Editorial

Ha passat el curs, la nit dels Fadrins i la magistral conferencia de la filologa Donya Teresa Puerto, han segut les ultims llums que la lluentor de l´estiu ha deixat brollar de la faena feta en esta temporada per eixa magnifica gent, que be en la Junta Directiva de la Cardona Vives, o be des de al voltant d´esta castellonenca associacio cultural s´ha portat a bon fi, en acerts, a voltes segur que en alguna equivocacio, pero sempre, en una llealtat absoluta a la nostra terra, i en una bona fe i paciencia, que a soles els que tenen una miqueta de sants poden tindre.

D. Josep Mª i la Senyera, als peus del "Fadrí"

Lo cert es que esta vegà no ha segut una clausura mes. Escomençarem el curs cultural, com sempre, en ilusio, en idea de consolidar, de realisar nous proyectes, d´arribar a la maxima quantitat de gent, de fer proselitisme i mostrar a la societat castellonenca i de tota la Comunitat Valenciana, a una associacio encabotada en deixar als nostres i per als nostres, la flama encesa d´una cultura sense la qual ningu de mosatros seria lo que es ara.

Tot aço era i es massa important, per a que la desidia o el meninfotisme secular, que tant mal ha fet al nostre poble, permitixca, que les nostres rails siguen arrancades, per aquells que ensomien nit darrere nit, en la disolucio del nostre ser, perque pensen que aixina el seu ser, per lo vist no suficient gran per a les seues ansies de grandea, sera saciat en le engolicio d´una cultura colosal i veritablement historica com es la nostra.

Em sorprenc a vegades de les paraules i sentiments, que ixen de l´anima quan u parla de lo seu, cert es que sempre he volgut lo que entenc o senc com a propi, pero per a voldre i per a entendre perque se vol, u necessita referencies, i en la Cardona Vives, sense cap de dubte les he trobat.

Si hi ha algo per lo que destaca la gent de la Cardona, es per la seua bondat, el seu idealisme, el seu romanticisme, les seues ganes de treballar en la busca de deixar a les noves generacions esta cultura valenciana, secular, autenticament envejable, i nostra, si, nostra.

Don José María, sabia i sentía tot lo dit, el Pastor, des d´una aperiencia fragil que li donava la seua edat, era el mes fort de tots. La Cardona no es una casualitat del desti, no es una jugada de ventura sense mes, es l´obra d´este homenot d´Artana, que tots tant voliem. La prudencia, la sabiduría, la visio de futur, la paciencia, l´humiltat, una gran ilusio per la vida, i un gran orgull per ser lo que som, marcaven entre atres aspectes, la manera de ser d´En Josep Maria Guinot i Galán.

La seua anada, plenà de dolor els cors de molts, que com yo, voliem de veres al nostre Don José María, pareixia que mai mos deixar¡a. Una senyera, als peus del Fadri, simbolisava, tal volta, el adeu, d´un gran home a una gran terra, multitut de bons valencians, en la seua presencia en dit moment, homenageaven, al que els llibres de text, deurien nomenar com a home clau de la cultura valenciana.

La vida d´En Josep Maria Guinot i Galán, deu de ser referent irrenunciable, per als que de veres volem la nostra terra, el seu recort deu de ser eixemple de lluita d´un home unic, i la Cardona Vives deu de mirar-se com espill en la persona que des del cel mos ajudara a realisar el seu ensomi de vida, la lluita per ser lo que som. Adeu amic, adeu Mestre.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari