A Pere Delmonte Hurtado, q.e.p.d.

Per Josep Lluïs García Ferrada

Segurament l´any que nos ha precedit, en quant a lo cultural, podriem qualificarlo, els valencians, com un any "horribilis".


Nos han dit adeu uns quants enormes poetes en Llengua Valenciana. Hui, des de Renou, -dins de les llimitacions que supon la maquetacio d´una revista diversificada de divulgacio cultural-, volem recordar-los i, per ad aixo, comencem per acollir en estes planes uns fragments dels versos de u dels desapareguts, u dels gran mestres de la poesia llirica i satirica del sigle XX, un home bo i, damunt, entranyable. Se tracta de Pere Delmonte Hurtado, mestre i amic. A Pere, procurarem que li seguixquen els demes que descansen en la pau de Deu.

De la flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l´any 2000, transcrivim uns fragments de l´ultima part del poemari titulat "El Testament".

Llegendes del preterit... Planys inutils...
Llarc temporal dels dubtes que ens amarga
repetint entre trons una i mil voltes
que l´exit i derrota es perque es llaura,
pels que forem i som la conseqüencia
del somi, de l´amor i l´esperança.

Ressons pels bells proyectes, per la sembra
que no tota donà l´espiga ansiada
al caure fora els margens receptius
i engolir-se el treball, l´espessa grama...

Pero mentres plorem no podem vore
la floracio del gra que al bes de l´aigua
va sorgint de l´entranya de la terra,
agraida a la ma que la sembrara
com les mans que tu i yo, germa de somis,
posarem per a fer millor la patria.

Amor que hem abocat a nostres fills
per les venes, l´eixemple i la paraula,
i ells han de fer-lo etern i en optimisme
un enramat cami per on ve i passa
l´historia que valora i testifica
el sagrat testament de l´esperança.

Testament que vaig rebre i ara done
des del tossal dels anys i en l´hora malva,
quan el somi saciat va repetint-me
l´amorosa lliço de la ma franca
i la fe me recorda que en la lluita
l´home encontra, el llorer de l´esperança.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: