Apunts de gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i GalanEl pronom indefinit és el que fa referencia a persones o coses d´una manera imprecisa o indeterminada. Son estos:
U, un, una, unes; algu, alguna, alguns, algunes; atre, atra, atres. (Els arcaics altre, altra, altres estan en desus en tot el Regne). Atri, cada u, cada una, cadascu, cadascuna, cascu, cascuna; cap, gens, EN (en el sentit de “d´ell, o d´ella”, etc...); fula, fulana; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; molts, moltes; ningu, ninguna; sol, sola, sols, soles; tot, tota, tots, totes; qualsevol, qual, quals; res.
Estos pronoms indefinits es distinguixen dels adjectius del mateix nom en que no acompanyen a un nom.
Observacio. Es inadmissible en valencia el pronom indefinit HOM per a substituir al pronom reflexiu SE: Se diu o es diu, pero no hom diu.
El pronom relatiu es el que servix per a referir al nom o pronom a qui representa, el jui expressat en l´oracio de la que forma part. El nom o pronom representat es diu antecedent, perque sol anar davant: l´home, al qual coneixes, se´n va.
Els pronoms relatius son variables o invariables:
a) Variables: el qual, la qual, lo qual, els quals, les quals.
b) Invariables: qui i que, atons, i qué, accentuat, en valor de “quina cosa”. Eixemples: qui mal fa, mal troba; fes lo que te dic; no sé per a qué has dut aixo.
Hi ha tambe un relatiu adverbial: A ON, u ON. El poble a on estas es bo.
Els pronoms interrogatius i exclamatius son els mateixos que els adjectius de la mateixa funcio. Quan van acompanyant a un nom, son adjectius; si van sols, son pronoms. ¿Quin home? (adjectiu); ¿quin vols dir? (pronom).
Els adjectius – pronoms interrogatius – exclamatius se diferencien pel to de veu que s´ampra al pronunciar-los. Son el següents: quin, quina, quins, quines, pregunten sobre persones o coses; qui nomes sobre persones.
Quin i qui pregunten sobre l´identitat o la qualitat de les persones; que, es neutre, i pregunta sobre l´identitat o qualitat de les coses: quant, quanta, etc..., sobre el numero d´individuos, la quantitat de materia o el grau de qualitat d´alguna cosa capaç de major o menor grau: ¿quant de blat?, quants dolors, quantes alegries.
Tambe poden considerar-se com pronoms certs adverbis anomenats adverbis pronominals: a on, com, quant: a on l´has posat, quan vindra, com ho has fet.
cites
"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
