es pot llegir lo que apareix baix la firma de Lluïs Fullana:
    "Ates lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles".

  •  Tambe Lo Rat Penat, en la seua carta d´adhesio protesta:
    "Acceptem les Bases ortografiques i el Vocabulari que integren el quadern (4).

Lo Rat Penat protesta de la inconsideració que representa que sent la més antiga societat valencianista, que tant ha fet per la Renaixença valenciana i que ha estat present en tots els moviments del valencianisme estricte, no haja segut consultada ni menys convidada a la elaboració d´aquestes normes ortografiques; més com la seua missió fon i deu de continuar sent de concordia dins la gran familia valenciana i més encara entre les diverses tendencies culturals i politiques, les acepta a titol com son de provisionals per a que siguen tot lo més unanims que´s puga i assolixquen l´èxit que es de desijar"

La carta la firmen: Nicolau Primitiu Gómez (president), Francesc García Gascón, Ricard Sanmartín, Manel Tetuà Cases, Ferran Prosper, Josep Gasch, Vicent Sachis, Emili Vilel, Emili Baró i Manel Cervera (membres de la Junta).

d) El silenciament de la prensa de l´epoca que no feu practicament cap alusio, ni en Valencia ni en Castello.

e) L´escasa documentacio al respecte estague, fins a giner de 2001, en mans privades (5), concretament en possessio de la familia de Feliu Pizcueta, la qual trague bon partit en vendre una documentacio que, al parer de qui escriu, no era un legat familiar, sino que tenía o en tot cas posseïa en custodia.  


1) Uns anys abans, en 1928, havia obtingut premi en els Jocs Florals de Valencia en una obra gramatical, que publicaria com a La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu. Castello, 1930.
2) Normes d´Ortografia Valenciana. Excm. Ajuntament de Valencia. Festa del Llibre de 1933. Quarta edició facsímil a càrrec de l´Excm. Ajuntament de Valencia. Maig 1984, prologada per Joan Fuster (25 d´abril de 1981). 
3) Vila Moreno, A. Normes d´ortografia valenciana (Aportacio al seu estudi).Col. Quaderns de divulgacio, nº 5. Ed. Lo Rat Penat, 1995.
4) Es referix al  Quadern d´Orientacio Valencianista II, Vocabulari Ortogràfic Valencià per Carles Salvador, precedit d´una Declaracio i Normes ortogràfiques, que fon editat per L´Estel en 1934. 
5) Els diaris de 12 de giner de 2001 donen la noticia de la compra feta pel llavors Conseller de Cultura, Manuel Tarancon, per 12 millons de pessetes, de "l´acta original i la correpondencia". L´acta du per titul "Bases per a la unificació de l´ortografia valenciana" i està formada per cinc fulls numerats i es completa en 26 cartes de Carles Salvador, Adolf Pizcuela i Gaeta Huguet escrites entre els nays 1924 i 1934 i una atra de Pompeu Fabra de 1930. (Mini Diario, pag. 12. Valencia; La Povincias; Levante-EMV, pag.72; El País o Diario de Valencia, tots del 12 de giner de 2001). Tambe en la prensa d´eixos dies ixqueren alguns articuls criticant esta compra, especialment en el Levante- EMV (editorial)o el Manifest de Lo Rat Penat de 18 de giner de 2001.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: