A Pere Delmonte Hurtado, q.e.p.d.

Per Josep Lluïs García Ferrada

Segurament l´any que nos ha precedit, en quant a lo cultural, podriem qualificarlo, els valencians, com un any "horribilis".


Nos han dit adeu uns quants enormes poetes en Llengua Valenciana. Hui, des de Renou, -dins de les llimitacions que supon la maquetacio d´una revista diversificada de divulgacio cultural-, volem recordar-los i, per ad aixo, comencem per acollir en estes planes uns fragments dels versos de u dels desapareguts, u dels gran mestres de la poesia llirica i satirica del sigle XX, un home bo i, damunt, entranyable. Se tracta de Pere Delmonte Hurtado, mestre i amic. A Pere, procurarem que li seguixquen els demes que descansen en la pau de Deu.

De la flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de l´any 2000, transcrivim uns fragments de l´ultima part del poemari titulat "El Testament".

Llegendes del preterit... Planys inutils...
Llarc temporal dels dubtes que ens amarga
repetint entre trons una i mil voltes
que l´exit i derrota es perque es llaura,
pels que forem i som la conseqüencia
del somi, de l´amor i l´esperança.

Ressons pels bells proyectes, per la sembra
que no tota donà l´espiga ansiada
al caure fora els margens receptius
i engolir-se el treball, l´espessa grama...

Pero mentres plorem no podem vore
la floracio del gra que al bes de l´aigua
va sorgint de l´entranya de la terra,
agraida a la ma que la sembrara
com les mans que tu i yo, germa de somis,
posarem per a fer millor la patria.

Amor que hem abocat a nostres fills
per les venes, l´eixemple i la paraula,
i ells han de fer-lo etern i en optimisme
un enramat cami per on ve i passa
l´historia que valora i testifica
el sagrat testament de l´esperança.

Testament que vaig rebre i ara done
des del tossal dels anys i en l´hora malva,
quan el somi saciat va repetint-me
l´amorosa lliço de la ma franca
i la fe me recorda que en la lluita
l´home encontra, el llorer de l´esperança.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: