Apunts de gramatica valenciana
Per Josep Maria Guinot i Galan... continuacio
El predicat verbal està format per un verp (no copulatiu) en modo personal (indicatiu, subjuntiu imperatiu, condicional).
Per a indicar que el subjecte existix, es pot usar el verp “ser”, pero es preferible usar els verps existir o estar per a indicar existencia: Actualment en conte de dir “abans d’Abraham yo hi era:, es diu “ans d’Abraham yo ya estava o yo existia”.
El verp predicat expressa una activitat o modo de ser: tu cantaves, ell creixia. Sempre que es presenta el verp en modo personal hi ha una oracio, en la que entren les paraules que se relacionen ab ell.
Les dos parts essencials de l’oracio son: el subjecte i el predicat. Oracio simple es la que consta d’un sol subjecte i d’un sol predicat; quan l’oracio te dos subjectes o dos predicats es diu composta.
Omissio del subjecte. El subjecte s’omet facilment en els casos següents:
a) Quan es tracta d’un pronom personal de primera o segona persona, el qual facilment se sobreenten, per la desinencia del verp: vullc descansar; tens que vindre; anem a casa; vingau tots els dies.
b) Quan el subjecte es conegut, perque ya s’ha expressat en oracions anteriors: Vicenta ya ha vingut, ha almorzat i està estudiant.
c) En els verps impersonals i unipersonals: es diu, plou, trona.
L’omissio del predicat verbal te lloc en oracions compostes si està ya expressat en una oracio simple, i en la composta s’enten facilment: Miquel va al café i al cine.
L’omissio del verp copulatiu es possible per a donar rapidea i energia al llenguage, com en adagis o sentencies i en interrogacions i exclamacions:tu fora, i yo dins!; ¿tu absolt?
cites
El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valencianaB. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
