Associacio Cardona i Vives

Cientificament correcte

Per Ramón Mingarro Traver

Els catalans quan no tenen mes arguments per a defendre les seues tesis, sentencien simplement ab la frase “lo cientificament correcte es… tal paraula” i ya se creuen com el Papa, o siga infalibles. Voler defendre una tesis ab les paraules “cientificament correcte” mes be vol dir tot lo contrari. Si es pot assegurar alguna cosa en l´historia de la ciencia, el significat cientific es intrinsecament imperfecte; les paraules “cientificament correcte”, es, puix quasi sempre, provisional, perque pot ser incompleta, incorrecta, rebujable o millorable. I mai es una paraula com ells pretenen, com que ya està tot clar, resolt i acceptat. En ciencia cada nova teoría desdiu o supera a l´anterior.

Quan yo estudiava existia el bachiller, i en el meu temps era mes facil tot, o estudiaves ciencies o lletres. Lletres eren idiomas, filosofia, sicologia, etc… ; i ciencies eren matematiques, química, arquitectura, etc… Per lo tant voler defendre lletres ab la paraula ciencia, en principi fins fa molt poc de temps no era asociable, no es dia mai “cientificament la paraula es…”; sino que es dia, segon el diccionari tal, o el llingüista qual, pero mai es dia “cientificament”. Per cert ara els meus fills, n´hi han tantes varietats en els estudis, que la veritat es que no se lo que estudien; total per a ser uns incults i acabar sense saber el riu que passa per Londres, la capital d´Argentina, el pic mes alt d´Europa o qui era el gran capità, o els carlistes.

Yo soc un simple bachiller, i se poc; lo que m´apena molt, massa; es que no existisca una Academia de la Llengua Valenciana o una Universitat de filologia en Valencia que tinga la llibertat d´estudiar, desenrollar, investigar i aplegar a punts mes oberts, i finalitats mes universals (d´ahi ve la paraula Universitat), i simplement siguen uns porritos en mans del nacionalisme-capitalisme catala.

Vejam en l´historia de la ciencia, lo que en el seu temps era lo “cientificament correcte”, a on n´hi han casos d´ignorancia, atres de mala fe, o per llegendes que s´acceptaven:

- Quan construiren els primers ferrocarrils, estos no devien de passar de 30 Q/h., perque “cientificament” a majors velocitats podien danyar-se alguns orgens del cos. Per lo tant segons aquells cientifics, Armstrong, Collins i Aldrin, encara estarien de viage cap a la Lluna.

- Durant mes de dos sigles, els cientifics atribuien a Venus un satelit que no existix, començà en 1672, ab l´astronom Gian Domenico Cassini; prestigiosos astronoms publicaren les seues teories durant cent anys, fins que en 1884, M. Hozean del real observatori de Bruseles, digué que en realitat Venus era un planeta independent.

- Durant 1.200 anys Italia fon gobernada per l´Iglesia, gracies a un document de Constanti I, el primer emperador cristia de Roma; agrait per haver segut curat de llepra pel Papa Silvestre I. Lo cert es que eixe document dels anys 750-800 es fals.

- Un dit popular i que sabem tots, fins fa quatre dies, la sardina “cientificament”, per als que tenim colesterol era veri i ara resulta que es miraculosa.

- Una atra llegenda, les quatre barres. Quan els normandos atacaren al rei franc Ludovico Pío, demanà ajuda al comte de Barcelona Wifredo (Catalunya no existía en aquella epoca) que despres de la batalla, Wifredo quedà ferit de mort; el rei tocà ab els seus dits la sanc del comte i feu les quatre ralles roges sobre l´escut dorat d´aquell. Puix resulta que quan Wifredo era comte de Barcelona (878-897), Ludovico ya havia mort, i eixa batalla mai ha existit, i per ultim en Espanya no havia heráldica fins al sigle XII. O siga que la bandera del Comtat de Barcelona i de la Corona d´Arago, es d´orige desconegut (Bandera que ara els catalans han furtat, lo mateix que als valencians els nostres classics).

No ho se si els integristes, quan ampren la paraula “cientificament”, saben exactament lo que estan dient, en quan a mi respecta no m´acomplexen, puix queda ben explicat, que eixa paraula no sentencia res, mes be tot lo contrari, convida a la discusio.

Ramón Mingarro Traver. Burriana 2010.
Traduït del castellà a Llengua Valenciana per Xavier Gimeno