Van de Putte y el lilaila Salustiano (Sal-lus Herrero Gomar)

Per Ricardo García Moya

De veres, pensí que “Sal-lus” era atre nom femení de la coentor catalanera, com “Empar”, “Nuria” o “Mireia”. M’ha equivocat. Es evident que tons pares, en bona intenció, te batejaren com a Salustiano, en els dignes apellits castellans Herrero Gomar (d’este, típic de Cádiz, te vindrá ta gracia sandunguera). Mal, mal asunt lo de Salustiano. En lo roin que son els chicots, tíndrer nom acabat en “ano” t’acarrejaría ascoltar descaraments ruquerols en el seminari de Moncá. Entre sotanes y tenebrea, ahon la sexualitat fea bucles en la perversió, els ecos consonántics seríen samugaes que colpejaríen ta purea. ¡Pobret Salustianet! No has segut el primer sabi atormentat per la onomástica. Aixina, en el Flandes del Imperi d’Espanya vixqué un génit filosófic-filológic com tu, Van de Put o Putte, que inventá dasta un idioma universal pera fugir del lletí, llengua vehicular dels borts humanistes que convertiren el Putte en Puteanus y, encá pijor, Puteano. No vullc ni pensar lo que patiría el docte Puteano en els gambaires espanyols, amos y sinyors de la Universitat de Lovaina, d’ahon era catedrátic. Acabá tant fart que, ingeniosament, cambiant de puesto les lletres de Puteano creá l’anagrama Eupanto, que sonava a grec. No valgué pera res. Hui es recordat com el gran Puteano.

Podíes ser el gran Salustiano, pero no t’agradava. ¿Qué faríes pera espolsarte l’ano de raere?: 1) Traduiro a Salustiá, en valenciá; 2) Fer anagrames com el gran Puteano. Tampoc t’aprofitaría. Els machongos ahon dones clases, sinse voler oféndrer, te diríen Salustiano. Trencante la tótina trobares solució: ferte catalaner y agarrar el modernísim catalá ‘Sal-lustià’, morfología desconeguda en idioma valenciá; y si damunt fees apócop t’eixía “Sal-lus”. ¡Nyas, coca, havía desaparegut ‘ano’ del nom própit!. ¿Valgué la pena el cámbit?. Lo cert es que t’has convertit en matapoller de lo valenciá, en autoodi que te fa agenollarte davant del fals títul de Principat de Catalunya y desprear al del Reyne de Valencia:
“...de les Illes, del Príncipat… des de més enllà del País Valencià, no ens deixeu sols, que la dreta extrema valenciana, en realitat incultíssima i extremadament espanyolista, fa feredat” (Sal-lus Herrero Gomar, Anna Noticies).

Vosatros, per tant, seríeu cultísims y extremadament catalaners. Aubri l’ull, Salustiano: ¿creus que un catalá de veritat, no tiracordeta d’atre territori, s’avergonyaría d’un Regne de Catalunya si alguna vegá haguera eixistit?. Ademés, dius que estás aporigat. ¡Home, si els que doneu pánic sou vosatros!. En tota ta vida escoltaríes “feredat” a tons pares y yayos, un arcaisme mort y soterrat per nostres antepasats valencians (parle dels meus; els teus no se d’ahón vindrán), y reviscolat en el sigle XIX per els barcelonins. Casi totes les paraules, en llaugers cámbits, han segut en algún temps del valenciá, castellá, catalá o portugués; aixina, “feredad” va ser castellá migeval (DCECH, 2, p.892).

En el ‘Levante’ descrius l’ambient místic-erótic que teníeu en el Seminari de Moncá, en companyers que’n lloc de donarli a la safanoria al ritme del cant gregoriá, “preferíen anar-se’n de putes” (Sal-lus Herrero, Levante, 20-10-2010). Del seminari, abanda de cures model d’honradea, ixqué un cagarritar de pecatosos pedófils, bufalagambes y catalaners que hui encangrenen la societat valenciana. Dius que t’expulsaren del seminari per deféndrer el valenciá. ¡Je, je, m’agradaría vórer per un badallet lo que feres pera que te donaren porta!. La genteta com tu sou mestres en fer la gatatumba. Ademés, ¿a quí vols enganyar?; el teu valenciá es el chusquer catalá que chuplares, segons reconeixes, d’un “monjo” de Monserrat (“monge”, en valenciá), d’un tal “Avel-lí” que donava “filología catalana”; y en llibres del femer catalaniste y catalaner: Joan Fuster, Batllori (jesuite més roín que la tenca pudenta), Maragall, Sanchis Guarner, etc.

Arrufaldat y trapalatrop, presumixes d’enganyifar en catalá als chiquets; y heu fas perque’ls pardals de la Generalitat del PP son pijor que tu. May s’anfrontarán als que matapolleu per coleges e instituts. En eixa gracia chitana que tens, te fisgues en catalá dels pares que defenen el valenciá y els engabies en l’extrema dreta:
“feia classes d´ètica a l´Institut de Benaguasil; com que no hi havia cap llibre de text en el català de València, vaig posar-lo en el català del nord, llavors un pare padrone d´extrema dreta va treure la seua filla ipso facto del centre amb les peregrines teories de Maians i Fornés. Conste que per a rescatar la pobra filla de la dictadura paterna, arribí a proclamar que el llibre estava en occità” (Sal-lus Herrero Gomar: Catalans reaccionem, 2008)
¡Aixina que... “catalans reaccionem”! Mírat, mírat al espill y vorás a Torrente-Salustiano, cachiporrer masorral del catalanisme d’arbelló. Vosatros aneu d’arcángels, pero en tíndrer armes y poder vos torneu fierens tallant, socarrant y torturant al contrari ideológic. En 1936, de giner a joliol, el semanari d’humor progresiste La Traca ofería la secció: “¿Qué haría usted con la gente de sotana?”, ahon u dels llectors d’asquerres sugería: “el que pese más de 35 kgs, cortarle el sobrante de la parte del cuello, cabeza y entrepierna...”. Un tal Palazón recomanava: “quemarlos, aventando sus cenizas; luego abriría a sus madres...”. La progresista Manuela Manzanera desichava: “meterles 12 botellas de líquido inflamable y, una vez dentro, darles con una piedra en la barriga...”. A finals de joliol de 1936, el Reyne de Valencia es convertí en mataero d’humans baix l’amparo del Gobern socialiste, republicá y progresiste. Asoles t’oferixc un eixemple dels millars de descarcatats, el del intelectual valenciá Plácit García Gilabert de Benitachell, calificat “Summa cum laude” en Roma. Els progresistes l’agarraren en les redolaes d’Aixábea a Denia el 16 d’agost de 1936. A les poques hores aparegué el cos del flare tirat en la carretera. Estava traullat en punchaes d’ahulla saquera, desorellat, sinse un ull y, com a detall artístic de bon talant, li havíen tallat els hous.

¡Tallar hous!. L’étic Salustiano may es juntaría en la fansella dels que desichen o fan eixes cosetes, ¿o sí?. Buscant l’humanisme pedagógic de nostre sabi, que cau a chorritaes per Internet, trobem: “Torero, si quieres ver sangre CÓRTATE LOS HUEVOS!!! is on Facebook”, ahon mos topetem en Salustiano Herrero Gomar y atres espírits cultivats. Aixina, l’empiriste Diego, en finea, recomana: “hay que matar a todos los toreros, pero torturándolos también, para que aprendan los hijos de mil putas”. Per sa part, el neoplatónic Juan Manuel diu en timidea: “muerte a todos los putos toreros; no es deporte o cultura, malditos bastardos, pero sus putos hijos la pagaran, cuando los metamos la espada por el culo, putos de mierda odio a los toreros y todo lo que supuestamente representan malditos bastardos...”. La presocrática Alexa Alcantara, tremolant de delicadea, expresa s’antoix: “aaaaa pinches toreros hijos de puta!!!!! como los odio!!!!! ójala los empalaran a diario!!!!”.

Y dins d’este Parnás dels Capaors, chopat de sanc virtual dasta la coroneta, apareix el cultísim y progresiste Salustiano Herrero Gomar, en un botiquí de consells y donant rigurositat al navaixer coloqui. Ell, per eixemple, ducta seriament de l’astrategia de tallar hous: “No sé si és la millor manera... M´imagine amb els ous tallats i em fa agonia, pense en les despeses sanitàries i realment hi ha atencions hospitalàries més urgents... No sé si és una bona idea, potser hi ha algún...”. El chifarrer dona a enténdrer que tallar turmes sería bo si, encabant, els mutilats quedaren en el puesto o pagaren de la seua bolchaca els gastos del cositó d’hous; y, per supost, que no embosaren urgencies d’hospitals. Salustiano es idealiste en lluidea; aixina, al contrari dels atres tallahous imprudents, ell no mostra sa fotografía en la ret. No es faba, no; tira el cudol y amaga la carantula.

