REVISTA RENOU
Revista Renou Nº 59
Revista Renou Nº 59 |
|
Comentaris | |
Revista Renou Nº 59 Ya casi en portes de les festes nadalenques, volem seguir rememorant les efemérides que per a mosatros tant importants son al recordar-nos acontenyiments que han significat fites destacades per a la nostra associacio Continuar llegint |
|
Editorial | |
Per Gonzalo Romero Casaña. Revista Renou Nº 59 Vint i cinc anys de Cardona Vives. ¡Casi res…!; vint i cinc anys d’historia, d’encontres, de lluita, de sacrificis i de satisfaccions; a voltes en distints punts de vista, sempre en un objectiu comu; d’un ideal bassat en l’amor, en l’amor per lo nostre, per el que hem donat, molt, moltissim, pero del cual tambe hem rebut a monto. Continuar llegint |
|
Biografia de D. Joan Batiste Cardona Vives | |
Per Redaccio RENOU. Revista Renou Nº 59 D. Joan Batiste Cardona Vives naix en Castello de la Plana en l´any 1814, fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, va destinar els bens familiars al servici de l´Iglesia castellonenca. Continuar llegint |
|
25 Anys de “Cardona Vives” | |
Per Leopoldo Penyarroja Torrejón i Eliseo Forcada Campo. Revista Renou Nº 59 Els qui firmem estes notes, participants en la fundacio, recordem els noms de José María Escuín, Víctor Bort, Vicent Insa, i atres fills de nostres benvolgudes comarques castellonenques, part de la terra valenciana no sols des de la reconquista i re-fundacio del Regne de Valencia per la voluntat politica de Jaume I, en 1238, sino de molt abans, en el marc de la civilisacio hispanica. Continuar llegint |
|
La Cardona Vives: Associacio educadora | |
Per Juli Moreno Moreno. Revista Renou Nº 59 Fer un balanç de les activitats de la Cardona Vives implicaria fer una ampla publicacio, perque lo realisat ha donat molts fruits i lo conseguit es molt, sobre tot quan de vegades pareix que es treballe en terra erma i en moltes dificultats per a que la collita siga abundant i profitosa. Continuar llegint |
|
XXV de Cardona Vives | |
Per Vicent Ramón Calatayud. Revista Renou Nº 59 Aixina també i sempre ¡avant! un grapat de terra: hòmens i dònes que se saben fanc i que lluiten per ficar-li espirit, estan impedint que els desarraïlen i han brostat i hui gogen, per la realitat d’una plantació que conrea i cultiva l’ilusió de futur d’un poble Continuar llegint |
|
Apunts de gramatica valenciana | |
Per Josep Maria Guinot i Galan. Revista Renou Nº 59 Els adjectius – pronoms interrogatius – exclamatius se diferencien pel to de veu que s´ampra al pronunciar-los. Son el següents: quin, quina, quins, quines, pregunten sobre persones o coses; qui nomes sobre persones. Continuar llegint |
|
L´esperit de mossen Guinot | |
Per Joan Ignaci Culla. Revista Renou Nº 59 En este moment, a on lo llogic i normal, com seria el respecte i defensa a nostra singularitat, s’ha convertit en algo extraordinariament excepcional, magnifica mes si cap, la llavor que realisa la Cardona i Vives. Des de la seua seu en Castello, proyecta a la resta dels valencians el llegat que tan sabiament va rebre del nostre benvolgut, admirat i recordat Ms. Guinot. Continuar llegint |
|
Cardona i Vives: 25 anys | |
Per Joan Batiste Sancho. Revista Renou Nº 59 Moment es puix, de valorar l´esforç colectiu i com diu Vicent Savall en la “canço d´homenage” dir-vos que: sou i sereu llum en la fosca nit dels nous caminants. En la memoria recent del valencianisme i la de tots nosatres, la Cardona i Vives te ya un lloc destacat. Continuar llegint |
|
El canto del perejil | |
Per Ricardo García Moya. Revista Renou Nº 59 El tratado “Regles de esquivar vocables” es una falsificación realizada hacia 1920. Pretendía justificar, al remontarlo a 1492, el proyecto de nacionalismo expansionista catalán basado en la unidad de la lengua. Continuar llegint |
|
Castellologia d´Artana | |
Per José Vicente Gómez Bayarri. Revista Renou Nº 59 L’origen de la fortalea d’Artana es islamic, encara que quan major esplendor alcançà fon despres de la reconquista. El castell d´Artana pogue ser visitat en 1242 pel monarca Jaume I. Es troba al nort d´Artana, en la cima d´una montanyeta proxima que domina la poblacio. Al ser un nucli de poblacio d´epoca romana, s´ha asseverat que la construccio de la fortificacio arap s’assentà sobre l´antic castro romà. Continuar llegint |
|
El Misteri d´Elig (part I) | |
Per Josep Esteve Rico Sogorb. Revista Renou Nº 59 El Misteri d´Elig, ´Misterio de Elche´ (tambe nomenat ´Festa d´ Elig o simplement ´La Festa´) es una representacio sacro lírica i teatral (cantada i escenificada) que conté partitura musical i llibret narratiu sobre la Mort o ´Dormicio´, Assuncio i Coronacio de la Verge María, basada en els texts o arguments d´ alguns evangelis apocrifs, especialment en el del Pseudo Josep d´ Arimatea. Continuar llegint |
|
El raconet de la Llengua Valenciana. 7 | |
Per Joan Batiste Sancho. Revista Renou Nº 59 “Es trist pensar que, veges per a on, la causa, no culpa, primigenia del pancatalanisme la tenen Ausias March, Joan Roiç de Corella, Jordi de Sant Jordi, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Joanot Martorell…per citar-ne uns quants…per a no quedar-se sense escritors classics” Continuar llegint |
|
Des de la gramatica normativa de l´Academia de Zaplana (III) | |
Per Josep Lluïs García Ferrada. Revista Renou Nº 59 Una de les burreres, continua sent el so de la CH, a la que seguixen negant-li el pà i la sal i incorrint en una aberració filològica imperdonable, infringida al poble valencià (que no pronunciarà en la vida XUFA, sinó CHUFA). Continuar llegint |
|
La batalla d´Almansa. Part 3ª | |
Per Antoni Atienza. Revista Renou Nº 59 La derrota era brutal. El 24 d’abril, les tropes de Carles d’Austria controlaven quasi tota l’antiga Corona d’Aragó i anaven a invadir Castella. A principis de maig, les tropes d’Orleans y Berwick arribaren a Peníscola, i seguirán per Casp cap a Zaragoza, i después, cap a Lleida. El Regne de Valéncia, Aragó i mija Catalunya estaven en poder de Felip V abans de que acabara l’any. Continuar llegint |
1 | 2 Següent >> 25 registres trobats |