cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

Tíes-maríes, tíes-nuries y el ´buscador de escándalos´
Per Ricardo García Moya
¡Quína aufegor, mare! M’acaben de chivar que’ls de UV anirán de ronquinos de la Semana Santa Marinera, custodiant la nova image del Beat Benvestit Camps, duta a muscles de Miralles, Chiquillo y atres patriotes pura sanc en seba. En fi, nemon a asunts més profans.  Continuar llegint
 
Las putas del diario “Levante” y las niñas de EGB
Per Ricardo García Moya
Tiempos difíciles. Al gravísimo problema del vuelo de los trajes de valenciana (a mí me gustan, son majestuosos), denunciado por el diario progresista Levante, hay que sumar el de la competencia del panga vietnamita, el boji tibetano y la oferta de chinitas putas, con arte aprendido desde la tierna infancia.  Continuar llegint
 
Carles Senso, pendoniste en “ordre”
Per Ricardo García Moya
A lo millor ha segut s’ahuela, pero en internet li cauen estes flors: «Carles Senso, periodista vocacional, historiador imparcial, aprenent d´escriptor, revolucionari romàntic, somniador, idealista i indefinible».  Continuar llegint
 
La “Alianza de Civilizaciones” y la llengua valenciana
Per Ricardo García Moya
Els valencians també donaven mostres de bona voluntat cap als islámics; inclús la Generalitat de la Ciutat e Reyne de Valencia donava dinés als que’ls dugueren a Valencia. El 20 d’abril de 1590 (ACA, Sec. Reyne de Valencia, leg./ 651), es demanava autorisació pera recompensar als valencians de La Vila que havíen fet l’anatomía a uns pirates islámics: "los de la Vila Joyosa han acudido a Valencia con las siete cabezas de moros que mataron y piden se les paguen por cada una cincuenta reales". Les autoritats, satisfetes "por haberlo hecho también (sic) los de Vila Joyosa", pagaren lo estipulat.  Continuar llegint
 
Chiquillo: l’art de follar en la llengua
Per Ricardo García Moya
En tota l’Administració de la Generalitat del PP de Chiquillo usen el catalá del IEC y sa mascota, l’AVLL. Pera enganyarmos li diuen valenciá, idioma que han prohibit.  Continuar llegint
 
Jordi Colomina y les “Regles, més certes que l’evangeli”
Per Ricardo García Moya
L’atre día, en contestació a una afirmació meua en El Palleter, l’académic Colomina negava categóricament cuansevol ducte respecte a la falsetat de les “Regles d’esquivar vocables” , tancant la discrepancia en contundencia: «La realitat és com és i les ‘Regles d’esquivar vocables’ són més certes que l’evangeli.  Continuar llegint
 
La Vall de Chusep Abat y les paelles jagants de Galbis
Per Ricardo García Moya
U dels més arriscats oficials del Eixércit Imperial en Flandes va ser el valenciá d’Elig Gaspar Ortiz, personage auténtic (no de mentiroles, com Alatriste).  Continuar llegint
 
Espanya moderna y Catalunya... ¿milenaria?
Per Ricardo García Moya
¡Quína agonía dona ascoltar polítics y vórer periódics!. El sinyor Artur Mas, aplaudit per la prensa panderola y el pesebrisme institucional, parla d’una Catalunya milenaria front a la artificial y moderna Espanya. Anem a la realitat documental...  Continuar llegint
 
Abelart Saragosá, filólec embonyigaor
Per Ricardo García Moya
El disapte pasat peguí un bot al llegir: “La disertación de Abelard Saragossà en la sede de la entidad secesionista ha despertado ampollas” (Levante, 11/12/10). ¿Estaven dormint?. Heu sabía. El cámbit climátic, el Vaticá y el panga en allioli han parit un mutant més raro que Carmen de Mairena: bambolles vives, que fan becaetes si tenen soneguera.  Continuar llegint
 
Muixeranga, chiquets y castells catalans
Per Ricardo García Moya
No fa falta ser Sherlock Holmes pera vórer a la micaletalla de mestres y funcionaris de la Generalitat del PP (que viuen com a reixos de catalanisar al poble), raere d’eixe enaltiment histéric de la Muixeranga, y tot per tíndrer cert paralelisme en els castells catalans.  Continuar llegint
 
Van de Putte y el lilaila Salustiano (Sal-lus Herrero Gomar)
Per Ricardo García Moya
De veres, pensí que “Sal-lus” era atre nom femení de la coentor catalanera, com “Empar”, “Nuria” o “Mireia”. M’ha equivocat. Es evident que tons pares, en bona intenció, te batejaren com a Salustiano, en els dignes apellits castellans Herrero Gomar (d’este, típic de Cádiz, te vindrá ta gracia sandunguera).  Continuar llegint
 
Vargas Llosa, ¿arrails catalanes?
Per Ricardo García Moya
Piruler, naixcut en Pirú, y espanyol per tíndrer esta nacionalitat, Vargas Llosa eixercí de catalaner a temporaes y de calbot; hui, en sa trunfant vellea, es tot lo contrari...  Continuar llegint
 
A la luna de Valencia
Per Ricardo García Moya
El disapte pasat, 9 d’Octubre del 2010, junt al monument al morellá Vinatea una sinyora del GAV em preguntá qué volía dir “gairebé”. La paraula era desconeguda pera mi y, desde sempre, a tots els valenciaparlants; no als “normalitzats”. Este barbarisme catalá es u dels introduits per la Generalitat del PP de Camps, l’Ajuntament de Rita y els poliseros llingüístics del PP en escoles, universitats y Canal 9.  Continuar llegint
 
El tigre López, de l’AVLL
Per Ricardo García Moya
En Madrit tenen al “Potro de Vallecas”; els andalusos, al “Tigre de Ambiciones”; y ara, per fi, mosatros tenim al “Tigre Entreverat”, Artur Ahuir López.  Continuar llegint
 
Del busne d’Alfafara al Renoc d’Aixátiva
Per Ricardo García Moya
Esop, el fabuliste (cat. ‘faulista’), conta en “Lupus et agnus” que un llop y un borreguet estaven beguent d’una sequiola y, buscant el carnívor motius pera menjárselo, li recriminá que embrutara l’aigua, contestant el “laniger” que: “No pot ser, el llíquit ve de tu a mi”. El llop, rebatut, tragué atre motiu: “Marmolares de mi fa sis mesos”. El borreguet, pensant que ha guanyat el pleit, li replica: “¡Si encá no havía naixcut!”. El llop, famolenc, asbrama: ”¡Chas, ton pare parlá mal de mi!”, y s’engaldix al cándit animalet. El fascisme catalaner fa lo mateix en mosatros; tot l’aprofita pera que Catalunya mos menge dasta el llogaret dels Desamparats en Oriola.  Continuar llegint
 
Ricard Bellveser, llanterna y llanterner de l’AVLL
Per Ricardo García Moya
No tinc noticia de que’l dotor Bellveser haja parit un chiquet, pero sí una tongá d’estudis que fan rosegarse les ungles als envejosos de l’AVLL. Aixina, en el resum del millor treball de sa vida, la tesis dotoral sobre’l Pare Mulet, día: “en la corte francesa, en pleno París, en el palacio de Carlomagno” (Bellveser: El Pare Mulet, p.124). ¿Qué, qué pasa? ¿Els pareix poc lo que ha descubert el chic? Tira per terra els estudis sobre Carlomagne fets dasta ara.  Continuar llegint
 
El diccionari de Martí Mestre, catalanófil mentiroles
Per Ricardo García Moya
Tenim que reconeixer que son honrats y comedits els militants del eixércit de salvació catalanera -format per funcionaris y lliberats sindicals en la familia a arrastrons-, que’l dumenche pasat, 25 d’abril, demanaren que “Ja n’hi ha prou!”.  Continuar llegint
 
La Ciutat del Petorro y de les Llengües
Per Ricardo García Moya
Abanda de catalanisar un poc més als castellonencs, baix la corfa de l’albudeca millonaria “Ciutat del Petorro” ix atre ensómit: durse el turisme de borrachera que, per eixemple, en Salou fa que apleguen uns 10.000 estudiants pera fer de tot, menos agarrar un llibre.  Continuar llegint
 
Sentandreu y els “blindats” de l’AVLL
Per Ricardo García Moya
L’atre día, els periodistes del nacionaniste Levante botaven d’alegría al donar el titular: “El Supremo blinda la Academia contra el recurso de Sentandreu” (4/4/10). Més blindat estava Robespierre el 26 de joliol de 1794 y, al sendemá, els bochins li teníen esmolá la guillotina pera ferli arreglet de bascoll.  Continuar llegint
 
La blavera Aminetu Haidar y Salvador Pallarés Garí
Per Ricardo García Moya
Yo volía escriurer una carta auberta a Aminetu Haidar, pero tinc davant el careto d’este filólec en Internet y, de veres, crec que’l seu ego mereix prioritat. Com tret d’un mole “progre” del pasat sigle, Salvador Pallarés Garí oferix image d’home cavilós, comprometut en deféndrer als blavers del Sahara, no als del Reyne de Valencia.  Continuar llegint
 
1 | 2 | 3 | 4  Següent >>
66 registres trobats