Al aufegarmos el PP en la inmersió en catalá, n’hia que recordar que “hou”, en h– epentética, aprofita en valenciá modern pera trencar anfibología en “ou”, del verp oír: “hous a huit lo parell” (Ros: Romanç... treballs de la gent pobra, 1763); “tots los anys hous y colomins” (Galiana: Rond. 1768, p.91); “¿Ous caquechar les gallines?” (Gadea: Ensisam, 1891, p.84); “se ou la veu de...” (Badenes: Tápat sego, 1945, p.16). Atra aclaració: matapollar no vol dir que Salustiano vaja en l’alficós en la ma arreant singlaes als chiquets. Matapollar es peixcar per sequioles en ‘matapoll’ (Daphne gnidium, cast. ‘tervisco’), planta que produix efectes narcótics als peixos. Metafóricament, matapollar chiquets en l’ascola sería —abanda de donar catalá en lloc de valenciá—, dir que qui defén l’idioma valenciá es fasciste (o, com diu Salustiano en catalá, ‘feixista’).

L’extrema dreta catalanera sempre ha mirat de reull al foraster y, per tant, Salustiano mostra reguiny respecte als que apleguen de paísos lluntants, y que encano han patit la inmersió en catalá del PP. Mosatros, com es llógic, pensaríem ques’s referix a morots integristes vinguts d’Islamabat, o en antropófacs fartons d’albins de Lusaka. Estem equivocats. Nostre filósof te atre punt de vista geopolític: “capellans que venen d‘altres països: del País Basc, de Navarra, de la Rioja o d’Aragó; frares agustins i d’altres ordres...” (Sal-lus Herrero; Levante, 20-10-2010). A diferencia del gran Van de Putte, l’étic estétic Salustiano desconeix l’eixistencia d’un país dit Espanya, ¿o, democráticament, ham votat els espanyols ferla pentols?.

Carronyo idiomátic, Salustiano arrapa al valenciá en barbarismes inventats en el sigle XIX en Barcelona, ademés d’arcaismes amoixamats. Usa, per eixemple, el verp “desar”, escriguent “desen” en lloc de “deixen”; y preferix corrupcions catalanes com “ordres” al cultisme clásic valenciá “orde” (del lletí ordo, -inis), sinse –r- epéntetica del catalá “ord(r)e”. Respecte a la pluralisació “ordens”, en –ns, la trobem desde’l temps de les chapes: “en diverses ordens” (Canals, fr.A.: Scipió, c.1395). ¡Ay, Salustianet, quína lliseria!. La teua ferea d’incult colaboracioniste asoles rosega als desvalits blavers, a la Real Senyera, al Reyne de Valencia y al valenciá; perque eres goset de melsa respecte a tot lo que li rota a Catalunya: ¿a quín sant, per eixemple, escrius “vernacle”? ¿No saps que esta maganya lléxica la inventaren per l’any 1890 en Barcelona, fugint del -cul de “vernácul”? (¡Qué quimerétics sou en “culs” y “anos”!). En idioma valenciá tenim el cultisme “vernácul”, del lletí “vernaculum”, adj. documentat desde’l sigle XIV (DECLLC, 9, p. 176).

L’únic víncul que veig entre tu, Salustiano, y el gran Puteano es la terminació -ano. Res més. Si columbrem els teus escrits en escaparats del expansionisme catalá (“Catalans reaccionem”, “Barcelona.indymedia” “Terrassa. net”...), donen pena. Per lo contrari, la poliglotía del llingüiste flamenc li fea mantíndrer intercámbits d’idees en científics com Caramuel, el Leibniz espanyol; en l’italiá Bentivoglio, croniste de la Guerra de Flandes; en el lliterat y diplomátic Saavedra Fajardo; en el pintor Rubens; en el militar Duc d’Alba, etc.

Sensatea, místic Salustiano, tens que tíndrer sensatea. Aixina, si parles del humaniste flamenc en les teues magistrals clases en “occità” (¡ji, ji!), no traduixques Van de Putte al valenciá “van de putes”. Sí, sí, ya se que’s paregut; pero, creume, no es lo mateix (y per favor, tin trellat; no vages en els teus amigachos a tallar hous a ningú, siguen torers o blavers; encá que ixca debaes a la SS).

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: