cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 69
Cientificament correcte  
Per Ramón Mingarro Traver.  Revista Renou Nº 69
Els catalans quan no tenen mes arguments per a defendre les seues tesis, sentencien simplement ab la frase “lo cientificament correcte es… tal paraula” i ya se creuen com el Papa, o siga infalibles. Voler defendre una tesis ab les paraules “cientificament correcte” mes be vol dir tot lo contrari.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre ´Pomell de Valencianitat´)  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 69
Hi ha moltes maneres d’escriure coses, falsejant-les. Una d’elles es dir veritats a miges. Una atra es afirmar coses lleugerament, callant, silenciant fets i motivacions que capgiren el sentit de les afirmacions. De tot se troba en els escrits catalanisadors, i concretament en els de S.G., volent fer creure quimeres. Continuar llegint
 
Ausias March. Resenya poetica  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares.  Revista Renou Nº 69
Lo temps és tal que tot animal brut, és la rima o cançó LXIV del nostre més insigne poeta clàssic de tots els temps, Ausias March (Beniarjó 1397 – Valéncia 1459), el qual junt a escritors de reconeiximent mundial com Sor Isabel de Villena o Joan Roïç de Corella, establiren i marcaren el nostre Sigle d´Or, el Sigle d´Or de les Lletres Valencianes.  Continuar llegint
 
Las lenguas oficiales de la Cancillería  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 69
La glosolalia afecta a los paleógrafos del IEC, no a los manuscritos originales, por lo que hay que recordar que jamás ordenó Jaime I que la documentación valenciana se escribiera en catalán. En ocasiones, aunque no era habitual, el funcionario citaba el idioma. En la documentación remitida a la Cancillería, en 1586, el consell desea que se entregue en mano a Felipe II; en este caso puntualizan que, aunque "escrita en lengua valenciana" (ACA. L.1350), sea traducida por un noble valenciano residente en la corte.  Continuar llegint
 
Pintura Valenciana. Emilio Aliaga Romagosa  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 69
Emilio Aliaga Romagosa (Castelló 1876 - Valencia 1944). Va ser discipul de Mundina. Començà el seu pelegrinage artistic estudiant Belles Arts en Valencia i despres en Madrit. Obtingué per oposicio la catedra d’Institut, eixercint com professor en Castelló, Valencia, Girona, Palma, Soria i Almeria.  Continuar llegint
 
Cuina Valenciana. Carchofes de Benicarló  
Per María Josefa Masip.  Revista Renou Nº 69
Carchofes de Benicarló, reomplides. Per a quatre o cinc persones.  Continuar llegint
 

Revista Renou Nº 68
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 68
Lo ben cert es que tal vegada l’aire d’estes fites senyeres del nostre poble com són el Tossal del Rei, i el Penyagolosa representa eixe alé que pense li fa falta al valencianisme valencià, o simplement ad eixe moviment ans aludit en el que podriem englobar a una immensa majoria de la gent del nostre poble, que se sent valenciana, que pensa i creu en que tenim una llengua valenciana pròpia, unes raïls històriques, culturals, econòmiques i humanes que ens identifiquen...i estes persones, esta gent nostra pense que es a la que tenim que donar a coneixer el nostre mensage, la nostra ideologia d’amor a la terra. Continuar llegint
 
Activitats  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 68
Orde cronologic d’algunes activitats organisades o en participacio de l’Associacio Cardona Vives Continuar llegint
 
Tres dignitats del llinage Borja  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 68
De tots els llinages valencians el dels Borja ocupa un lloc preeminent dins del Regne de Valencia per la influencia que eixerciren en la Historia de la Humanitat i especialment en la Historia de l´Esglesia en els segles XV i XVI i pels juis de valor sobre les controvertides personalitats d´alguns dels membres de la dita familia.  Continuar llegint
 
El Castell d´Artana  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares.  Revista Renou Nº 68
El poblat d´Artana fon fundat ´oficialment´ pels romans en el nom primigeni de “Arctàlia”, encara que existixen numerosos antecedents confirmats d´assentaments humans ya en el Mesolític. En l´época romana Artana fon una important villa d´Edetània, baix la seua denominació romana de ´Arctàlia”.  Continuar llegint
 
Joanot Martorell, en la celebracio del 600 aniversari del seu naiximent  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 68
El present any, fon declarat per les institucions valencianes com any Joanot Martorell, un homenage al nostre noveliste mes universal que es celebra en motiu del 600 aniversari del seu natalici i dels 550 anys de l’edicio del Tirant lo Blanch, la seua novela.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 68
El predicat verbal i omissio del subjecte.  Continuar llegint
 
Cal pregar, sempre  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 68
Pregar, prega u si té costum, quan va a dormir, quan se desperta o quan li abellix, és dir: abans de mamprendre un viage, de passar un examen o per a demanar qualsevol favor a Deu o a un sant, a fi que intercedixquen per ell. I, generalment, els precs se fan en l’idioma que se li han ensenyat. Si li varen ensenyar el “parenostre” en castellà resarà el “padrenuestro” sense per això deixar de parlar com sempre ho fa en valencià. Continuar llegint
 
Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català (III) 2ª part  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 68
Continuant en ad este repas de veritats i mentires, hui parlare de tradicions tipiques valencianes: folclor, danses, balls, musica, festes i jocs. Primer… vorem lo valencià.  Continuar llegint
 
El monument a Jaume I en Vilarreal  
Per Xavier Gimeno Alonso.  Revista Renou Nº 68
Durant l´estiu passat vaig llegir una opinio publicada en la seccio de “Cartas al Director” del periodic “Mediterráneo” (19.7.2010), titulada “Jaime I ha sido abandonado a su suerte en Villarreal”, a on l´autor, un tal Vilarrealenc, es queixava del trasllat del monument a Jaume I del centre de la ciutat (plaça Major) a un atre emplaçament.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats