Ausias March. Resenya poetica

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Lo temps és tal que tot animal brut

Lo temps és tal que tot animal brut, és la rima o cançó LXIV del nostre més insigne poeta clàssic de tots els temps, Ausias March (Beniarjó 1397 – Valéncia 1459), el qual junt a escritors de reconeiximent mundial com Sor Isabel de Villena o Joan Roïç de Corella, establiren i marcaren el nostre Sigle d´Or, el Sigle d´Or de les Lletres Valencianes.

Lo temps és tal que tot animal brut, és una de les composicions més breus del cançoner d´Ausias March que consta de tres coples creuades unisonants i una tornada que es troba en l´estrofa que comença per “Lliri entre carts”, sent este poema un cant més que d´amor de desamor i lamentació.

Vullc fer notar, que en la traducció realisada, no he canviat frases com “han melodia tanta”, per “tenen tanta melodia”, per eixemple, perque “han melodia tanta” seguix sent d´un correcte valencià actual, pero expressant-se en un llenguage poètic que busca fer la rima com toca, i que si estiguera escrit eixe poema en el dia d´ahir, per a fer eixa rima la frese en concret podria escriure´s de la mateixa manera.

LXIV
                                        
Valencià antic

Lo temps es tal que tot animal brut

Lo temps es tal que tot animal brut
requer amor, cascú trobant son par.
Lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
e son ferm bram per dolç cant es tengut
Agrons e corps han melodia tanta
que llur semblant delitant enamora.
Lo rossinyol de tal cas s´entrenyora,
si lo seu cant sa ´namorada ´spanta.

E donchs, si ´m dolch, lo dolrre m´es degut
com veig amats menys de poder amar;
e lo grosser per apte veig passar:
Amor lo fa esser conegut.

E d´açò ´m ve piadosa complanta
com Desamor exorba ma senyora,
no conexent lo servent qui l´adora,
ne vol penssar qual es s´amor ne quanta.

No com aquell, qui son be ha perdut,
metent a risch si podria guanyar,
é, vos amant, que ´m volguesseu amar
delliberat: no sso´n amor vengut.
Tot nuu me trob vestit de grossa manta.
Ma Voluntat Amor la te´n penyora,
e ço de que mon Cor se adolora
es com no veu ma fretura qu´es tanta.

Lir entre carts, ab milans caç la ganta,
y ab lo branxet la lebre corredora.
Assats al mon cascuna´s vividora,
e mon pits flach lo Passi de Rams canta!

LXIV

Valencià modern

Lo temps és tal que tot animal brut

Lo temps és tal que tot animal brut
requerix amor, cascú trobant son par.
El cervo brau s´escolta en el bosc bramar,
i son ferm bram per dolç cant és tengut.
Garses reals i corps han melodia tanta
que el seu semblant delectant enamora.
El rossinyol de tal cas s´entrenyora,
si el seu cant sa enamorada espanta.

I llavors, si em dol, el dolor me és degut
com veig amants menys de poder amar;
i lo grosser per apte veig passar:
Amor ho fa ser no conegut.

I d´açò em ve piadosa lamentació
com Desamor cega ma senyora,
no coneixent el servent qui l´adora,
vol pensar qual es son amor ne quanta.

No com aquell, qui son be ha perdut,
ficant a risc si podria guanyar,
i, vosté amant, que em volguéreu amar
delliberat: no són amor vengut.
Tot nu me trobe vestit de grossa manta,
Ma Voluntat Amor la té en penyora
i açò de que mon Cor s´entrenyora
és com no veu ma necessitat que és tanta.

Lliri entre carts, en milans caça la cigonya
i en el falder la llebre corredora.
Dominen al món cascuna és vividora
i mon pit flac ¡el Dumenge de Rams canta!

Transcrit per: Joan Benet Rodríguez i Manzanares

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: