XXV de Cardona Vives

Algunes institucions, com el vi de millor classe, es curen en la solera dels anys. En el 82 del sigle passat, que és quan se fundà en la capital de la Plana castellonera l’Associació Cardona Vives, passaren moltes coses. Fon un any del que recordem els events que abocaren massa diners a Sevilla, per a una Expo que mig fracassà i per a un Ave inconex en la realitat del progrés, que s’encabota, mes que el retarden, en passar pel corredor mediterràneu. També per ad aquella moguda que dotà a Barcelona d’unes infraestructures i li donaren un relleu internacional turístic, per uns Jocs Olimpics, de les rendes dels quals ara viu molt be. Pero com per a tot no arriba, deixem ad estos valencians – pensaren els sabuts de tanda -, que tant gogen de tindre bon clima i bona agricultura – com si no la suaren -, que se les apanyen. I una atra volta se demostrà que els inconvenients se tornen en l’esperó que trau lo millor de nosatros: veja’s el hui de Castelló, enviat a pastar fanc fa vinticinc anys, a quín nivell ralla, havent fet maravella d’esta pretesa baixea.

Els cinc premiats per l´Associacio
en l´ultima edicio del passat juny

Aixina també i sempre ¡avant! un grapat de terra: hòmens i dònes que se saben fanc i que lluiten per ficar-li espirit, estan impedint que els desarraïlen i han brostat i hui gogen, per la realitat d’una plantació que conrea i cultiva l’ilusió de futur d’un poble, perque sap d’a on ve, treballa per estar i ser com vol i fonamenta un pervindre que el recorden com sempre, per la seua llengua i les pròpies tradicions, amo de lo seu i sense dependències foranes. Això, com un mig de compartir i agermanar els bens que les teues disposicions i capacitats et presten, estava en l’ànima del canonge Guinot i és lo que anima al grup humà que s’amparà i seguíx el seu mestrage, des de fa vinticinc anys, impedint que els deixen en el no res i construint un demà a la seua mida, mai baix mole foraster ni desllavaçat.

Per la suma, que concite voluntats i estimule el respecte a les llibertats creatives i fonamentades que nos imponen caracter i nos singularicen, s’ha de marcar el testimoni de futur, si volem persistir, en este lloc de resistència valenciana en el que massa interessos nos volen recloure. Nos queda poc de marge per a les baralles i les descalificacions. Per això, cada primavera, deu florir i convé acaronar noves collites de “fadrins” que, devanits i orgullosos, puguen rebre el títul que els marque, com a bons fills de la terra. Estos premis que, un any més i enguany fent-ne vinticinc de la fundació associacional, ha tornat a donar la Cardona Vives, concentraren a un selecte grup social de La Plana, acaronat per tot el valencianisme en una velada cultural. Esta, una més de les activitats que programa i du a bon terme l’entitat, ha sabut i sap espigolar, intentant estimular i reconéixer el quefer a voltes callat en distints camps, unes atres reptant la dificultat i les més fent escoltar la veu clara de la raó, com un clam front al soroll idiotisant de l’indolència ben aprofitada per tercers. I segurs de que mai seran per a tots els que s’ho mereixen, si que intenten que estos siguen mereixedors del premi.

Ací nosatres, al retraure l’eixemple de vinticinc anys d’esforç quallat, posem la llum a l’èxit colectiu, sense apuntar més directe, perque en estos moments creem que és la suma, de bons i millors sense exclusions ni personalismes ya que tots fem falta i tots estem capacitats – i per això cridats i obligats -, tot lo qual nos deu donar el triumfo. Insistirem i perdoneu el romanç, tingam clar el mole i la societat que volem, i demanem-la en la mida en que estem disposts a comformar-la, tornant-li allò que per a nosatros desigem. Per això enhorabona als XXV de la Cardona Vives, alegrar-nos de l’èxit del passat dia 8 i felicitar als Fadrins 2007.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari