Chiquillo: l’art de follar en la llengua

Per Ricardo García Moya

En tota l’Administració de la Generalitat del PP de Chiquillo usen el catalá del IEC y sa mascota, l’AVLL. Pera enganyarmos li diuen valenciá, idioma que han prohibit. Aixina, si cuansevol de mosatros escriu en una oposició: “estic en Muchamel”, en grafía y sintaxis del idioma valenciá, automáticament mos donarán carabasa. Al huitanta per cent dels chiquets valencians els están donant catalá, no valenciá; aixina que, milbombes Chiquillo, deixa de fer en Madrit sainets en ronques y bufits pera fingir que defens el valenciá; deixa de ferte l’asparamenter com si fores Agustina d’Aragó y no mos avergonyixques. Vosatros aneu enganyant desde sempre, y es llógic que la catalana Caffarell, directora del Instituto Cervantes, negue el nom de llengua al fals valenciá que, en realitat, asoles es artificial dialecte impost per l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona y l’AVLL; creació de vosatros.

Y ara, Chiquillo, aubri els ulls (el de raere no) y vorás com folleu en la llengua. Haveu transformat el Reyne en un invertebrat territori ahon dasta Chiquito de la Calzada, si es presentara, mereixería més vots que tu. Vosatros sou pijor que Mas pera’ls valencians, perque esteu fomentant la catalanisació en una condició: que diguen que’s valenciá el catalá que doneu. Y respecte a lo de follar, no va l’asunt per ahon creus.

L’atre día, en Madrit, m’acostí a biblioteca de la RAE, ahon custodien el manuscrit en valenciá “La Destrucció de Milicies” (c.1794). L’anónim autor, ¿Carlos León, Sanelo, Escorigüela...?, es queixava de que s’havíen carregat, follat o desfet la Milicia d’Aixátiva: “La Milicia se ha follat / un gran ridiculus mus, / y una filosa y un fus / per retiro li han donat”. El personage tildat de ridícul ratolí no he indagat quí era; m’atrau més la familia lléxica valenciana follar, afollar, naixcuda probablement del lletí fullare, ‘chafar, colpejar’; que te parents en l’occitá ‘folar’, fr. ‘foluer’, l’antiu cast. y lleonés “afollar”, etc.

El misogin Roig escrigué: “que degollen, / quant se afollen / o han parit” (Espill, a.1460), aludint a parts y aborts. El participi “afollat” també fea referencia a qui havía perdut un membre, fora curro o coixo per mutilació o naiximent: “si era coixo o afollat dalgú de sos membres” (Martorell: Tirant, 1490). El verp follar o afollar heu trobem, per eixemple, en la traducció al valenciá d’una constitució del Papa Sixto V contra qui practicara aborts, condenant que les dones “se afollen” (Const. Sixto V, Valencia, 1589). Per cert, en valenciá modern escribim “abort” per cultisme etimológic (del lletí abortu); lo mateix que fem en “escribá, escribent, escribint...” (Escrig: Dicc.1851), també per purea etimológica (del lletí scribere).

Estos cámbits estaven generalisats en el XIX, pero no cregam que eren castellanismes de palmiter lliterat. Eiximenis, tan nugat al valenciá del sigle XIV, escriu “abortiu” en grafía sabia, en ab-, com destaca Corominas (DECLLC,1, p.524). No obstant, el vulgarisme en av- es mantingué per deixadea, galicisme o, en nostres díes, pera singularisarse del castellá, norma del IEC y sa mascota AVLL. Patint les ductes del sigle XV, Roig usá el vulgar “avort” y el cult “abortir” (Espill, 1460). Els lletinistes sempre procuraren popar al model etimológic; aixina, en la sobredita Const. de Sixto V, llegim: “contrals qui procuren, consellen y consenten en qualsevol manera que les dones abortixquen, o se affollen” . Esta Constitució es traduí del lletí a nostra llengua, que no era la catalana, y tenía nom:

“Y nos per deguda execucio dels manaments Apostolichs, avem (sic) fer vertir de Llati en llengua Valenciana la sobredita Constitucio, pera que vinga a noticia de tots” (Const. Sixto V, en Valencia, 5 de Març 1589).

L’imprés está ple d’arcaismes, pera ya eixíen construccions y morfologíes com “abortixquen”, del valencia modern. En 2011, gracies a la “normalització” del PP, tot lo que depén de Camps, Font de Mora o Rita Barberá s’ha catalanisat. Mira, Chiquillo, si yo vaig en trenvía de la Generalitat desde Alacant a La Vila Joyosa, ascoltaré una veueta anunciant paraes: “Carrabiners, Paradís...”, follant als valencians “Carabiners, Paraís...”; y si pugem als autobusos de Rita mos engarcholarem el catalá “sol•licitada”, que ha desplasat als valencians ‘solicitá, demaná’; y el cat. “gener” al val. giner (viu y clásic, present dasta en la dedicatoria del Tirant). Si acaminem per Valencia, els lletreros en catalá ‘Llotja, Llotgeta’ ficats per Rita y amparats per l’academia del PP, han asesinat als valencians “Llonja, Llongeta”; y si pasegem per els carrers de la Peixcatería o del Rellonge, Rita mos cachifollará en els catalans “Pescateria” y “Rellotge”.

Si u cau per el “Polideportiu La Pechina” trobará que está en catala: “Poliesportiu La Petxina”. Rita bramará que no pinta res en la llengua, y lo mateix dirá Camps y la cachillá de pepers, els que fenyeren el Golem catalaner AVLL. Una iseta de l’AVLL consistix en mesclar en els diccionaris veus valencianes y catalanes (junt a arcaismes vius en catalá): este, aquest; giner, gener; llonja, llotja; rellonge, rellotge; polideportiu, poliesportiu; hui, avui, vacacions, vacances; servici, servei....; encabant, sempre trien la del Nort. També n’hian veus y morfologíes que, expeditivament, les afollen; com han fet en “pechina”. Als colaboracionistes els sindona un brot que ixca en “ch” desde temps migevals: “pechines” (Canals: trad. al valenciá del Valeri Máxim, a.1395); o que, inclús, Corominas defenga l’orige mosárap d’esta veu valenciana (DCECH, 4, p.451). En fierea, l’equip de catalaners llingüístics del ajuntament de Rita, follant sinse descans mos estamparán el barceloní “petxina”. Y mentres, tot el PP disimulant com fas tu, Chiquillo.

La taranyina d’encarregats de catalanisarmos feta per el PP s’ha fet tan jagantesca que ningú sap els millanars que son. Estos tábens dels imposts perseguixen, per eixemple, les morfologíes dels derivats de follar: ‘cachifollar, acachifollar’. Corominas, conscient de que’l muladar filológic valenciá está baix control del fascisme catalaner, no ductá en falsejar la morfología, ajudat per colaboracionistes com Sanchis Guarner. En impunitat, escrigué: «valencià meridional ‘acatxifollar’ (SGuarner, Canyís). Format en mossàrab per una combinació capitium-fullare > cap(e)cifollar, esclafar el cap» (DECLLC, 4, p.80). L’original, pese a lo dit per Guarner y Corominas, du la clásica “ch” del mosárap valenciá: “acachifollá” (Martínez Ruiz: Canyisaes, Monóver, 1909); la mateixa que mostra la variable: “el cachifollen” (El Mole, 1840).

Josep Forcadell Saport, ¿arcangélic nonsabo?

Te bon aspecte, palpudet baix les barres y en mirá com de maganyós; pero no te maganyes, no; es l’expresió escuadrinyaora del virtuós catalaniste, sempre a la choca pera seguir follant en la llengua com a profesional a lo llarc de deenes d’anys. U pot follar en gavinet o en la llengua. Al so Josep Forcadell Saport, de la Univ. d’Alacant, no fa falta que ningú li aclarixca el semantisme de follar, per ser archimandrite del “Servei de promoció del valencià” en llengua catalana y, en ella, folla a la valenciana.

Fa díes, la prensa tragué les cómiques traduccions de la Univ. d’Alacant al catalá; la marca registrá “Coca- Cola”, per eixemple, l’havíen convertit en “Coca-Cua”. Forcadell Saport, cap del “Servei de promoció del valencià i dinamització lingüística” d’esta universitat, respecte a estes aldacraes, donava a enténdrer que ell es com un turiste amnésic que pasejava per allí; ademés, alegá que no te responsabilitats ni pinta res en la Univ. d’Alacant, y que aixó de les traduccions: “corresponde al gestor administrativo de cada unidad... y que él no tiene competencias... sólo aconseja y emite un dictamen de carácter técnico”. A juí del eufóric Forcadell: “es un asunto simpatico. Nadie se fija en estas cosas” (El Mundo,11 / 2 / 11).

Ningú te culpa de res y ell pasa de tot. El seu mon es espiritual. No obstant, estes traduccions que desde fa anys airejava la Univ. d’Alacant han desaparegut de sopte, per porega a una demanda de la multinacional: “La UA cambia aceleradamente los nombres cuando El Mundo desvela la información” (ib.). Per tant, Forcadell Saport, cervell del Servici (ell preferix ‘servei’, en catalá) de Promoció del Valenciá es un ser beatífic que levita endormiscat per la Univ. d’Alacant, sinse responsabilitats ni competencies, ¿acabará dalt d’un altar, per lo bona persona que pareix ser?.¡Quín eixemple d’honradea y equilibri pegadogic! Y tot heu per uns... ¿4000, 6000 € al mes?.

Este Forcadell, la veritat, o promociona un valenciá raro o ha fracasat. Yo trobe tot catalanisat en esta Univ. d ‘Alacant. En realitat, el catalá es la llengua acaroná per el rector Jiménez Raneda, que també fica tot a disposició dels grups colaboracionistes. L’atra esprá, en el Saló de Graus de la Fac. de Filosofía donaven “Xerrada antirrepresiva” per un tal “Eudald”; que’m sona a catalaner suramericá. ¡Quínes coses tan rares, Forcadell promociona el valenciá... y tot el campus está enmerdat de catalá!.

Forcadell Saport, vintungles catalaner

Te el mateix nom y apellits, pero no pot ser el mateix personage, ¿o sí?. Entrem en materia: a finals del XIX, anys de carpanta pera poetes y prosistes, molts floralistes peregrinaven asobint a Barcelona pera ampomar chavos o coronetes de llorer; a cámbit, prostituíen sa llengua catalanisant el valenciá.

En nostre temps ha quedat obsoleta esta artesanía del expansionisme. Els catalans han millorat moltísim l’estrategia. Ara son les mateixes colonies del ‘Principat de Catalunya” (aixina titulen ells), les que paguen els gastos de catalanisació política e idiomática. Un malafí d’estos colaboracionistes controla tot, desde escoles a la “Xarxa catalana Lluis Vives” y, com si foren floralistes del 1900, acudixen de carchofa a carchofa a Catalunya pera fer escandall.

Forcadell Saport, cambiant maixcara de querubí per la de vintungles catalaniste, també acudix cada any a Barcelona pera fer fachenda (cast. ‘presumir’) de lo molt que ha follat als valencians implantant el catalá. Aixina, en la vibrant arenga que doná en l’acte de tancá de la “XV trobada dels Serveis Lingüístics Universitaris de la Xarxa Vives” (Barcelona, 2 de juny 2006), contá les seues aventures colonials, desde aquell lluntá 1989 en que aplegaren a la Univ. d’Alacant “jo i tres o cinc mestres i professors d’institut en comissió de serveis”. En inyor, recorda que eren “responsables de la normalització lingüística -polítics i tècnics-, i tot això des de la perspectiva general de l’Estat amb un tractament especial del català”.

Este home que’n Alacant parla de valenciá, en Barcelona diu la veritat de lo que fa: “els serveis lingüístics universitaris s’han profesionalisat i s’han estès a les universitats públiques dels països de llengua catalana...; tots els ordinadors tenen aplicacions per a la correcció ortogràfica i disposem de programes de traducció automàtica al català i des del català”. El text de Forcadell, per si algú te ductes o es cegallipa com el Chiquillo, fica en negretes el nom de la llengua que promociona en la Univ. d’Alacant: català, català, català; res de valenciá, eufemisme dels hipócrites del PP pera enganyar al poble més sanc d’horchata de les galaxies.

Vintungles Forcadell, coneguent que cuan més folle al valenciá més aumplirá bolchaca, en Barcelona li doná un calfó oratori: “en els pròxims anys s’han de produir canvis radicals (¿es refería a lo de “Coca-Cua”?), per tant, hem de ser atrevits, pensar quin futur ens ve i quin futur podem crear o ajudar a crear per als nostres serveis, per al català”. Poc a poc, este home descubrix que’s un aspasó jagantesc en la catalanisació d’Alacant.

Fet un Vifredet el Pelut, Forcadell espentava al catalans y catalaners del congrés barceloní pera que foren més atrevits y batallaren per el catalá: “Hem de perdre la por”, especialment si está el PP de Chiquillo en la Generalitat. En fi, en contra de lo dit al diari El Mundo, Forcadell s’atribuix la catalanisació de la web en la Univ. d’Alacant, al catalanisar els traductors: “Hem abocat a la pàgina web Llengua.info la majoria dels recursos, campanyes i serveis...•. La simbiosis entre catalanisme polític y llingüístic es patent, com diu Forcadell: “hem d’ajudar els nostres responsables polítics acadèmics immediats”. En Alacant era caldo d’olives; en Barcelona, un lleó dispost a mordinyar pera deféndrer la catalanisació. Es ell qui dona ánimos (no ‘ànims’) als catalans y, en firmea, es despedix dels barcelonins, “fins l’any vinent”, donant el seu “especial” agraiment a la UOC (Univ. Oberta de Catalunya).

