cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou Nº 59


Revista Renou Nº 59
Comentaris  
 Revista Renou Nº 59
Ya casi en portes de les festes nadalenques, volem seguir rememorant les efemérides que per a mosatros tant importants son al recordar-nos acontenyiments que han significat fites destacades per a la nostra associacio Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 59
Vint i cinc anys de Cardona Vives. ¡Casi res…!; vint i cinc anys d’historia, d’encontres, de lluita, de sacrificis i de satisfaccions; a voltes en distints punts de vista, sempre en un objectiu comu; d’un ideal bassat en l’amor, en l’amor per lo nostre, per el que hem donat, molt, moltissim, pero del cual tambe hem rebut a monto. Continuar llegint
 
Biografia de D. Joan Batiste Cardona Vives  
Per Redaccio RENOU.  Revista Renou Nº 59
D. Joan Batiste Cardona Vives naix en Castello de la Plana en l´any 1814, fill del morellà Aurelio Cardona Beneyto i de la castellonera Josefa Vives Giner. Era el tercer de sis germans, va destinar els bens familiars al servici de l´Iglesia castellonenca.  Continuar llegint
 
25 Anys de “Cardona Vives”  
Per Leopoldo Penyarroja Torrejón i Eliseo Forcada Campo.  Revista Renou Nº 59
Els qui firmem estes notes, participants en la fundacio, recordem els noms de José María Escuín, Víctor Bort, Vicent Insa, i atres fills de nostres benvolgudes comarques castellonenques, part de la terra valenciana no sols des de la reconquista i re-fundacio del Regne de Valencia per la voluntat politica de Jaume I, en 1238, sino de molt abans, en el marc de la civilisacio hispanica.  Continuar llegint
 
La Cardona Vives: Associacio educadora  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 59
Fer un balanç de les activitats de la Cardona Vives implicaria fer una ampla publicacio, perque lo realisat ha donat molts fruits i lo conseguit es molt, sobre tot quan de vegades pareix que es treballe en terra erma i en moltes dificultats per a que la collita siga abundant i profitosa. Continuar llegint
 
XXV de Cardona Vives  
Per Vicent Ramón Calatayud.  Revista Renou Nº 59
Aixina també i sempre ¡avant! un grapat de terra: hòmens i dònes que se saben fanc i que lluiten per ficar-li espirit, estan impedint que els desarraïlen i han brostat i hui gogen, per la realitat d’una plantació que conrea i cultiva l’ilusió de futur d’un poble Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 59
Els adjectius – pronoms interrogatius – exclamatius se diferencien pel to de veu que s´ampra al pronunciar-los. Son el següents: quin, quina, quins, quines, pregunten sobre persones o coses; qui nomes sobre persones.  Continuar llegint
 
L´esperit de mossen Guinot  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 59
En este moment, a on lo llogic i normal, com seria el respecte i defensa a nostra singularitat, s’ha convertit en algo extraordinariament excepcional, magnifica mes si cap, la llavor que realisa la Cardona i Vives. Des de la seua seu en Castello, proyecta a la resta dels valencians el llegat que tan sabiament va rebre del nostre benvolgut, admirat i recordat Ms. Guinot. Continuar llegint
 
Cardona i Vives: 25 anys  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 59
Moment es puix, de valorar l´esforç colectiu i com diu Vicent Savall en la “canço d´homenage” dir-vos que: sou i sereu llum en la fosca nit dels nous caminants. En la memoria recent del valencianisme i la de tots nosatres, la Cardona i Vives te ya un lloc destacat.  Continuar llegint
 
El canto del perejil  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 59
El tratado “Regles de esquivar vocables” es una falsificación realizada hacia 1920. Pretendía justificar, al remontarlo a 1492, el proyecto de nacionalismo expansionista catalán basado en la unidad de la lengua.  Continuar llegint
 
Castellologia d´Artana  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 59
L’origen de la fortalea d’Artana es islamic, encara que quan major esplendor alcançà fon despres de la reconquista. El castell d´Artana pogue ser visitat en 1242 pel monarca Jaume I. Es troba al nort d´Artana, en la cima d´una montanyeta proxima que domina la poblacio. Al ser un nucli de poblacio d´epoca romana, s´ha asseverat que la construccio de la fortificacio arap s’assentà sobre l´antic castro romà.  Continuar llegint
 
El Misteri d´Elig (part I)  
Per Josep Esteve Rico Sogorb.  Revista Renou Nº 59
El Misteri d´Elig, ´Misterio de Elche´ (tambe nomenat ´Festa d´ Elig o simplement ´La Festa´) es una representacio sacro lírica i teatral (cantada i escenificada) que conté partitura musical i llibret narratiu sobre la Mort o ´Dormicio´, Assuncio i Coronacio de la Verge María, basada en els texts o arguments d´ alguns evangelis apocrifs, especialment en el del Pseudo Josep d´ Arimatea.  Continuar llegint
 
El raconet de la Llengua Valenciana. 7  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 59
“Es trist pensar que, veges per a on, la causa, no culpa, primigenia del pancatalanisme la tenen Ausias March, Joan Roiç de Corella, Jordi de Sant Jordi, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig, Joanot Martorell…per citar-ne uns quants…per a no quedar-se sense escritors classics”  Continuar llegint
 
Des de la gramatica normativa de l´Academia de Zaplana (III)  
Per Josep Lluïs García Ferrada.  Revista Renou Nº 59
Una de les burreres, continua sent el so de la CH, a la que seguixen negant-li el pà i la sal i incorrint en una aberració filològica imperdonable, infringida al poble valencià (que no pronunciarà en la vida XUFA, sinó CHUFA).  Continuar llegint
 
La batalla d´Almansa. Part 3ª  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 59
La derrota era brutal. El 24 d’abril, les tropes de Carles d’Austria controlaven quasi tota l’antiga Corona d’Aragó i anaven a invadir Castella. A principis de maig, les tropes d’Orleans y Berwick arribaren a Peníscola, i seguirán per Casp cap a Zaragoza, i después, cap a Lleida. El Regne de Valéncia, Aragó i mija Catalunya estaven en poder de Felip V abans de que acabara l’any.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
25 registres trobats