Forcadell es birra del catalanisme en Alacant (‘birra’ es l’ovella que ha parit molt y está vora la vellea). Pensant en els moros y pera que siga catalá el futur islámic, va colaborar en el “Alcorà” traduit al català (Barcelona , 2002) per lo que ampomá el prémit Ciutat de Barcelona 2002 y el Nacional Catalá. També, en 2009, ha tret en francés “Le catalan à Alacant. Un discours militant utile”; y, com es llógic, ha segut militant y candidat del sindicat catalaniste CC.OO, eixe que sempre du cuatre barres y lo de “País Valencià” arrastres. Este sindicat bosa lo de Reyne de de Valencia per retrógrat; els agrá més el títul de fals Principat de Catalunya per ser, diuen, progresiste.

Aixina que l’amic Forcadell Saport, al que la Generalitat del PP del Chiquillo angrunsa y fa millonari per ser “Cap del Servei de promoció del valencià i dinamització lingüística a la Univ. d’Alcant”, no te atra finalitat que catalanisar valencians. Y cuan més folle en la llengua catalana a la valenciana, més fachendará davant dels amigachos catalans en la seua peregrinació anyal a Barcelona.

“Pero bueno, no me lo explico; si eres murciana, ¿qué haces aquí?”

La faena de manobrers com Forcadell (¡désat anys, presumix ell en Barcelona, fent catalanisme a amagatones o a pilila fora, segons les condicions polítiques!) ha fructificat en conillá de catalaners que, en tíndrer una miqueta de poder, actúen despóticament. El Chiquillo es un cego, sort y mut que patix terror a enfrontarse a esta gent que, desde covarches en l’Ensenyansa, fomenten l’expansionisme catalá. La finalitat es que’ls chicons valencians es creguen que son catalans, com ya está pasant. Aponat en Madrit, Chiquillo fingix que no s’antera de res; tot está permitit y, ca vegá més, aumentent els abusos com el patit per una chicona el pasat dimats.

La Univ. d’Alacant impartix el “Máster Universitario en Profesorado de Educ. Secundaria” (2010-11); y, pera arreplegar més matriculacions de llicenciats que preparen oposicions, l’anunci també es feu en espanyol, apuntanse alumnos y alumnes que asoles parlen espanyol, be per ser d’Oriola y cercaníes, be per ser forasters del Reyne. Les práctiques es fan en instituts de d’Alacant y, en u d’ells, ixqué el comisari-profesor encarregat de la “Normalització e Immersió” pera rahonarlis l’asunt.

L’astovat comisari, conscient de que tenía davant un indefens grup d’angustiats llicenciats en paro, escomensá a lluirse en parlar lo més catalá que l’eixía del nap. Una de les jovens, educadament, li rogá que si podía tornar a dir en espanyol unes frases que: “como soy murciana, no he entendido bien”. ¡Aaa, quína ofensa! L’australopithecus catalanensis, soflamant d’una ullá a la insolent, li astufá: “Pero bueno, no me lo explico; si eres murciana, ¿qué haces aquí?”.

¿Qué feá una murciana en territori que ell creu que’s part de Catalunya?. Per lo vist, segons esta gent y la Generalitat del PP, en Alacant asoles pot treballar com a funcionari qui sapia catalá o acache el bascoll davant d’estos aspasons idiomátics. No es pot parlar ni valenciá ni espanyol (ya sabem que lo de “valenciá”, com fa Forcadell, es eufemisme pera formigar al valenciá auténtic). El ‘normalitzador’, intentant que la murciana coneguera el futur sardaner, li eixplicá que’l bilingüisme no els interesa. No volen mantíndrer les dos llengües. El fi es la “normalització i immersio” en una llengua, el catalá; política que perpetren en el citat institut, baix l’ampar del PP de Chiquillo.

El colaboracioniste va aclarir més misteris a la murciana, tot en catalá que traduixc al valenciá: “Mosatros no podem normalisar al pares, perque están en sa casa y allí dins no tenim autoritat. Ací, en l’Institut de Bachillerat, podem fer lo que vullgam als chiquets; si un pare ve a queixarse de que estem donant tot en catalá podem quidrar a la policia. Es la lley que ampara la Generalitat (del PP). La ‘normalització’ que estém fent es pera implantar asoles una llengua: el catalá”. En fi, Chiquillo, ¿veus cóm mos follen els funcionaris de la Generalitat del PP?. L’enemic dels valencians, hui en día, sou vosatros, que teniu el poder: Camps, Font de Mora, Rita, Sonia Castedo, Ripoll y, també, els que esteu pera fer bulto.

cites

Cómo no va a ser el valenciano un idioma si fue la lengua de un Reino
Lluis Fullana i Mira

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: